facebook twitter flickr youtube Sindicacio

Menu:

Perfil al Facebook de Biel Barcelˇ

La llei de comerš: una nova passa cap al canvi de model econ˛mic i territorial

bielbarcelo | 01 Desembre, 2009 19:00

Avui el Parlament ha aprovat la nova Llei de Comerç. Us pas la meva intervenció:

La Directiva Europea de Serveis (coneguda també com a Directiva Bolkestein) obliga als Estats membres de la Unió europea a la transposició de les normes contingudes en dita Directiva al corpus normatiu de cada Estat. De fet, els Estats tenen fins el pròxim 28 de desembre per adaptar les seves disposicions legals.I exactament això, és el que s’ha fet des del Govern de les Illes Balears pel que fa a l’activitat comercial, afectada per l’esmentada Directiva. És a dir, el que feim és fer ús de les nostres competències estatutàries per adaptar-nos a la Directiva europea de Serveis modificant la Llei de Comerç de 2001.

 

I això s’ha fet a pesar que el Ministeri d’Economia i Hisenda sorprenentment es va permetre el luxe de posar en dubte aquesta competència per a les illes Balears. Concretament en un informe del passat mes d’octubre diuen textualment: “....seria conveniente valorar si la comunidad autónoma de las islas Baleares puede realizar un acto de transposición de una Directiva comunitaria”.Idò, sí, senyors del Ministeri. Les illes Balears, d’acord amb l’article 109 de l’Estatut d’Autonomia ténen la competència per al desenvolupament i execució del dret comunitari.Som, per tant, plenament competents per dur a terme aquest desenvolupament legislatiu, tal i com ho ratifiquen el Consell Consultiu, el propi Consell d’Estat i fins i tot, sentències del Tribunal Constitucional. La pregunta és: s’haguessin atrevit a qüestionar aquesta competència a la comunitat autònoma d’Andalusia o de Canàries, per exemple? Segurament que no.De tota manera, no hi ha hagut major problema perquè el Govern de les illes Balears ho va tenir molt clar des del primer moment: érem nosaltres els que havíem de fer l’adaptació de la normativa comunitària per tal que respongués perfectament a la nostra realitat econòmica i a la nostra realitat territorial.Una realitat territorial insular, limitada, que ha fet que s’optàs per no ubicar centres comercials en sòl rústic. Cosa que al Ministeri d’Economia des d’una òptica centralista tampoc li sembla bé. Critiquen en l’informe esmentat que es restringeixi l’expansió del sector comercial al sòl urbà consolidat. Idò, sí, senyors de Madrid, des del Govern de les illes Balears es fa una aposta valenta, raonada i raonable de protecció territorial. Hi ha un ample consens social per la defensa i protecció del sòl rústic de les illes Balears, i per tant, la necessitat de restringir els usos per activitats comercials per a supòsits molt específics, circumstància que es regula com a excepció a l’article 1 del projecte de llei, per aquells establiments vinculats a explotacions agràries, ramaderes o forestals que s’hagin d’ubicar necessàriament en el medi rural. De fet, algunes comunitats autònomes, com la de Madrid, que han optat per la llibertat total d’establiment (les seves circumstàncies territorials, no ho oblidem són molt diferents de les que tenim aquí) no han aconseguit millors condicions per als consumidors, i, així, per exemple, en un comparatiu entre els preus de les mitjanes i grans superfícies de les illes Balears amb els de la comunitat autònoma de Madrid, les d’aquí resulten tenir uns preus molt més competitius.En tot cas, sobten les pegues fetes des del Ministeri d’Economia, quan tota la tramitació de la llei s’ha coordinat amb el del Ministeri d’Indústria, tal i com ha recordat la consellera de Comerç.De fet, crec que la tramitació en general de la Llei ha estat impecable. Com ha explicat la consellera, s’ha consensuat el text amb les patronals del comerç, amb els sindicats, amb els consumidors,  amb els consells insulars,.... A més el projecte de llei ha respectat totalment les competències urbanístiques dels ajuntaments.  I compta també amb el vist-i-plau del ple del Consell Econòmic i Social a través del dictamen emès el passat 20 de maig.De fet, la setmana passada les patronals del comerç balear (AFEDECO, Asssociació Empresarial de Comerciants de Menorca, PIME d’Eivissa i Formentera Comerç i PIMECO) feren un comunicat conjunt en el que afirmaven que el text que s’ha presentat per la Conselleria de Comerç s’ha redactat comptant amb el seu parer i la seva col·laboració, recollint les opinions i els criteris de les patronals que representen els interessos majoritaris del comerç balear i que estan arrelades a la nostra terra. Mostren també les associacions comercials la seva satisfacció amb la feina feta, perquè consideren que s’ha aconseguit un projecte de llei que serà positiu per tothom: clients i comerciants.Des del grup parlamentari del BLOC i PSM-VERDS considerem que aquesta nova Llei de Comerç forma part del necessari canvi de model econòmic i territorial que plantejam, juntament , lògicament amb moltes altres lleis i accions que s’han de dur a terme a la vegada. Pensam que la Llei va en línia amb aquest canvi de model econòmic que les forces progressistes defensam i que figura en el pacte de governabilitat que signàrem el 2007, pels següents motius:-      Aposta per un model comercial urbà, de proximitat: respectant el principi general de la llibertat d’instal·lació d’establiments, aposta per la integració del comerç dins el teixit urbà enfront d’un model de grans superfícies a les afores de la ciutat.-      Un model comercial mediterrani, fonamentat en els establiments ubicats a l’interior dels nuclis urbans, com a part d’un model de ciutat sostenible i habitable.-      Un model territorial comercial equilibrat i coherent integrat dins la vida dels pobles i les ciutats de les illes Balears.-      Un model que garanteix un equilibri entre els diferents formats de comerç que es poden donar, i per tant, que garanteix el dret dels consumidors a triar.-      Un model que fuig de les noves ocupacions en sòl rústic en consonància amb el model territorial que volem.-      I, en aquesta mateixa línia, aposta definitivament perquè els polígon industrials, responguin veritablement a l’objectiu pel qual són creats: donar sortida a les necessitats de sòl del sector industrial, i no a convertir-se en nous polígons comercials, com ha passat en moltes ocasions, incrementant els preus de les parcel·les i impossibilitant a la pràctica el seu ús industrial. I crec que aquest és un dels aspectes més importants  i destacables de la Llei.-      També incorpora mesures de caràcter social, com serien la inclusió de mesures per incrementar la qualitat de l’ocupació: fent incidència especial al tipus de contractes laborals i a la incorporació al mercat laboral dels col·lectius més vulnerables, com joves, dones i desocupats de llarga durada. En aquest sentit tant els representants sindicals i empresarials com el Consell Econòmic i Social consideren que els grans establiments comercials han de tenir una sensibilitat especial per promoure aquesta incorporació al mercat laboral dels col·lectius de difícil inserció. Vull destacar també l’aportació que els distints grups polítics han fet al redactat definitiu de la Llei, ja sigui durant l’elaboració del projecte de llei com també durant la seva tramitació parlamentària en forma d’esmenes. Esmenes i aportacions que des del meu punt de vista enriqueixen el text definitiu sense desvirtuar-lo en absolut. Pens que amb alguna de les esmenes introduïdes es milloren alguns aspectes de la redacció, i es profunditza més en la necessària agilització i simplificació de tràmits burocràtics, que també demanda la normativa europea.

 

Categoria: General. Comentaris: (80). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix