Portaveu del Bloc per Mallorca i secretari general del PSM - Entesa Nacionalista
DEBAT DE POLÍTICA TERRITORIAL
bielbarcelo | 30 Octubre, 2007 12:26
Biel Vicens, conseller d'Ordenació del Territori i Mobilitat, a la seva intervenció en el plenari d'avui ha anunciat una sèrie de mesures territorials que es duran a terme aquesta legislatura: una llei del paisatge, una llei del sòl, i una llei de mesures territorials. Aquesta darrera llei corregirà l'urbanisme a la carta que es va dur a terme pel PP la passada legislatura, així com aprovarà una serie de desclassificacions de terrenys amenaçats per noves urbanitzacions (per exemple, Cala Blanca).
També es modificarà la llei de camps de golf per impedir projectes amb oferta complementària, es modificarà la normativa per impedir macroampliacions de ports esportius i nous ports esportius, s'ampliarà la xarxa d'espais naturals, i també es duran a terme polítiques per facilitar l'accés a l'habitatge i la rehabilitació de zones urbanes degradades.
També es donarà tot el suport als consells insulars de Mallorca i d'Eivissa per dur a terme polítiques proteccionistes.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (24) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Recentment
- CAS CDEIB
- PP I PSOE SEGUEIXEN DISCRIMINANT LES BALEARS EN EL FINANÇAMENT
- MÉS CANVIS AL GOVERN
- CONFIRMATS ELS CANVIS AL GOVERN
- TREMPONADA DE FI D'ESTIU A SA POBLA
- SOPAR A LA FRESCA EN ES JONQUET
- ENTREVISTA AL MALLORCA MAGAZIN
- ELS DOBLERS SEGUEIXEN MARCANT L'AGENDA POLÍTICA
- UN ESTIU MOLT MOGUT
- PLENARI SOBRE LA SITUACIO DE CRISI
Són uns hipòcritas.Es seus fets heu confirman.!.Destruexen sa terra i es paisatge enmig des cuals hi ha Jesucrist. Dios está en contra de los que destruyen la tierra.En medio de cualquier paisaje está Jesucristo.
La creu hauría de presidir també l'urbanisme!
Per es consumidors de drogues,s'ha de adoptar es model holandès.L'actual model vigent a Espanya no serveix,no funciona.Ha provocat més de 150.000 morts.
serà el candidat a les generals de la coalició amb EU??
o serà la revelació Sampol??
Val més una planta de Limonium barceloi,que un macrocentre comercial de Merda a Ses Fontanelles.
A : votant intrigat .
ESTÀ CANTAT , ESTÀ FERMAT , ESTA FET , EL CANDIDAT SERÉ JO .
AIXÍ QUE VES FENT FEINA , QUE VOS ABDUIRÉ A TOT@S .
MÍNIM 50.000 VOTS NI UN MEYNS.
AU , A PER FEINA .
PPCC LLIURES I SOCIALISTES .
Urgent
enllaç gob
Nota informativa
31 d’octubre de 2007
Campanya internacional de missatges per internet a favor de la protecció
de Son Bosc
Si el Govern permet, amb la seva manca de reacció, que el projecte de
camp de golf tiri endavant, la seva irresponsabilitat serà majúscula
Son Bosc és la més important localitat europea per l’orquídia de prat,
pel que si és destruïda el ridícul del Govern serà, igualment,
internacional
---
El GOB ha habilitat un espai a internet, a l’adreça
http://www.gobmallorca.com/sonbosc, des del qual amb un simple “clic”
s’envia un missatge a Francesc Antich, president del Govern, i a Miquel
Àngel Grimalt, Conseller de Medi Ambient, reclamant la protecció de Son
Bosc. Per ara la plana està disponible en català i castellà, però en
breu es podrà consultar també en anglès i alemany.
Amb aquesta iniciativa el GOB pretén difondre la campanya
internacionalment, ja que el tema bé s’ho mereix. Són molts els botànics
estrangers que acudeixen a Mallorca a veure l’orquídia de prat, ja que
Son Bosc és la més important localitat europea per a l’espècie.
L’orquídia de prat (Orchis robusta) és una espècie amenaçada. Al Catàleg
Balear d’Espècies Amenaçades (Decret 75/2005) té la condició d’espècie
vulnerable, fet que compromet a la Conselleria de Medi Ambient a
executar un pla de conservació de l’espècie (que fins ara no s’ha
redactat).
A Europa només es troba a la zona de s’Albufera de Mallorca. La població
total està avaluada en uns 1300 peus, dels quals uns 400 es troben dins
l’àmbit del Parc Natural i els altres 900 es troben fora, a la zona de
Son Bosc. Fora de Mallorca, aquesta varietat només es troba a altres dos
punt del món (una localitat a Alger i altra a Marroc).
Així, la realització del projecte que ara mateix es tramita davant
l’Ajuntament de Muro suposarà la destrucció de dues terceres parts de la
població balear i europea d’aquesta espècie amenaçada.
Recordem la zona de Son Bosc, pels seus importants valors naturals, va
esser incorporada al Parc Natural de s’Albufera l’any 2003. En arribar
Jaume Matas al Govern, va desprotegir la zona fent tornar enrere
l’expedient de protecció al·legant defectes al procediment de
tramitació. Aquest expedient va esser “congelat” durant tres anys per la
Conselleria de Medi Ambient dirigida per Jaume Font, i a hores d’ara
encara no s’ha resolt.
Aquests dies la promotora del camp de golf ha presentat la petició de
llicència d’activitats davant l’Ajuntament de Muro, pel que consideram
que és molt urgent una resposta per part de la Conselleria de Medi
Ambient per tal d’evitar la construcció del camp de golf, que destruiria
no només la població d’orquídies sinó també un hàbitat molt important
per diverses espècies i comunitats biològiques.
Per això des del GOB hem instat al Conseller Grimalt a resoldre
definitivament l’expedient d’ampliació del Parc Natural de s’Albufera de
Mallorca, incorporant els terrenys de Son Bosc, i no cedir a les
pressions dels promotors que fins ara han aconseguit paralitzar la
protecció de la zona. Malauradament, és preocupant l’aparent manca
d’interès del Govern i de la Conselleria per protegir la zona i evitar
la destrucció d’aquest espai.
Unió de Pagesos es planteja, també, fer mobilitzacions contra la política agrària
La patronal acusa la Conselleria de «paralització i inactivitat davant la greu crisi del sector»
ANTONI MATEU. Palma.
Unió de Pagesos acusà ahir la Conselleria d'Agricultura de «paralització i inactivitat davant la greu crisi que afecta el sector». Per tot això, la patronal agrària convocarà els seus membres en assemblea extraordinària la setmana que ve per dicidir si emprenen mobilitzacions contra la gestió del departament que dirigeix Mercè Amer. «Han pasat més de 100 dies des que el nou Govern prengué possessió i la Conselleria encara es troba totalment paralitzada. Estam cansats de reunir-nos i parlar amb la consellera Amer i, tanmateix, no aclarim res», afirmà ahir en roda de premsa Biel Torrens, portaveu d'Unió de Pagesos.
De moment, la patronal ha demanat una reunió amb el president Antich per fer-li saber el seu malestar. Si l'assemblea, però, decideix mobilitzar-se, el mes de novembre es podria estrevenir que les dues patronals agràries que hi ha a Mallorca, Unió de Pagesos i Asaja, ho fessin alhora. Torrens explicà que «no hi ha hagut cap tipus de contacte entre les dues patronals». Així mateix, però, reconegué que els motius pels quals es queixen totes dues «són els mateixos».
Dia 14 de novembre Unió de Pagesos té previst assisitir a la manifestació convocada a Madrid per reclamar mesures urgents perquè baixi el preu dels cereals destinats al bestiar. L'Associació Intersectorial Agrària (AIA) de Pimen també anuncià ahir que se sumarà a les reivindicacions d'Unió de Pagesos. D'altra banda, el Consell de Govern aprovà ahir destinar 10,5 milions d'euros a fomentar el benestar i la sanitat animal i el suport a empreses estratègiques al sector. Aquesta partida servirà per afrontar despeses i actuacions compromeses en la legislatura anterior. Una part es destinarà també a inversions en matèria pesquera, reserves marines i control de plagues.
Diari de Balears (1-XI-07)
Un gest val més que mil paraules
Quan vénen les eleccions tots els partits, o totes les coalicions, prometen molt, ja ho sabem. Després, de totes les promeses, qualcunes es compleixen i la resta -normalment la majoria- no; també ja ho sabem. Ja hi estam acostumats i no ens ve de nou (tal vegada hauria de dir que hi estam mal acostumats). Per això, la major part dels votants anam a votar no els qui prometen més, sinó aquells que, prometin allò que prometin, d'entrada tenen unes idees i unes inquietuds semblants a les nostres; «són dels nostres», vaja. I quasi sempre -dic «quasi» perquè sempre hi ha l'excepció- ni tan sols ens hem mirat el programa al detall, just en coneixem els titulars i les grans frases dels eslògans electorals. Però com que «aquests són els nostres», els anam a votar. I llavors potser n'esperam més d'allò que realment ens poden donar.
Amb el Bloc segur que a molts ens ha passat una cosa així (i no me n'amag, d'implicar-me amb el Bloc, perquè és públic que n'era un dels més convençuts defensors): sense saber exactament què prometia, el vàrem votar convençuts que eren els que millor ens representaven, perquè els seus membres pretenien ser «l'esquerra nacional», és a dir, l'esquerra que defensava els valors que haurien de marcar la fesomia de la nostra nació: un medi natural respectat, una cultura autòctona plenament viscuda i desenvolupada, una planificació urbanística al servei del benestar de tothom, un sistema econòmic que aprofiti a tots els individus (i no només a uns quants de privilegiats), una socialització real i efectiva de la sanitat i l'educació, i la nostra llengua com a mitjà de comunicació essencial de la societat, com a eina indispensable de cohesió social. Bé, tot això és molt fàcil de dir, però no és tan fàcil de fer, en som conscients, i per tant tampoc no esperam miracles, però sí que esperam actuacions efectives, i si no com a mínim projectes que il·lusionin. El fet és que han passat tres mesos, quasi quatre, des que amb les noves majories el Bloc ocupa espais de poder i llocs de responsabilitat i esperam aquests projectes, que no acaben d'arribar. I no tractaré del tema de Son Espases, perquè ja se n'ha parlat molt i, tanmateix, ja no hi ha res a fer, encara que hem de reconèixer que el Bloc, precisament, no n'ha sortit molt ben parat. Tractaré ara només de la qüestió de la llengua, que al cap i a la fi és d'allò que amb més coneixement de causa puc parlar. Ja sabem que aquesta és una mania de quatre radicals, i que tampoc la llengua no és tan important, que allò que importa és que ens entenguem, i que com més universals millor, etc. etc., però el fet és que la sra. portaveu del Govern -i qualque altra consellera ho fa igual- continua portant la veu oficial del Govern en castellà, i el Bloc (almanco públicament) calla, tot i que al seu programa electoral diu (p. 65): «Propostes per a aquesta legislatura: 1. S'ha d'aconseguir que la societat torni a percebre que la qüestió lingüística és important per a les institucions. S'ha d'explicar de forma clara i oberta per què l'acció institucional tendeix a corregir i compensar els dèficits funcionals de la llengua catalana.» Sé cert que, actualment, la societat percep ben clarament que «la qüestió lingüística no és gens important per a les institucions», perquè vist des del públic no hi ha gaire diferència amb l'etapa anterior. (És ver que ara IB3 és en català, però si això ha de ser tot...) Però anem a una altra institució, l'Ajuntament de Palma: es va prendre la decisió de tornar els premis Ciutat de Palma a l'exclusivitat de la llengua catalana, que era la decisió coherent amb les promeses electorals del Bloc: «Recuperarem els Premis Ciutat de Palma en català.» ('Elkt'interessa', núm. 21, maig 2007). Molt bé, així es resituava la nostra llengua al lloc que li corresponia. Però al cap de poc temps, potser per fer-se perdonar la seva radicalitat, surt el cap de llista del Bloc (casualment (?), d'un partit federalista, però espanyol) i ens anuncia que creen un altre premi, de Crítica Literària, al qual es podrà optar en català i en castellà, premi ja a punt de ser oficialitzat (si no ho ha estat ja en sortir aquest escrit). Uep! Aquesta proposta no hi era, al programa! Estam acostumats al no compliment de tot el programa, però no a la realització d'activitats no programades! ¿I per què no la hi varen posar, al programa? Ja la devien tenir pensada, aquesta iniciativa! ¿Que no gosaven mostrar-la abans de les eleccions? ¿Què és això? ¿Un joc? El joc de «la puta i la Ramoneta», que diuen per Catalunya... Amb aquesta jugada, senyor i senyora del Bloc de Palma, heu perdut una bona part de la vostra credibilitat, perquè no serveix de res llevar el castellà d'un premi per a posar-lo a un altre; la impressió que fa al ciutadà (en el sentit general de la paraula) és que el castellà és tan imprescindible que se'l pot recol·locar, però no se'l pot eliminar. Vulguis no vulguis, el castellà hi ha de ser... Aquest és el valor del vostre gest. Atreviu-vos ara a predicar que la llengua pròpia d'aquesta comunitat és la catalana i que aquesta és la que ha de prevaler... Si volíeu fer un premi internacional (no crec que ningú ho vés malament, ja que som un país de referència turística internacional), el podríeu haver fet no bilingüe, sinó com a mínim quatrilingüe (amb l'anglès i alemany), o amb més llengües, que com més n'hi hagi més internacional és; però no és aquesta la vostra proposta: la vostra és una proposta simplement espanyola, que no sé si deu ser el vostre sentiment «en la intimitat». Quina llàstima! La il·lusió del Bloc per Mallorca comença a esvair-se...
Jaume Corbera. Professor de la UIB.
Diari de Balears (31-X-07)
El Pacte governa per a la dreta
Llorenç Buades Castell
No es nou. Tot és vell i mal de coure. Els que al llarg dels anys n'hem après de la conducta dels polítics d'esquerra ja no tenim lloc per a les sorpreses. Esment els d'esquerra perquè és sabut que els de dreta no solen mentir i acostumen a fer el que el seu electorat reclama: ports esportius, camps de golf, escoles privades, autopistes, privatitzacions, segregació social.
En canvi els d'esquerra diuen lluitar per la cosa pública i accepten privatitzacions (com ara l'ampliació del batxillerat d'art al CIDE en comptes de fer-ho al sistema públic), finançament del transport privat (com ara els autocars escolars). Diuen lluitar per la cosa pública i privatitzen la costa en el cas d'El Toro. Diuen lluitar per la sostenibilitat i permeten la destrucció de Ses Fontanelles. I a Son Espases, juguen al igual que va fer Felipe González amb el Otan de entrada, no.
Construeixen a Muro, i no han aturat la construcció a Son Quint que ells mateixos proposaren en l'aterior pacte. Autoritzen un camp de golf a benefici dels amics d'UM.
Diuen que ofereixen els llibres gratis, però només arriben a 100 euros i aquests no arriben a l'ESO, i com que els llibres s'han de tornar, possiblement els llibres tornats superin el cost de la subvenció en alguns cursos. La xocolata del lloro: el PP també en posava de llibres gratis en alguns indrets.
S'enriuen de l'electorat. Això és el que fan. Saben que l'electorat els donarà l'esquena una vegada, però que tanmateix, hi tornarà per allò del mal menor.
La política s'ha convertit així en l'art de fotre a l'electorat d'esquerra, perquè el de dreta més aviat està content amb els seus, i quan es preocupa per la cosa pública exigeix polítiques més antisocials en benefici de pocs.
A grans passes l'esquerra institucional cedeix, i lamentablement, els moviments socials, cada vegada més raquítics tornen a situar l'esquerra a les institucions.
Com que mantenir-se al govern és l'objectiu principal de les esquerres subsidiàries del PSOE i de la dreta regional, han après la lliçó del que fan els seus símils europeus: el joc del bon policia i del mal policia.
L'esquerra institucional juga ara al paper del bon policia, com a les comissaries del franquisme, i com va passar arreu d'Europa en el cas de la guerra de Bòsnia, o en les vagues generals, o en el cas de la base militar dels EUA a Itàlia que ha provocat la crisi del govern Prodi, té la poca vergonya de situar-se en el camp dels manifestants. Ara Jekyll, ara Hide. Allò que no farà es dimitir del govern perquè avui en dia el més important de la política són els càrrecs, i allò que fa la política és donar llocs de feina més agradables que a l'empresa privada, i amb més possibilitats de remenar algunes cireres.
I per això mateix, les esquerres abans socialdemòcrates, i les abans filocomunistes, reculen a Europa i avancen els feixismes.
La militància d'esquerra ha davallat en picat, i té moltes raons per fer-ho, perquè mentre no es refaci de la crisi de les direccions de l'esquerra política, qüestió aquesta anunciada per Trotsky en el seu dia, l'esquerra no té més futur que el nominal.
En aquests efectes, el cas del PRI mexicà (Partido Revolucionario Institucional) és un bon exemple de com es tergiversen les paraules.
Allò que ha de fer l'esquerra en el parlament és condicionar les polítiques des de l'oposició parlamentària i social al govern i no implicar-se en sostenir un govern que a la fi només fa polítiques de dreta.
http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+192057
Absurd ser nacionalista no espanyol i entestar-se a no tenir en compte que
cada cop que un líder polític demana consell a un expert per guanyar vots, l'expert li diu que ha de conquerir una cosa que anomenen centre.
Primer Son Espases; per Ses Fontanelles, tot igual. Ara, Son Bosc, i com si fos poc, el Pacte proposa fer del sòl rústic que ens queda barris dormitoris satèl·lits de Palma. Mentre, 40.000 habitatges ja fets esperen que qualcú s digini a habitar-los.
El Pacte de progrés fa més vergonya que el del PP, no només per criminal, sinó també per mentider i estafador.
Reaccionau, Biel, o dimitiu per dignitat.
La manifestació contra la destrucció de la Real serà el 24 de novembre
Els convocants mantenen la seva oposició a l'hospital de Son Espases
A.P. FERRANDO. Palma.
Els opositors a la construcció de l'hospital de Son Espases han acordat realitzar el dissabte 24 de novembre la manifestació de protesta contra la decisió de l'Executiu de Francesc Antich de permetre-hi la construcció del centre hospitalari. Els convocants preveuen que la marxa surti a les sis de l'horabaixa des de la plaça d'Espanya, si bé encara no n'han fet públic el recorregut definitiu. En una reunió mantinguda dimarts horabaixa, diverses entitats ciutadanes, sindicats i plataformes arribaren a l'acord de posposar una setmana la protesta anunciada fa setmanes per al 17 de novembre. En la trobada, mantinguda al Casal d'Entitats Ciutadanes del carrer de Montenegro, els convocants de la protesta acordaren també la redacció d'un manifest en el qual exposen els motius de la seva oposició a la decisió presa pel Govern balear de continuar el projecte iniciat per l'Executiu presidit per Jaume Matas.
Els convocants asseguren en el manifest que, amb la protesta, volen fer públic «el desencís per l'incompliment flagrant d'una de les principals promeses electorals dels partits que integren el Govern». En aquest sentit, també asseguren que la decisió del nou Govern «suposarà un frau polític molt greu» que «avala íntegrament la pilotada especulatiu que va pactar el PP amb els interessos privats». «L'hospital a Son Espases només beneficia els especuladors de la compravenda de terrenys, les empreses constructores i les que gestionaran privadament els serveis hospitalaris durant dècades», asseguren en el manifest.
Així, encara que l'anunci fet per l'Executiu autonòmic de centreesquerra és ferm i sembla que no té marxa enrere possible, les diverses entitats que donen suport a la protesta asseguren que mantindran la seva oposició fins al final, tal com ho han fet durant aquests darrers anys, contra un projecte que «crea un precedent que allunya les esperances d'aturar altres iniciatives agressives amb els espais naturals». Així, consideren que el Govern presidit per Francesc Antich «en sotmetre's als poderosos, deixa la porta oberta a altres destruccions, com la de ses Fontanelles, port Adriano o la façana marítima de Palma».
Apunt
Entitats convocants
Almenys deu entitats han anunciat ja la seva adhesió a la convocatòria de la manifestació contra la destrucció de l'entorn del monestir de la Real. Així, l'Assemblea per Pollença, Attac, CGT-Drets Humans, Joventut Comunista, Lobby per la Independència, Maulets, Plataforma Camins Públics i Oberts, Plataforma Salvem Can Tàpera i Unió Obrera Balear són les entitats que han participat de les reunions en les quals s'ha acordat la continuació de les mobilitzacions en contra de la construcció de l'hospital a Son Espases.
Diari de Balears (2-XI-07)
Unió de Pagesos es planteja, també, fer mobilitzacions contra la política agrària
La patronal acusa la Conselleria de «paralització i inactivitat davant la greu crisi del sector»
ANTONI MATEU. Palma.
Unió de Pagesos acusà ahir la Conselleria d'Agricultura de «paralització i inactivitat davant la greu crisi que afecta el sector». Per tot això, la patronal agrària convocarà els seus membres en assemblea extraordinària la setmana que ve per dicidir si emprenen mobilitzacions contra la gestió del departament que dirigeix Mercè Amer. «Han pasat més de 100 dies des que el nou Govern prengué possessió i la Conselleria encara es troba totalment paralitzada. Estam cansats de reunir-nos i parlar amb la consellera Amer i, tanmateix, no aclarim res», afirmà ahir en roda de premsa Biel Torrens, portaveu d'Unió de Pagesos.
De moment, la patronal ha demanat una reunió amb el president Antich per fer-li saber el seu malestar. Si l'assemblea, però, decideix mobilitzar-se, el mes de novembre es podria estrevenir que les dues patronals agràries que hi ha a Mallorca, Unió de Pagesos i Asaja, ho fessin alhora. Torrens explicà que «no hi ha hagut cap tipus de contacte entre les dues patronals». Així mateix, però, reconegué que els motius pels quals es queixen totes dues «són els mateixos».
Dia 14 de novembre Unió de Pagesos té previst assisitir a la manifestació convocada a Madrid per reclamar mesures urgents perquè baixi el preu dels cereals destinats al bestiar. L'Associació Intersectorial Agrària (AIA) de Pimen també anuncià ahir que se sumarà a les reivindicacions d'Unió de Pagesos. D'altra banda, el Consell de Govern aprovà ahir destinar 10,5 milions d'euros a fomentar el benestar i la sanitat animal i el suport a empreses estratègiques al sector. Aquesta partida servirà per afrontar despeses i actuacions compromeses en la legislatura anterior. Una part es destinarà també a inversions en matèria pesquera, reserves marines i control de plagues.
Diari de Balears (1-XI-07)
L'Obra Cultural Balear denuncia que l'actual executiu de les Illes Balears actua contra l'esperit de la Llei de normalització lingüística i la Llei de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en convocar una plaça de secretari/ària per al Servei d'Ocupació de les Illes Balears sense demanar coneixements de català. La Conselleria d'Interior s'empara en el fet que hi pot accedir personal d'altres administracions per anar contra la legalitat vigent. L'OCB remarca que el lloc de feina inclou l'atenció telefònica, amb la qual cosa vulnera el dret dels catalanoparlants a ser atesos en català per part de les institucions autonòmiques, tal com prescriu la Llei de règim jurídic de l'administració de la CAIB abans esmentada: «L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les entitats que integren l'administració instrumental han d'emprar el català en les seves actuacions internes i en la relació entre elles.
També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sense perjudici del dret de les persones interessades a rebre-les en castellà, si ho demanen» (article 43). L'entitat vol manifestar la seva indignació per aquest incompliment i exigeix a la conselleria d'Interior que rectifiqui immediatament aquesta agressió envers la llengua catalana. L'associació ja ha fet arribar la seva queixa a la direcció general de Política Lingüística perquè prengui les mesures oportunes. Per altra banda, l'Obra Cultural Balear també vol manifestar la seva inquietud per les informacions que s'han fet públiques sobre els comptes de la Comunitat Autònoma per a l'any 2008, que inclouen un pressupost destinat a política lingüística pràcticament idèntic al del govern anterior. Per a l'entitat, la quantitat de 4,5 milions d'euros, que s'ha donat a conèixer, indica una línia política continuista en aquesta matèria i demostra una manca de voluntat de l'actual executiu d'impulsar el procés de recuperació lingüística a les Illes Balears. Aquest fet contrasta de manera claríssima amb el compromís de l'actual Govern, inclòs al pacte que varen signar les diferents forces polítiques, de convertir la política lingüística i cultural en un dels eixos d'actuació. L'OCB considera que destinar a política lingüística els mateixos recursos que hi destinava el PP implica mantenir la mateixa línia d'actuació de l'anterior govern, que es va caracteritzar per la inactivitat i el menfotisme. L'entitat demana, per això, a les forces polítiques que donen suport al Govern que presentin esmenes per rectificar a l'alça la quantitat esmentada, fins arribar als 12 milions d'euros per a l'exercici 2008. Per a l'OCB, aquest import és el mínim necessari durant el primer exercici per encarar amb garanties el procés de normalització lingüística, al qual probablement s'hauran d'afegir augments durant els anys posteriors. En aquest sentit, l'OCB es posarà en contacte amb les diferents forces polítiques per demanar-los una rectificació.
Els Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM, consideren "totalment insuficient" la partida pressupostària de Joventut per a l'exercici 2008. Per a la formació, "després de nou anys d'increments moderats en les partides destinades a Joventut en els Pressuposts del Govern, és inadmissible que els actuals responsables de la Conselleria d'Esports i Joventut hagin decidit, per primera vegada, no apujar aquesta partida ni tan sols el percentatge equivalent a l'IPC". Antoni Noguera, secretari general del JEN, recorda que "malauradament, en comparació a la resta de l'Estat els nostres joves són líders en dades tan significatives com ara l'abandonament d'estudis, la temporalitat laboral, les malalties de transmissió sexual, o el percentatge de sou destinat a l'habitatge.
A més els joves de les Illes Balears som dels qui tenim més alt percentatge de mileuristes de tot l'Estat". Noguera ha afegit: "volem aclarir al conseller Mateu Canyelles i al director general de Joventut Joan Artigues que si les polítiques adreçades als joves no tenen una dotació pressupostària adequada no es podrà revertir la situació de precarietat que patim. Amb la partida prevista al projecte de Pressuposts serà impossible poder elaborar un Pla Integral de Joventut que doni resposta d'una forma transversal i efectiva a les necessitats reals dels joves". El JEN assegura que "amb aquest tarannà negatiu, els màxims responsables de Joventut del nostre país demostren un continuisme de les polítiques del PP, que durant quatre anys va intentar ofegar el moviment associatiu juvenil en marginar econòmicament i políticament el Consell de la Joventut de les Illes Balears, màxim òrgan representant de totes les entitats juvenils del país".
PARÀLISI A LA CONSELLERIA D’AGRICULTURA DAVANT LA FORTA CRISI DEL SECTOR AGRARI I RAMADER
UNIÓ DE PAGESOS DEMANA QUE ES PRENGUIN MESURES URGENT PER EVITAR L’ABANDONAMENT DE DOTZENES D’EXPLOTACIONS
Una situació greu
La situació que s’està vivint els darrers mesos a la pagesia mallorquina és molt dolenta per una sèrie de raons:
- Baixos preus de l’ametla, la garrova i els cítrics.
- Augment desbocat dels preus dels aliments pel bestiar que en alguns casos arriben al 40 %. Això fa que les explotacions ramaderes ja duen mesos venent per davall dels costos de producció.
- Preus de la llet pagats als productors molt per davall la mitja peninsular (més de 20 pessetes manco).
- Dificultats de comercialització definides per la concentració de la distribució (grans superfícies i supermercats) i els elevats marges comercials d’aquesta.
- Augments del preus del gasoil que s’afegeixen a uns costos d’insularitat mai compensats fins ara.
- Baixada dels preus pagats als pagesos pels mens i porcelles. Els ramaders del sector oví, per exemple, arrosseguen una pèrdua de renda del 32 % des de l’any 2002.
- Problemes meteorològics puntuals com la tempesta del 4 d’octubre passat.
A tot això hi hem d’afegir una sèrie de problemes heretats de la passada legislatura que segueixen sense solució:
- Manca de suport als productes locals i a les marques de qualitat.
- Discriminació de diverses associacions professionals.
- Inexplicable retard en l’aplicació del Pla de Desenvolupament Rural.
Una administració absent
En aquests moments encara no coneixem cap iniciativa de l’administració autonòmica dirigida a pal·liar els greus efectes d’aquests problemes. No hi ha ni mesures ni propostes de treball mínimament elaborades sobre la taula. A pesar de les contínues demandes del sector duim mesos d’inactivitat que ja no es poden justificar per les conseqüències lògiques del canvi de govern.
No s’ha actuat davant la crisi de preus i de comercialització; no s’han pres iniciatives per ajudar els ramaders a suportar l’augment descontrolat dels costos de producció; no s’ha vist una voluntat de prendre mesures àgils i efectives a favor dels damnificats del temporal del 4 d’octubre. No s’ha actuat davant les greus situacions de crisi que afecten el porcí, el vacú, l’oví i l’avicultura.
I les poques decisions que s’han pres han ignorat per complet les associacions agràries. Totes les peticions i propostes que hem fet han estat desateses.
Davant una de les situacions més greus que ha viscut la nostra pagesia no s’ha fet res. I el que és més greu: no sembla haver-hi intenció de fer res. És per això que ara en el camp hi ha desànim i desil·lusió.
La proposta d’Unió de Pagesos
Unió de Pagesos demana un canvi d’actitud a la Conselleria d’Agricultura, ja és hora de començar a fer feina a favor del manteniment de l’activitat agrària a les Balears. Els nostres governant estan per prendre decisions i per actuar d’acord amb mesures positives.
És per això que demanam:
Mesures de suport al sector ramader.
- Ajuda econòmica directa per a poder suportar els increments desorbitats dels costos de l’alimentació animal, agreujats pel cost de la insularitat.
- Replantejar PLANDISA com una eina de dinamització agrària del Pla de Sant Jordi i de posada en marxa d’un pla urgent de suport a l’alimentació del bestiar.
- Suport a la comercialització dels productes ramaders, en especial a les marques de qualitat com el “Porc Mallorquí Selecte” i realització d’una campanya de promoció dels productes càrnics de les illes.
- Ràpid abonament dels ajuts per al condicionament de les granges a les normatives mediambientals (Proporc i Provacú).
- Mesures extraordinàries de suport al sector cooperatiu i a les associacions de ramaders (Lleters de Mallorca, Associació de Porcí, Granja de Son Arnau, Associació de Criadors de Porc Negre...).
- Suport a la millora genètica en el sector porcí, a les races autòctones i les seves associacions, així com a la reactivació de la granja de Son Arnau.
Mesures pels danys del temporal del 4 d’octubre
- Adopció de criteris àgils i senzills en l’aplicació de les mesures per tal d’assegurar que arribin a tots els damnificats de la manera més ràpida possible.
- Eliminació de les traves i requisits nous innecessaris introduïts en relació a mesures anteriors (inclusió a determinats registres o condicionament a l’existència de pòlisses d’assegurança).
Ràpida tramitació dels ajuts contemplats al Pla de Desenvolupament Rural
- Que es treguin d’immediat les línies d’ajut per a la incorporació de joves agricultors i per a la realització d’inversions en el sector agrari.
Mesures generals
- Foment de les marques de qualitat i denominacions d’origen: Ametla de Mallorca i Porc Mallorquí Selecte, ja creades, i posada en marxa de noves iniciatives en carn de porcí i oví.
- Desenvolupament de la producció integrada, respectuosa amb el medi ambient, i del seu Consell Regulador.
- Pla de suport a l’agricultura ecològica, tant a la producció com a la comercialització..
- Convocatòria immediata del Consell Agrari Insular i Interinsular.
Unió de Pagesos davant aquesta situació alarmant farà una reunió extraordinària de la seva Comissió Permanent la setmana que ve la qual convocarà l’Assemblea General. Dins aquest marc s’estudiaran les possibles actuacions a emprendre.
Atès que COAG i altres entitats pageses han convocat una manifestació a Madrid pel dia 14 de novembre feim públic el nostre suport a la convocatòria estatal.
Unió de Pagesos de Mallorca, en cas de no trobar respostes des del Govern Balear, es plantejarà la convocatòria de mobilitzacions per a demanar l’adopció de mesures urgents.
La nostra responsabilitat és fer pública la situació en la que s’ha col·locat el sector i treballar per tal que s’eviti l’abandonament massiu dels ramaders que queden a les Illes Balears.
Palma de Mallorca, 31 d’octubre de 2007
UNIÓ DE PAGESOS DE MALLORCA
Aprofitant el blog en defensa del territori, volia recordar que el proper dia 24 de Novembre hi ha convocada una manifestació contra la destrucció de La Real. Be més que una reinvindicació sira una protesta, ningú es tant ingenu per creure que això encara tengui aturai. Pero al manco hauria de servir per a que qualsevol govern, sigui del color que sigui, pensi que el votant no es més que un xotet de cordeta, hauria d’esser de les manifestacions més nombroses. Ho paga, sols per tornar a veure n’Antich sortir com un judes amb la seva falsa cara de compungit i a l’altre amb el “corason partio”.
La gent del Bloc, ha estat l’unica que sempre ha mantingut una coherencia tant a l’oposició com al govern, malgrat el que puguin dir quatre veïnats reconvertits a l’ecologisme quan han vist el ciment davant dels seus balcons. Cap del partits dels qui conformen el Bloc s’ha adherit de moment a la manifestacio, i és una llastima perqué crec que és un precedent, si hi ha un partit que desde l’oposició i desde el govern sempre ha vetlat per la defensa mediambiental aquest és el nostro.
Si no es a nivell de partit, al manco si que la militacia hauria d’esser-hi ben present.
Un altre vegada.
Tomeu Moyà
Convocat o no convocat pel meu partit jo hi sere!!!
Un altre pic.
Per dignitat, a mi no em val un "ja està fet".
http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-24528.htm#_edn25),
5.000 habitatges més dins sòl rústic?
Sense comptar les instal·lacions hoteleres, a les illes Balears hi ha
actualment (2006) 537.911 habitatges dels quals 336.591 són
residencies principals, 107.059 segones residències i 94.261 estan
desocupades tot l?any. Per la seva part els plans urbanístics i
territorials estableixen un llistó de creixement que permet doblar
aquestes xifres. Si a molta gent ja li sembla massa edificat el nostre
territori imagineu-vos que pensarien si sabessin que els plans que han
aprovat els seus representants polítics permeten duplicar l?edificació
que veuen.
Doncs malgrat l?abundància de ciment hi ha mancança d?habitatge a
preus assequibles per a una bona part de la població. Per quina raó es
dona aquesta aparent paradoxa? Doncs perquè el preu de l?habitatge no
s?estableix en funció del cost de producte sinó en funció de les
possibilitats de pagament i endeutament de la demanda. Si la demanda
pot pagar 10, perquè té diners o perquè es pot hipotecar, pagarà 10,
malgrat el cost del producte més el legítim benefici empresarial només
sumi 6. El preu el fixa la capacitat de pagament del client i no, com
sovint ens prediquen, el costos de producció dels habitatges. I perquè
està disposada la demanda a pagar 10 per un producte que només costa
6?, doncs perquè una gran part de la demanda compra habitatge perquè
ha observat que el seu preu s?incrementa anualment en unes quantitats
superiors a les que li abonarien bancs o caixes si hi dipositessin els
seus diners. Així, com més pugi el preu dels habitatges millor pels
inversors.
Els principals perjudicats d?aquesta situació és la gent que necessita
un habitatge per a viure-hi i no com forma d?inversió, els que volen
l?habitatge com a bé d?ús i no com a bé de canvi, per dir-ho en termes
més acadèmics. Sense voler-ho, el demandants d?habitatge com a bé d?ús
es veuen obligats a pagar un sobrecost, el component inversor inclòs
dins del preu de mercat, que no voldrien haver d?adquirir. Però el
paquet és compacte i ho han de pagar tot, el preu de cost amb el
legítim benefici empresarial i l?afegit especulatiu.
D?aquí que les polítiques d?ajut a la demanda per a la compra
d?habitatges, tant en forma d?ajuts oficials com de baixos tipus
d?interès, repercuteix directament en un augment del preus ja que si
en comptes de poder pagar 10, gràcies a l?ajut o a les millors
condicions del crèdit, es pot pagar 12, l?oferta demanarà 12. El drama
és que la part de la demanda que no vol l?habitatge com a inversió
sinó simplement per anar-hi a viure ha de pagar 10 o 12 en comptes de
6 per mor de l?existència d?una altra part de la demanda que sí està
disposat a pagar 10 o 12. Els que no volen la casa per anar-hi a viure
sinó que l?adquireixen com a forma d?inversió, per a especular dit en
termes no tan fins.
Com fer front a aquesta perversa situació? Entre els que diuen voler
solucionar el problema es plantegen bàsicament dues estratègies, una
més innovadora i una altra, diguem, més clàssica, més dejà vu. Les de
caire més innovador s?estan plantejant ara mateix des del País Basc i
Catalunya. Al País Basc es planteja gravar amb 9 euros diaris els
habitatges que restin desocupats tot l?any (això a Balears podria
suposar una recaptació de prop de 300 milions d?euros anuals), mentre
que des de Catalunya la proposta pretén expropiar l?ús (no la
propietat), tot pagant un lloguer als propietaris, per un màxim de sis
anys a aquells habitatges que no es posin en ús. La segona estratègia,
la de caire més clàssic, pretén produir més habitatge però a preu
taxat, sense l?afegit no volgut del bé de canvi. És a dir que si el
cost del producte és 6, legítim benefici empresarial inclòs, el preu
ha de ser 6 i no 10 o 12.
Aquesta darrera és l?estratègia que ha anunciat el nostre Govern que
vol fomentar la producció de 5.000 nous habitatges de protecció
pública per a aquesta legislatura, i això que en tenim 94.261
desocupats de cap a cap d?any. El Govern ja ha anunciat per activa i
per passiva que no vol ni sentir parlar de gravar fiscalment o
expropiar provisionalment l?ús dels habitatges desocupats, no vos cosa
que els empresaris s?intranquil·litzessin i els tornessin a fer perdre
les eleccions.
I on es volen fer aquests 5.000 nous habitatges? Doncs un pensaria que
allà on els plans determinin, més tenint en compte que aquests
permeten duplicar el parc existent. Doncs no, no només no es vol
intervenir sobre el parc existent sinó que tampoc no es vol intervenir
sobre l?edificabilitat permesa pels plans, es volen fer els 5.000 nous
habitatges, segons notícies de premsa ja aplaudides pels promotors, en
terrenys que ara mateix són rústics i/o en solars edificables als que
es permetria duplicar l?edificabilitat. És a dir, més ciment, fins i
tot més del que els permissius plans permeten que, no ho oblidem, és
el doble del que veiem quan passegem per les nostres illes.
És racional això?, és progressista? Personalment no m?ho sembla gens
ni mica, ni racional ni progressista. Edificar dins rústic i/o
duplicar l?edificabilitat dels solars ja urbanitzats és una política
que podrien assumir perfectament els conservadors. De fet els
promotors fa temps que ho reclamaven i paradoxalment és un govern
progressista qui és a punt de fer-ho possible. L?opció oposada,
intervenir sobre els 94.261 habitatges desocupats, potser és massa
fort per a la majoria política que sustenta l?actual Govern, però
sense ser tant innovadors com els bascos o catalans potser es podria
pensar en una altra opció que no passés per incrementar encara més
l?edificabilitat dels ja permissius plans urbanístics i territorials.
Si no es vol tocar el parc existent ni incrementar l?edificabilitat,
on es poden fer els 5.000 habitatges de promoció pública? Doncs amb
aquestes premisses l?alternativa no és altre que intervenir sobre
l?edificabilitat que els plans permeten però que encara no s?ha
convertit en edificis.
L?alternativa podria permetre edificar en sòls ara rústics o
incrementar l?edificabilitat dels solars a condició de que s?eliminés
en la mateixa proporció d?altres indrets. Com? doncs fent inedificable
el sòl rústic o desclassificant sòls urbanitzables o rebaixant
l?edificabilitat dins sòls urbans que no es considerin adequats per
fer-hi habitatges a preu taxat. És a dir que els 5.000 nous habitatges
haurien de ser en realitat una transferència, per tant s?hauria de
desclassificar o desqualificar sòl on, ara mateix, s?hi poden demanar
llicències per a fer-hi 5.000 habitatges.
Aquesta alternativa només té l?avantatge de no empitjorar més la
dramàtica situació ambiental de les illes Balears, de no abocar més
llenya al foc. La situació urbanística i ambiental d?aquestes illes no
milloraria amb aquesta alternativa, simplement no empitjoraria. Una
alternativa que haurien de defensar el socialdemòcrates i no els
ecologistes.
Onofre Rullan. Geògraf i membre del GOB
I'm agree with you.
I'm agree with you.