Portaveu del Bloc per Mallorca i secretari general del PSM - Entesa Nacionalista
MAL TEMPS PEL CRISTIANS PROGRESSISTES
bielbarcelo | 05 Febrer, 2008 12:06
La polèmica entrada de la Conferència Espicopal a la precampanya de les eleccions generals ens fa veure que els cristians progressistes ho deuen estar passant malament.
La Conferència Espiscopal entre d'altres coses diu que no es pot votar als partits que hagin negociat amb els terroristes. A part de que això impedeix votar a bona part dels partits (perquè no ho oblidem, tots els qui han governant al llarg dels anys de la democràcia, en un moment o altra han negociat) té una altra lectura: És cristiana aquesta postura? Probablement no som la persona més indicada per contestar aquesta pregunta, però tenint en compte el perdó com a posicionament clau del cristianisme, no podem considerar contrària als postulats cristians el que ara proposa la Conferència Espiscopal?
En aquest sentit, s'hauria de recordar el paper que l'esglèsia ha tengut en altres conflictes nacionals, com el d'Irlanda amb una gran labor d'intermediació, molt diferent a la postura actual de la Conferència espiscopal espanyola.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (50) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Recentment
- CAS CDEIB
- PP I PSOE SEGUEIXEN DISCRIMINANT LES BALEARS EN EL FINANÇAMENT
- MÉS CANVIS AL GOVERN
- CONFIRMATS ELS CANVIS AL GOVERN
- TREMPONADA DE FI D'ESTIU A SA POBLA
- SOPAR A LA FRESCA EN ES JONQUET
- ENTREVISTA AL MALLORCA MAGAZIN
- ELS DOBLERS SEGUEIXEN MARCANT L'AGENDA POLÍTICA
- UN ESTIU MOLT MOGUT
- PLENARI SOBRE LA SITUACIO DE CRISI
Per què els que no sou catòlics no deixau el tema de l'Església. Si no anau a missa mai, que punyetes esteis criticant. I a més, el primer que haurieu de fer és llegir el document sencer abans de criticar d'oides.
Senyor Barceló fa un flac favor a la democràcia amb aquest tipus d'actitud i la seva crítica frívola.
Quin és el programa d'Unitat respecte a les relacions entre església i estat?
El d'EU-EV és molt clar:
Denúncia i revisió dels acords amb la Santa Seu
- Sortida de la Religió de l'escoles. Les aules han de ser per a l'educació i les esglésies i les mesquites per a les creences
- Revisió de la política dels concerts educatius. Fi a la selecció classista de l'alumnat
- Autofinançament de les Esglésies. Revisió dels privilegis econòmics-fiscals
- Nova Llei de Creences i derogació de la Llei de Llibertat Religiosa
- Nou Reglament laic del cerimonial de presa de possessió en l'Administració i institucions públiques
- Nova Llei del dret a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (Llei de terminis)
- Nova Llei de cures pal·liatives i ‘mort digna’
- Desenvolupament efectiu de la Llei de Memòria Històrica. Retirada de tota la simbologia franquista de les esglésies. (Vall dels caiguts)
- Reglamentació i obertura d'un Registre de la Apostasía.
Vaya programa fundamentalista y dictatorial. Coño. Esto ni en la Rusia de Stalin.
Suerte que quedais pocos comunistas.
Sincerament crec que no emprau el llenguatge ni l'actitud adient davant la diversitat d'opinions que es donen dins la nostra societat.
Més encara, si volem defensar la fe cristiana no podem destralejar contra uns i altres.
Com deia l'Abat de Monserrat l'altre dia, ningú té el monopoli de res :hi ha diverses opcions que ens hem de respectar.
Fins i tot l'opinió de Biel Barceló recordant el principi del perdó s'ha de valorar encara que poguem creure i pensar que en Biel no vagi a missa o no sigui creient ( cosa que no sé ni som qui per jutjar-lo).
Apa, idò, més respecte a la pluralitat d'opinions.
Volem una delegació des GOB a Sto Domingo.Hi ha què plantar cara a n"en Grande i a altres com ell allà on vagin.
Amb s'ordenació des territori Tot es mentida.Resultat final:fracàs i catàstrofe.Territori no apte per la vida ni per viure-hi
Bones Juli, el fundamentalisme és propi de les religions. De dictatorial res, és un programa electoral que pots votar o no. Dictatorial era el règim que hem sofert 40 anys baix el pal·li de l'esglèsia.
No fa falta que et vagis a la Rússia d'Stalin pots trobar mesures similars a França, Alemanya,EUA...
No té res qeu veure amb el comunisme simplement es tracta de ser un país laic de bons i de veres, i això a un país modern al segle XXI no és qüestió ni d'esquerres ni de dretes.
Suerte que quedais pocos comunistas.
Evidenment sobra la darrera frase del meu comentari anterior. Per cert ni sóc ni he estat mai comunista, però ja que estam voli adonar les gràcies a tots els comunistes que varen lluitar contra la dictadura d'en Franco jugant-se la vida mentre la jerarquia eclesiàstica mirava cap a altre costat.
també pots sonar les gràcies a tots els catòlics i democràtes que vàren patir les atrocitats dels comunistes a Europa de l'Est, Àsia, Àfrica, ...
Tots els fonamentalismes són dolents.
Ajudem i donem suport a l'esglèsia mallorquina, la que ha estat al costat de la llengua, de la cultura, de Son Espases, de l'escoltisme, de l'esplai, del compromís.
Tots els que lluiten contra les dictadures tenen el meu reconeixement, sigui la dictadura comunista, capitalista, islàmica...
Al costat de le llengua, la cultura, Son Espases, el compromís... Sí. Però prefereix fer-ho a través d'altres associacions i organitzacions que no siguin l'església catòlica.
Sobretot L'Evangeli no s'idèntifique ni amb urbanitzacións,ni segones residències ni amb autopistes.
Quin cau de monges i capellans!!!
Promotors i constructors de camps de concentració.Sou pitjors qué l"Inquisició i es nazis.
Se conocen como matanzas de Paracuellos los episodios organizados de asesinato masivo de varios miles de prisioneros, considerados opuestos al bando republicano, ocurridos durante la Batalla de Madrid de la Guerra Civil Española, en los parajes del arroyo de San Jóse, en el municipio de Paracuellos de Jarama, y de Soto de Aldovea, en el término de Torrejón de Ardoz, próximos a la capital española.
Las matanzas tuvieron lugar aprovechando los traslados de presos de diversas cárceles madrileñas, una operación que se conocía popularmente como sacas, llevadas a cabo entre el 7 de noviembre y el 4 de diciembre de 1936, mientras se enfrentaban las tropas gubernamentales y franquistas por el control de la ciudad.
Varios de estos traslados fueron desviados hacia los lugares del arroyo San José, en la vega del río Jarama, y a un caz o canal de irrigación fuera de uso, en la vega del río del Henares donde varios miles de prisioneros fueron asesinados. Entre ellos se encontraban militares que habían participado en la sublevación o que no se habían incorporado a la defensa de la República, falangistas, religiosos, militantes de la derecha, burgueses y otras personas que en su inmensa mayoría habían sido detenidas por ser simplemente consideradas como partidarias de la sublevación, y custodiadas sin amparo legal ni acusación formal.
Tras ser extraídos de las prisiones con listas elaboradas y notificaciones de traslado o libertad con membrete de la Dirección General de Seguridad y, en ocasiones, firmadas por Segundo Serrano Poncela, el delegado de Orden Público de la Consejería de Orden Público de la Junta de Defensa de Madrid, encabezada por Santiago Carrillo, y posteriormente fusilados de manera sumaria por milicias pertenecientes a las organizaciones obreras. Antes del 7 de noviembre ya habían tenido lugar algunas sacas, especialmente durante el mes de octubre, fruto del cambio de manos del control de las prisiones, que pasó de las de los funcionarios de prisiones a las de las milicias a raíz del asalto a la Cárcel Modelo que tuvo lugar el 22 de agosto de 1936, si bien el número de asesinados fue muchísimo menor y carecieron del carácter sistemático y organizado que tuvieron las de noviembre y diciembre.
No todas las sacas de presos que tuvieron lugar en las fechas citadas (en total 33 extracciones) terminaron en asesinatos. Sí lo hicieron las de los días 7, 8, 9, 18, 24, 25, 26, 27, 28, 29 y 30 de noviembre y 1 y 3 de diciembre . Entre el 10 y el 17 de noviembre no hubo extracciones (ni para que los presos fueran asesinados ni para efectivamente trasladarles a otros lugares), y desde el 4 de diciembre, cesaron. Las fechas se conocen gracias a la documentación de la Dirección General de Seguridad y los testimonios recabados por la Causa General.
La magnitud de los asesinatos fue muy grande, ascendiendo a varios miles de asesinados, entre 2.000 y 5.000 (si bien existen grandes discrepancias acerca del número exacto) y son consideradas las de mayor dimensión que tuvieron lugar en la retaguardia de la zona republicana. El número de víctimas sigue siendo objeto de controversia.
También son objeto de enconadas discusiones aspectos como quién dio la orden de ejecutar a los evacuados de las cárceles, por qué unas sacas terminaron en asesinatos masivos en tanto que en otras los prisioneros llegaban sanos y salvos a su destino y en definitiva, las responsabilidades, directas e indirectas, de los fusilamientos.
Las matanzas de Paracuellos siguen siendo objeto de agria polémica, con gran énfasis en la responsabilidad de Santiago Carrillo. El libro de referencia sobre las matanzas de Paracuellos ha sido durante mucho tiempo Paracuellos: cómo fue, del hispanista irlandés Ian Gibson, publicado en 1983 y reimpreso en 2005 sin ninguna modificación, salvo un nuevo prólogo. Su libro fue el primero que abordó de forma sistemática y sin tesis preconcebidas dicho asunto (así, por ejemplo, en 1994, Ricardo de la Cierva calificó el libro de Gibson como «excelente» y al propio Gibson como un "historiador de izquierdas [Gibson se define como “socialista” en el prólogo de su libro] ganado por la Historia por encima de sus inclinaciones políticas". Ese mismo año, el periodista e historiador gallego Carlos Fernández publicó Paracuellos del Jarama: ¿Carrillo culpable?, con mucha menos repercusión (si bien La Cierva indica que su mérito principal consiste en "el análisis, generalmente acertado, de las fuentes que se refieren a las ejecuciones de noviembre y diciembre en Madrid").
Ian Gibson firmando en la Feria del Libro de Madrid de 2007. La publicación del libro de Ian Gibson, Paracuellos: cómo fue en 1983 marcó un hito en el estudio de las matanzas.En 1994, con motivo de la presentación por parte de Santiago Carrillo de sus Memorias (en las que, entre otros, narra su actuación como consejero de Orden Público en la Junta de Defensa de Madrid y su relación con los episodios de Paracuellos), Ricardo de la Cierva publicó Carrillo miente, en el que afirma demostrar que las memorias del político comunista contenían abundantes inexactitudes y falsedades (el subtítulo del libro es 153 documentos contra 106 falsedades). De sus diez capítulos, el cuarto, El responsable de Paracuellos, está dedicado íntegramente a la implicación de Carrillo en las matanzas.
En 2005 (antes de la reimpresión del libro de Gibson), César Vidal publicó Paracuellos-Katyn. Un ensayo sobre el genocidio de la izquierda. El libro trata de demostrar que las matanzas de Paracuellos no eran sino un episodio más en los afanes exterminacionistas de “la izquierda”. De sus tres partes, una de ellas está dedicada casi exclusivamente al estudio de las matanzas de Paracuellos (siete de los nueve capítulos de dicha sección).
En 1998, Javier Cervera había publicado un análisis de la represión y la resistencia clandestina en Madrid durante la Guerra Civil, Madrid en guerra. La ciudad clandestina, 1936-1939, publicada en 1998, con segunda edición en 2006, sobre una tesis doctoral anterior del autor (Violencia política y acción clandestina: la retaguardia de Madrid en guerra, 1996. En este libro, se dedica un capítulo (Las sacas de presos) dentro de la sección Madrid: sublevación derrotada, Estado destruido al análisis de las matanzas de Paracuellos. La reimpresión de 2006 proporciona nuevos datos y hallazgos.
Según el periodista e historiador Jorge Martínez Reverte, los mayores avances en la dilucidación de lo que realmente ocurrió en Paracuellos se deben a Ian Gibson, Javier Cervera y Ángel Viñas.La primera reconstrucción de los hechos se debería a Paracuellos: cómo fue, de Ian Gibson, publicada en 1983. El primer estudio consistente sobre el número e identidad de las víctimas se debería a Javier Cervera, a finales de los noventa. Ya en los primeros años del siglo XXI, Ángel Viñas habría avanzado mucho en esclarecer los hechos gracias a los archivos soviéticos. anteriormente, en 1994, La Cierva calificó el libro de Gibson como «excelente». Por su lado, el hispanista estadounidense Stanley G. Payne afirma que el estudio más reciente y mejor sobre las matanzas de Paracuellos es la obra de Vidal.
Sobre l'enfonsament del bloc comunista existeixen diverses interpretacions, segons el grau d'afinitat ideològica:
Segons els estalinistes, la causa de la caiguda ha estat el revisionisme, considerat un retrocés ideològic cap a tesis més liberals. Al cas de la URSS, aquesta línia ideològica primer passa per una actitud crítica amb Stalin (Khruixtxov), amb Lenin (Brezhnev), i finalment acabar rebutjant a Marx (Gorbatxov). Tot això condueix, segons aquesta interpretació, a l'enfonsament ideològic i econòmic del socialisme, ja que marca el retrocés polític i econòmic dels Soviets, i la corrupció dels membres del partit, titllats com a "nova classe burgesa".
Segons els trotskistes la dictadura del proletariat es va substituir per la dictadura del partit, aquesta per la del Comitè Central fins a arribar finalment a la del Secretari General. La novel·la 1984 de George Orwell exposa la visió trotskista de la "degeneració" de la URSS. Aquest corrent intern crític amb el poder establert a l'URSS va ser aprofitat puntualment per les potències capitalistes, per a debilitar al seu adversari geopolític.
Els liberals consideren el comunisme com a sistema inviable a llarg termini, i per tant condemnat al fracàs. Segons aquesta teoria, les traves que el socialisme posa a la iniciativa individual o grupal, així com la falta d'incentius i d'una cibernètica, suposen un ús crònicament ineficient dels recursos. A nivell polític, opinen que la pèrdua del que consideren llibertats civils bàsiques duu necessàriament a la corrupció del poder.
Alguns analistes historicistes consideren que el sistema soviètic no es va saber adaptar a les noves circumstàncies històriques, especialment al seu paper de gran potència i la diversificació de necessitats econòmiques, criticant així el que consideren una falta d'adequació de les estructures polítiques i econòmiques al seu context històric. Consideren, per tant, insuficients, tardanes o incorrectes les reformes impulsades pels successius caps d'estat.
En 1939 en camps i colònies hi havia un total de 2 milions de presos, dels quals 454.000 eren acusats de contrarrevolucionaris. D'ells moriren 160.000 per causes diverses, especialment epidèmies, malalties contagioses i manca de medicines. Després de la guerra, el 1950, el nombre de contrarrevolucionaris presos va pujar a 578.000, però el percentatge de presos que en total acabaven llurs condemnes mai passà del 2,4% de la población adulta d'aquella època (com a referència, actualment a Catalunya aquest percentage és del 2% i a EUA del 2,8%).
En el Gulag estaven compresos 105 camps de treball correccionals, 9 especials, i 97 departaments de camps i colònies de les repúbliques de la unió, autonomies, regions i districtes.
Entre 1921 i 1953 passaren 4.060.306 persones pel sistema penal soviètic, incloses 799.455 que foren condemnades a afusellament. Al punt màxim s'arriba entre 1937-1938. En aquest període foren condemnades 1,3 mil·lions de persones, de les quals 681.692 foren executades. Cal tenir en compte que no tots els sentenciats a mort foren efectivament executats. Una gran proporció de condemnes a mort foren commutades per penes en els camps de treball. També és important distingir entre els delinqüents comuns i els contrarrevolucionaris. Molts dels sentenciats a mort havien comès críms violents com assassinat o violació. Fa 60 anys aquest tipus de delictes eren castigats amb la mort en molts països.
Diferents sectors socials foren objecte de represàlies polítiques:
Kulaks: prop de 5 milions foren deportats a colonitzacions especials.
Clergat: més de 200.000 persones.
Militars: 40.000 entre 1937 i 1941 i 994.000 durant la guerra, d'ells 157.000 afusellats.
Nacionalitats deportades: 14 pobles per complet, 48 parcialment.
Revolució Cultural a Xina (1966-1969). S'estima que moriren de 20 a 30 milions de persones a causa de la dura repressió i la fam causada per les polítiques estatals promogudes pel Partit de Mao.
L’imperi de la burocràcia, el recurs arbitrari a la repressió de les masses, un desproporcionat culte a la personalitat del líder i l'execució dels enemics polítics van constituir els fonaments essencials de l'estalinisme. El terme "estalinisme" també ha estat usat per referir-se a les dictadures comunistes caracteritzades pels mateixos elements: la de Cambodja durant el règim de Pol Pot, la de Romania durant el govern de Nicolae Ceau_escu i la de Corea del Nord amb Kim Il Sung.
En els darrers anys de vida de Stalin, l'estalinisme va adquirir certes semblances amb una religió d'Estat; es va pretendre acotar la creativitat artística, i es va limitar a l'anomenat realisme socialista, i un fet semblant va passar amb les ciències socials, inclosa la lingüística, i les ciències naturals, especialment la genètica (treballs de Trofim Lysenko). Hom associa l'estalinisme amb l'afirmació de Stalin (criticada per Trotski) que, malgrat l'hostilitat dels Estats capitalistes veïns, era possible construir el "socialisme en un sol país", per tal com havia estat abandonat l'objectiu comunista primigeni d'internacionalitzar la revolució. Aquesta creença va permetre que els comunistes soviètics apel·lessin a l'orgull nacional rus, mentre que els revolucionaris d'altres països esperaven que es donés prioritat a la defensa de la "pàtria socialista".
El terme estalinisme també es fa servir per definir el model soviètic de suposada transició al socialisme que preconitzava Stalin, les notes bàsiques del qual van ser l'enfortiment de l'economia atorgant prioritat als béns de capital, la col·lectivització forçada i ràpida de l'agricultura, l'èmfasi en el principi de la "revolució des de dalt", feta amb severitat militar, i la insistència de la modernització sense tenir en compte el cost humà resultant.
Per últim, el qualificatiu "estalinista" es fa servir per descriure els comunistes que van seguir el model soviètic incondicionalment i entusiasta. Aquesta actitud es considerava una obligació de qualsevol comunista en vida de Stalin, però el terme va continuar fent-se sevir quan al XX Congrés del PCUS (1956) Nikita Khruixtxov va denunciar el mateix estalinisme. D’aleshores ençà, s’ha aplicat a aquells que s’oposen a qualsevol intent de modernitzar, revisar o reformar la interpretació que Stalin va fer del marxisme.
¿Què fa aquest individu;a part de tocar-se es collons tot lo día??
Es Batle de Santa Margalida és un altre "creador de riquesa".
Aquest individu ja ha començat a menjar-se ses terras des margalidans.
És es típic pepero què viu esquena dreta sense foter-ne ni brot. Però es veu què sa gent hi consent.
Si començam en aquest pla "Unitari"; els morts que ha provocat el nacionalisme, principal raó de la guerra a l'edat contemporània, no caben a mil comentaris.
Mai una ideologia s'ha de situar per damunt de la vida humana. Gandhi el va resumir molt bé a la frase:
"Hi ha moltes causes per la qual estaria disposat a morir, però cap per la qual estaria disposat a matar"
Un bon gestor no aprobaría mai una pujada de sou com aquesta Sr Torres perquè és un escàndol i una irresponsabilitat.
Pepe, on vas a comparar el nacionalisme mallorquí, amb la ideologia que porta més morts a l'esquena....
Els comunistes segueixen fent les seves aberracions a Korea, a Cuba, a estats africans,... podriem dir que juntament amb el nazisme, el comunisme representa el pitjor de l'espècie humana, i al``o més mostruós que ha donat el SXX sense cap dubte.
Lo més fotut és poca gent avui s'atreviria a identificar-se com a nazi, en canvi els comunistes segueixen campant amb un ou defora.
Inhàudit, Pepe.
...amb personatges com en Pepe de Pollença no m'estranya.
Interessants reflexió la que hi ha a aquest blog que vos adjunt.
Poppemberg, crecque el meu comentari era ben clar. No he estat jo qui ha mesclat ous amb caragols, simplement havia demanat el programa d'Unitat respecte a les relacions entre església i estat
i ha sortit Paracuellos, Stalin, Mao i citant a historiadors com La Cierva o personatges com Cesar Vidal...Pura extrema dreta.
Comparar Esquerra Unida amb Korea, Cuba, estat africans... és el mateix que compara el nacionalisme d'Unitat amb ETA, el IRA o la guerra Iugoslàvia ( no m'he tengut que anar tan lluny com tú per trobar exemples del que pot fer una ideologia mal entesa). O sigui no tenen res a veure parlama de projectes polítics democràtics i pacífics, al manco jo parlava d'això.
No pens seguir amb aquest debat absurds si voleu penjar el programa d'Unitat respecte a les relacions església - estat o parlar del tema bé, si nó fins una altra.
Personatges com en Pepe, tú ni això.
"Hi ha moltes causes per la qual estaria disposat a morir, però cap per la qual estaria disposat a matar"
Ara es s´hora de saber el que realment volem. Gent del PSM,UM,Entesa,ERC i tots aquells altres partits independents i de ses illes hem de votar junts.
www.unitatxilles.cat
A fora vila hi veurás dos tipos de casas:Ses des pagesos,moltes d'elles esfondrades i amb estat de ruina i ses des corruptes,narcotraficants i batles imponents com castells.Així han volgut què sigui Mallorca.Déu farà Justicía.
A mi, particularment, em queda ben demostrat allò contrari al que vaig sentir discursar i predicar, amb molta il·lusió, en temps del Bloc. He vist les vertaderes cares d'alguns militants que s'autodenominen nacionalistes i excloen d'aquest epítet a qualsevol altre que no participi de la vergonyosa unió feta clarament en clau tàctica fagocitòria (d'uns entre vosaltres mateixos)He vist realment les anteriors intencions i em sap greu reconèixer que jo em vaig creure aquell bon discurs, aquell bon rollo que semblava haver-hi ( sobre tot a pobles -Inca...)Em sap greu però per dos motius: el primer és per haver estat enganyat. El segon per la feinada que tenen ara d'explicar el que han fet i, per tant, per tot el temps perdut que no podran dedicar a explicar el que realment són, el que volen, el tipus de feina que pretenen... Com si no explicau que Sampol dediqui la major part del temps amb el GOB a demanar disculpes, a explicar-se?
Ahir vespre l'entabanada entrevistadora de TV de Mallorca, feia una llepada de cul ignominiosa al feixista Alfredo Miralles, capellà de Sant Sebastià que es va despatxar fent política contra el PSOE. Un vertader escàndol! En el clàssic discurs de Rajoy va treure (ara?) l'avortament, el terrorisme, l'eutanasia, les pensions... Em va obrir els ulls de tot! Unitat és el cinquè diputat del PP! TV de Mallorca, la continuació de l'IB3 del PP. Dia 9 de març no ens jugam el finançament ni poder vendre tabac als turistes a la costa. Ens jugam el model CENTRE ESQUERRA versus EXTREMA DRETA. L'any 1933 Hitler va arribar al poder (per les urnes i amb el suport de la democràcia cristiana) per la "puresa" dels socialdemòcrates. Ara ens hi jugam massa per fer "experiments romàntics".
Aquí teniu la notícia de Libertad Balear del que va passar. Una crònica de MOLTS DE BONS i un de MOLT DOLENT! Bon profit!
Palma (LB).- Un exaltado interrumpió, a voz en grito, la homilía del titular de la parroquia palmesana de San Sebastián, Alfredo Miralles, acusando a la Iglesia de “hacer política”. El abucheo de los fieles que llenaban por completo la iglesia y la enérgica acción de mossen Miralles hicieron callar al hombre. En círculos políticos se preguntan si no se trata de una campaña orquestada bajo mano por el Gobierno socialista, ya que en otras localidades españolas se han producido incidentes similares.
Los hechos ocurrieron de la siguiente manera: con la iglesia repleta de fieles que asistían a la misa dominical de las 12:30 horas del pasado día 4, llegó el momento de la homilía a cargo del párroco Miralles y que versó, con lenguaje muy sereno, sobre los recientes posicionamientos de la Iglesia española. Miralles recordó que los obispos han dicho lo que, desde la noche de los tiempos, viene diciendo la Iglesia católica “no” al aborto, “no” a la eutanasia, “no” al terrorismo…
Fue la citar la palabra “terrorismo” cuando un asistente desaforado comenzó a gritar “¡la Iglesia hace política!” y toda una serie de descalificaciones a continuación, que provocaron un indignado abucheo por parte de la multitud asistente que al grito “¡fuera, fuera!” instó al nervioso exaltado a que abandonara el templo
Vosotros los paladines de la libertad, los salvapatrias, los adalides de la democracia, quereis hacer callar las conciencias. Quienes son los fascistas? Más bien creo que vosotros. La libertad en domocracia es de todos, esten a no en sintonia con vuestras ideas. Lo que ocurre es que unos respetan a la de los demás y vosotros no. Viva vuestra democracia, pero en la antigua Rusia. Aqui cuando seais verdaderamente democratas.
Un poc vergonyós que Sampol empri el seu lloc com a senador del BLOC PER MALLORCA per fer campanya per una coalició on que s'enfronta electoralment a dos partits als que representa al senat!!! UNA ABSOLUTA VERGONYA!
Señores empresarios, y sr. Grande en particular: dejen de posar sus avariciosos ojos en los espacios naturales que quedan. Pido desde aquí clemencia al sr. Grande para el bosque de Can Tapera en Palma. Su macrourbanización se llevará por delante más de tres mil árboles, mientras políticos y prensa callan. Este pulmón verde, que para vds.es de última categoría, nos da aire para respirar. Por favor, tengan decencia, y dejen que esta aberración llegue al conocimiento de los ciudadanos. Gracias.
Sra. Calvo, por favor, no permita que Vicente Grande destruya el bosque de Can Tápera. Su programa no hablaba de destruir más de tres mil árboles en Palma para que el sr. Grande se lucre. Y por favor, envíe ya al defensor del pueblo los informes medioambientales del proyecto, que ya se los ha pedido por segunda vez. ¿Qué esconde? ¿Y su conciencia? Sé que recapacitará y salvará este pulmón verde de la especulación. Por ello le doy las gracias.
Señores empresarios, y sr. Grande en particular: dejen de posar sus avariciosos ojos en los espacios naturales que quedan. Pido desde aquí clemencia al sr. Grande para el bosque de Can Tapera en Palma. Su macrourbanización se llevará por delante más de tres mil árboles, mientras políticos y prensa callan. Este pulmón verde, que para vds.es de última categoría, nos da aire para respirar. Por favor, tengan decencia, y dejen que esta aberración llegue al conocimiento de los ciudadanos. Gracias.
Si senyor. Ata resulta, segons diu el mateix sr. Sampol, que no fa falta que fassi campanya, que ja la té feta amb les seves actuacions com a senador. Senador del Bloc, el meu senador! Quin transtorn de la personalitat, el seu o el meu, ja no ho sé! Me sent orfe, però val més que sia així, a les primaries que donar-me compte de gran, enganyat durant anys...
Ara bé, la COHERÈNCIA...Com es pot presentar per un partit el qui representa a una institució a un altre i es manté al càrrec? Quin respecte li mereixo jo a n'aquesta persona? La reciprocitat la tenc ben clara!
Vergonya , cavaller, vergonya!
Per cert, i si no surt diputat, a seguir representant-me...
El que he dit abans: ben orfe!
Heu vist el GOB al vídeo??!! Això és diu emprar políticament els moviments socials i lo altres són tonteríes!!!!
El Gob, entitat a la que pertany , també l'empra Unitat?? Com al MEU Senador??!!
Però què està passant??!
Joan Lladó -conseller de Interior de segunda división, digno colega de José María Rodríguez-. Se lamenta llorón, "Em vaig sentir molt malament el dia que vaig veure que el Diario de Mallorca treia de context la frase". Pues bien, sacado de contexto, él es sólo un pobre pirómano, que cobra de la misma bolsa que el Rey y emplea el dinero para soltar las necedades de ordenanza. Otro valiente que no se responsabiliza de lo que escribe, la izquierda que nos merecemos.
DIARIO DE MALLORCA CONTRAPORTADA MATIAS VALLÉS 10-2-2008
El PSM de llucmajor ha dejado de hacer los comunicados. Del dia 12 DE Noviembre del 2007 no se ha escrito mas, hay mutismo total,no sera que no les gusta los comentarios que hay escritos.
El PSM de llucmajor ha dejado de hacer los comunicados. Del dia 12 DE Noviembre del 2007 no se ha escrito mas, hay mutismo total,no sera que no les gusta los comentarios que hay escritos.
Per quant una normativa sobre construcció i habitatges què reservi un endret de sa finca per què puguin nidificar.Vos imaginau Palma lo què serà quant no en quedi ni una.
L'entusiasme. El que volen és que practiquem el vot útil i que ens oblidem de la possibilitat d'unir el vot nacionalista per primera vegada a les illes. Ens volem fer por, la mateixa por que aniquila l'entusiasme. I el que necessitam per damunt de tot, per damunt fins i tot de la possible inadequació (no és el moment de fer una batalla per aquesta qüestió), de qualque candidat, és entusiasme. Sense entusiasme no farem res ni ara ni mai. Per damunt de comentaristes polítics que finalment s'han tret la màscara i animen un pacte d'estat dels dos partits espanyols per acabar amb els nacionalismes «ploramiques» (segons les seves paraules), insaciables, i és clar, «insolidaris». Encara que no ens agradi el com i, sobretot, el qui, tots els nacionalistes de dreta, centre i esquerra han de recuperar l'entusiasme, practicar el difícil joc de recuperar la innocència. Fer feina descomunalment, vot a vot, porta a porta, carrer a carrer, escèptic a escèptic, fins al darrer minut.
Hilari de Cara, escriptor
http://manac.balearweb.net/post/45244#comments
Ha de dimitir Sampol com a senador per anar a la llsita d'Unitat per les illes? Jo pens que no. Han de dimitir els càrrecs del Bloc en altres llistes (com el regidor d'Habitatge de Palma a les llistes de EU-EV? Jo pens que no. Tothom aprofita el seu bagatge polític.
Thats right.
http://7kktregole.isuisse.com/25.html
http://bodrsec08.ibelgique.com/78.html
http://bodrsec08.ibelgique.com/70.html
http://bodrsec08.ibelgique.com/20.html
http://grebto9e.ifrance.com/4.html
http://grebto9e.ifrance.com/63.html
Thats right.
grim reaper tattoos
Absolutely Free Black Porn
bartholomeu dias
action jackson toy
administration health veteran
affinity
academy of osseointegration
Thats right.
a groovy kind of love mp3
speedupmypc
replay converter
visio 2003
accidentally in love mp3
alka yagnik mp3