facebook twitter flickr youtube Sindicacio

Menu:

Perfil al Facebook de Biel Barcelˇ

CRISI TANCADA?

bielbarcelo | 11 Desembre, 2009 08:20

El compromís dels partits que conformam el pacte de prendre mesures contra els càrrecs polítics (electes i executius) que estiguin en determinades situacions processals per casos de corrupció, així com l’impuls d’una sèrie de lleis a favor de la transparència i el bon govern, signifiquen, -diria jo-, la darrera oportunitat que el pacte té per superar els problemes de la corrupció del passat però que han esclatat de ple en aquesta legislatura.

Problemes que han esclatat perquè els afectats pels casos de corrupció els costa assumir responsabilitat polítiques, i perquè els partits als quals pertanyen no els han exigit amb claredat i contundència.Ara bé, tenim garanties de que no tornarà haver una crisi en el sí del pacte? Dependrà en bona mesura de la postura dels partits a l’hora d’aplicar les mesures contra la corrupció que ens hem marcat. Sí aquesta no és clara, sí es cerquen excuses, o interpretacions restrictives,... tornarem estar igual. I aleshores difícilment ho tornarem a recomposar. Hem dit que era la darrera oportunitat, no?

De tot el que s’ha dit, hi ha hagut una qüestió que m’ha preocupat, i que pot dificultar les relacions entre els socis en el futur. Ha estat la imatge que des del PSOE i el seu entorn s’ha volgut donar de que la culpa era tant de la corrupció d’UM  com de la ingovernabilitat causada per l’altra soci (el Bloc). Una acusació falsa i totalment injusta, a la qual, però per desgràcia, l’actuació d’algun membre del Bloc (EU-Palma encapçalada per Eberhard Grosske), hi ha contribuït.El PSOE en totes aquestes crisis ha pretès erigir-se en el que dirimeix els conflictes creats pels seus socis que es barallen contínuament. En realitat, probablement amb l’excepció del que ha passat i està passant a Palma, les actuacions del PSOE han contribuït a dificultar les relacions en el sí del pacte. No ens val aquest paper de que el PSOE ho fa tot bé, i són els altres els que ho espenyen.Aquests problemes d’ingovernabilitat als quals feia al·lusió, fins i tot, el propi president, són provocats quan s’ha intentat al llarg d’aquesta legislatura imposar al BLOC actuacions no previstes al pacte i que fins i tot anaven contra el propi pacte. Polítiques contra el canvi de model territorial i econòmic que tant ens omplim la boca a l’hora de defensar. I quan ens hem plantat no acceptant aquestes imposicions, venen les acusacions d’ingovernabilitat, producte de la confusió que fa el PSOE de que el Govern són ells (el Govern és plural, producte d’un pacte de diverses forces polítiques, no un govern de majoria del PSOE com alguns pretenen).Tot això es fa, a més, obviant els acords (que són molts) que s’han aconseguit al llarg de la legislatura (lleis de pressuposts, la darrera complicadíssima, llei de barris, Pla de Carreteres, pactes de competitivitat, reforma del reglament del consell de Mallorca, llei electoral dels consells, calendari de transferències als consells, polítiques educatives, socials, sanitàries,....)

I quins són els casos d’ingovernabilitat provocats pel Bloc?: - Llei d’habitatge: intent de que es puguin fer habitatges de protecció pública en sòl rústic. El Bloc s’hi oposa (supòs que no fa falta explicar els motius). Els impulsors de la llei no ens ho perdonen.-Llei d’habitatge: intent de que es puguin superar els límits de creixement del Pla Territorial. El Bloc diu que els actuals límits són suficients (no defensam un canvi de model territorial?).-Pretensió d’UM i PSOE de que els hotelers puguin fer reformes als establiments sense limitacions urbanístiques. El Bloc i els consells insulars diuen que hi ha d’haver limitacions (alçades, volumetria,...).-Pacte de la llampuga: canvi de cromos entre UM i PSOE. Son Baco per places hoteleres a sa Rapita. El Bloc diu que ni parlar-ne. Els autors d'aquest pacte no ens ho perdonen.

Però amb aquests mateixos arguments, també podríem trobar els casos d’ingovernabilitat provocats per UM o PSOE:

- Oposició al tren d’Alcúdia.-       Oposició al tren tram de Manacor (finalment superada).-       Llei de mesures territorials: va costar moltíssim treure-la, encara que finalment es va aconseguir.-       Problemes a la tramitació de la llei de Comerç (finalment superades).-       Llei del sòl.-       Recepció dels canals de TDT en català (figura al pacte i a dia d’avui s’està incomplint).-       Canvi de model audiovisual (lentíssim i amb moltes dificultats).-       Etc,...

En definitiva, a partir d’aquí la proposta és molt clara. Assumir que estam davant uns governs de pacte, i no uns governs de majoria socialista, assumir la necessitat de contundència davant la corrupció, i no padassos calents, positivar tot el que de bo s’ha fet i s’està fent (que n’hi ha molt a pesar que està tapat per les polèmiques), fer feina pel que varem pactar (i no a la contra) i treure envant tos els projectes i inversions previstes.

Categoria: General. Comentaris: (35). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix