Portaveu del Bloc per Mallorca i secretari general del PSM - Entesa Nacionalista
PLENARI ON LINE
bielbarcelo | 02 Octubre, 2007 13:40
Sense arribar a l'exahustivitat del blog de'n Grosske, sempre que pugui us aniré contant algunes de les discusions que tenen lloc en els plenaris del Parlament. Avui el PP ha presentat una serie de preguntes sobre el metro. L'estratègia dels populars és clara: la millor defensa és un bon atac. Es tracta de capgirar la situació, i fer creure que els culpables de les obres del metro, en realitat no en tenen res a veure, i el nou Govern que s'ha trobat aquest desastre, és el culpable per no fer res per arreglar-ho.
Una actitud molt cínica, però que no ens ha de sorprendre, perquè està en la línia habitual a que ens ténen acostumats. El conseller de Mobilitat, Biel Vicens, ha detallat totes les deficiències detectades fins ara, i ha advertit que segurament en sortiram moltes més. I també ha detallat totes les gestions que s'han fet i es faran per tenir el servei de metro operatiu el més aviat possible.
Evidentment el PP ha seguit amb la seva demagògia i l'han acusat de mentider i de no fer res. El que està clar és que la Conselleria de Mobilitat, per desgràcia en lloc de pensar en millorar tot el transport públic de les illes, ara ha d'arreglar aquest nyarro de metro que s'ha fet.
Per cert, ara mateix s'està debatent una proposició no de llei del grup socialista sobre les autovies d'Eivissa, i la major part de diputats del PP, ha abandonat el plenari: es veu que aquest tema no els interessa.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (94) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Recentment
- CAS CDEIB
- PP I PSOE SEGUEIXEN DISCRIMINANT LES BALEARS EN EL FINANÇAMENT
- MÉS CANVIS AL GOVERN
- CONFIRMATS ELS CANVIS AL GOVERN
- TREMPONADA DE FI D'ESTIU A SA POBLA
- SOPAR A LA FRESCA EN ES JONQUET
- ENTREVISTA AL MALLORCA MAGAZIN
- ELS DOBLERS SEGUEIXEN MARCANT L'AGENDA POLÍTICA
- UN ESTIU MOLT MOGUT
- PLENARI SOBRE LA SITUACIO DE CRISI
...s'assemblen molt a les del PP:
"El Consell da prioridad a los accesos a Palma sin descartar el segundo cinturón
Solucionar el colapso que sufren los accesos a Palma es la principal prioridad que se ha marcado el Consell de Mallorca tras la firma del convenio de carreteras con el Gobierno central, según explicó Antoni Pascual. Entre las soluciones que se barajan no se descarta el segundo cinturón de Palma, una propuesta que rechaza de pleno el Bloc, socio de gobierno en la institución insular".
La política objetiva y el arte
FERNANDO PERELLÓ
Mi último artículo del 8 de septiembre El arte de la política propia y ajena me valió algunos quebraderos de cabeza. Desde los que objetaban que era del todo imposible que por infraestructuras el gobierno central nos abonara por persona la cuarta parte que a Asturias y la mitad que a Cataluña, por citar solo dos comunidades emblemáticas, hasta los que afirmaban que no tenía ningún sentido y por ello ninguna credibilidad, que pudieran existir estas disparidades, alegando que debía tratarse de datos subjetivos, sujetos a confusión.
Por mi parte, quisiera dejar muy claro que nada de lo que indiqué era subjetivo, ni aproximado, ni sujeto a confusión, como ahora se ha demostrado en la presentación de los presupuestos para el 2008.
Así que para tener una idea objetiva y cabal de la situación actual, y como los números no cuadran, repito la ecuación:
¿Qué pagó el gobierno central a las comunidades autonómas en euros por habitante por las infraestructuras?
Asturias 864,43
Aragón 813,22
Cataluña 410,96
Baleares 211,54
¿Cuanto pagó cada comunidad autónoma por infraestructuras sobre su PIB entre 2003 y 2006?
Balears 4,1%
Madrid 3,7%
Cataluña 3,0%
Andalucía 2,5%
Añadía que "unos dirán que pagamos más que todos y otros que recibimos menos que ninguno". Ambos tienen razón, señalaba, y lo mantengo porque es pura evidencia.
Para encajar la situación actual entiendo que tenemos dos necesidades acuciantes e ineludibles por resolver: obtener lo que nos corresponde, o sea estar en el promedio de lo que recibe cada comunidad por persona, y ser compensados por la deuda histórica al haber sido claramente discriminados, por decir algo amable, en el pasado.
Renuncio a valorar el monto de la discriminación abusiva por tratarse tal vez de una cuestión socio-política solo apta para políticos entregados.
Creo, por contra, que sólo se puede valorar la situación actual a la luz de los datos globales por comunidad, y por habitante para que todos los españoles seamos iguales frente a la ley, según reza la Constitución.
Nada más lejos de la realidad, como claramente aparece en los presupuestos para el 2008. Para demostrarlo retomemos la ecuación anterior actualizándola:
¿Cuánto pagará el gobierno central a las comunidades autónomas por persona en los presupuestos de 2008?
Asturias 947,53
Aragón 926,95
Cataluña 503,76
Balears 263,06
Media Nacional 540,92
Sobran comentarios. Al parecer nuestros políticos están muy mal asesorados pues aceptar esta realidad no está al alcance de muchos y no voy a repetir aquí y ahora las razones que explican esta situación y que ya expuse en mi anterior artículo que algunos consideraron en clave de humor.
(...)
(*) Presidente del Cercle Financer de Balears
Los 117 millones que preveían los ministerios para las islas se han quedado en 108
La inversión estatal para 2008 es inferior a la que se programó
Los Presupuestos de 2007 contemplaban destinar a Balears el próximo año 324 millones de euros, frente a los 300 fijados
Jo no sóc del PP i també crec que el govern actual ha d'arreglar JA el metro.
El responsable d'haver-lo fet malament és el PP però el responsable que ara funcioni com més aviat millor és el govern actual.
Cartes al director
--------------------------------------------------------------------------------
Manifestar-se contra un mateix
A la manifestació de dissabte convocada per la Plataforma ‘Salvem La Real’, hi varen assistir membres de la cúpula del Bloc en teoria per deixar clar el seu rebuig a Son Espases. Un fet totalment absurd i il·lògic, ja que significa manifestar-se contra un mateix. Un gest de cara a la galeria sense cap utilitat pràctica, ni moral, ni ètica.
Si realment es volia deixar clar el rebuig contra Son Espases no l’haurien d’haver deixat tan obert al pacte de govern, ara només hi ha dos camins.
1.- En cas que finalment l’hospital es faci a Son Espases, es pot assumir que no hi havia altra opció factible i que s’ha complit el pacte de govern. Un pacte en el qual el tema de Son Espases no es va saber situar com a punt primordial.
2.- Si realment es pensa que hi havia altra opció factible el que s’ha de fer és sortir del govern per un incompliment del pacte, ni més ni manco.
El que mai no s’ha de fer és jugar a estar en el govern i a l’oposició. Valentia i coherència això és el que els demanam ni menys ni manco.
José Luis García Salvador. Port de Pollença.
Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3302+6+190326
Idò jo no estic d'acord amb aquesta carta, en Biel, en Grosske ect ... no han fet més que el que han fet sempre, recoltzar Salvem la Real, sempre hi ha gent que trova ossos an es lleu, si ara no hi anassin dirien que és perquè ja estan "col.locats" ... com varen dir, no se manifestaven en contra de res, només defensaven lo que sempre han defensat.
Però, Conxa, ara ja no són on sempre.
No entenc lo que vols dir, precisament per continuar recoltzant lo de sempre, estan on sempre han estat. Ho lo d'ara és el cul a una cadira i que pesa per aixecar-se? Crec que la seva postura és totalment coherent, estar al costat de la gent que va confiar en ells.
Pot ser alguna vegada tenen raó i cal escoltar als que en saben
http://www.elmundo-eldia.com/2007/09/30/illes_balears/1191103207.html
Sí, el cul pesa quan estàs aferrat a aquesta cadira!
Liamg, massa raó tens. No són on eren, però no hi saben ser.
La carta és excel·lent.
aferrats amb súper glue3 a la cadira. Quin és l'únic partit que governa ininterrompudament des del 83?
Conxa, és bo d'entendre: ara ja no són a l'oposició, formen part del govern que no sembla massa disposat a desfer el desastre.
I deu ser difícil estar al costat de la gent que va confiar en ells (per utilitzar paraules teves)sabent que aviat podrien deixar de confiar-hi.
Si no vaig malament, el nou pacte pretenia no donar l'imatge de desunió que tant de mal va fer a l'anterior.
no hi ha cap decisió presa, encara que tots pensam quina serà, els dels Bloc no se manifestaven en contra de res, només donaven suport a lo que sempre han fet. Ratificaven la seva postura, res més.
Pero Conxa, como te parece que se puedan manifestar a favor de defender algo y al mismo tiempo estar en un gobierno que, tal vez, haga lo contrario. Te recuerdo que el govern esta formado por una coalición de partidos, no es sólo el Sr. Antich el govern, y si la decisión final es continuar Son Espases, el Bloc habrá sido parte de esa decisión.
Saludos.
"no hi ha cap decisió presa", "els del bloc no se manifestaven en contra de res"
I què ho ets d'innocent!
T'hi vols jugar res?
Comèdia!
Ara que estic segur que Antich fa comèdia amb la qüestió del nou hospital i que està més que presa la decisió d’aixercar-lo a Son Espases, començ a veure que els autèntics comediants són els del Bloc amb la rondalla que s’han tret de la butxaca al voltant de Son Pons.
També Biel Barceló, Grosske i companyia tenen ben clar que no hi ha més remei que Son Espases. Però ja els va bé la rondalla de Son Pons. Han de donar brou de peix a la gent de la Real fins al darrer minut. Són autèntics mestres a l’hora de fer jocs de mans absurds. Qualcú pot creure que és possible Son Pons? Qualcú imagina un macrohospital aferrat a un macropolígon saturat? Qualcú pensa que construiran els accessos al voltant de la combativa Son Sardina? No.Fan comèdia, pur Tony Leblanc. Donen sopeta de sobre a la gent de la Real. Demà ho veurem. Sortirà Antich amb cara de lloca ponedora i dirà que no queda més nassos que SonEspases. Això sí, pegarà una bona repassada al PP perquè els va deixar un fet consumat.
També presentarà un nou Son Espases, parcialment soterrat i amb una gran àrea de protecció entre el monestir i l’equipament sanitari.Però a la Real monjos i veïns menjaran Avecrem xup-xup, els agradi o no. Les cúpules del PSIB i del Bloc, reis de la comèdia, ja en mengen. Ara toca a les bases. Bon profit i bona sort.
Joan Riera. Periodista.
Diari de Balears
Diari de Balears | 04/10/2007,
oficialment volia dir, ja he dit abans que desgraciadament tots pensam quina serà. Ja voldria anar errada.
Tot anirà malament si hi ha polítics a prop.
Si hi ha polítics a prop,sa mala anyada és segura
Tranquils que el Bloc no dimitirà.
Si no ho va fer quan ara fa dos mesos el govern del que formen part va rebutjar l'informe del GOB i va donar llum verda definitiva a l'ampliació del Port de El Toro(malanomenat Port Adriano) molt menys dimitirà ara per una obra com un hospital.
Ja està fet. Tendrem hospital a Son Espases i es peperos que se'n deuen fotre de noltros... Som com a pardals. El PP va dir: farem autopistes... i en varen fer. Noltros diguérem que aturaríem Son Espases i el faríem a un altre lloc: hem fet el ridícul.
ja sta i ben cagada heu perdut les eleccions i a tots nosaltres grans mentiders..a fotre faves...vergonya cavallers vergonya
Quan ens tornam a veure a la propera manifestació? Quan dimitireu tots els membres del Bloc que ocupen càrrecs al govern per mantenir la seva coherència? O ara us veneu per dos duros? (com els del PP). Vergonya! Increïble!
Vos vaig votar amb el nas tapat, més que res per manca d'altres opcions. Ara sé que mai més ho tornaré a fer.
Conxa, com ho veus?
Les manis els fascinen. Les cadires també. Les fotos els enlluernen. Els micros els subjuguen.
Una cosa és estar aferrat a la cadira de governar des de fa anys però ense enganar ni fer comèdia i una altra de ben diferent estar-hi aferrat i organitzar manis contra el govern del qual es forma part.
Ara podem canviar el nom a un carrer, el posam com més republicà, esquerranós o feminista millor, i tot arreglat!
Sa veritat es que veig que sou molt, molt exagerats... Lo de Son Espases estava sentenciat, i aquí és difícil mantenir la pura coherència i ara deixar el Govern, que és el que li agradaria al PP, no, s'ha de mantenir dintre el govern i fe feina per les coses que estan per venir i per defensar, fora del govern no es podrà fer feina.
I jo som el primer que està decebut i que he anat a totes ses manis de la Real, però és un cas condemnat i hem de mirar cap endavant d'una vegada, per favor, un poquet més d'optimisme, sempre esteim plorant i qüestionant totes ses decissions!!!
Ningú va seguir s"evolució de sa tormenta i clar,va pasa lo que tots sabem.Ara podèu seguir contant mentides
La veritat, ara mateix el que li agradaria al pp me la bufa molt.
I permet que dubti que hagis anat a totes les manis de la Real, com dius, i que siguis tan optimista, fins i tot sabent,com dius que sabies, que era un cas sentenciat
Perque ho dubtes? Tu que creus, que el Bloc hauria de deixar el govern, no? Aquí només tenim dues possiblitats d'actuació, i una no és molt millor que l'altra...
Crec que hi han moltes coses a fer, i dic de ser optimista perque amb el PP hagués estat molt pitjor (ara me diràs que te'n fot el que hagi fet el Pp i tot es teu rollo, que el que importa és ara..), i això és així.
No sé, deleitan's amb el que hauria de fer el Bloc.
Fàcil: no fer el ridícul espantós.
Exacte. Ridícul radical.
El que estava sentenciat hi estava. La qüestió no és aquesta sinó la comèdia monumental que fan els que no volen ser el que són: com tothom.
Biel Barceló: 'La credibilitat del govern ha quedat tocada'
Al·lucinant: el mateix govern pensa això d'ell mateix
La barca era magre i l’hem emproada al cap de fibló
psmllucmajor | 05 Octubre, 2007 20:42
El cap de fibló que ha endevinat Mallorca de ple i ha esquinçat el Ponent del nostre terme s’ha emportat la barraca que guardava les obres de Son Espases. El guàrdia jurat està ferit de gravetat i l’aparellador de les obres també: no són bromes. Dos treballadors han estat malferits a la feina i això exigeix, d’entrada, una manifestació explícita de solidaritat. Però el desastre meteorològic d’ahir –un cap de fibló imprevisible: na facem demagògia amb el que ha estat una desgràcia- només ha precedit la catàstrofe política d’avui, perfectament previsible, avisada i evitable: el Govern està tocat. I amb el Govern alguna cosa més: la confiança. No n’hi ha prou de dir que la decisió d’assumir voluntàriament l’enverinada herència del PP a Son Espases és desencertada o que és una equivocació: no es pot reprendre la destrucció de la Real amb els lamentables arguments que ha proferit l’expresident Antich –l’expresidència i el pas per Madrid l’han marcat a ferro, aquest home-.
El govern de centreesquera (ja no es vol dir “de Progrés”: i això ho diu tot) no ha començat amb bon peu la seva gestió. Havia de demostrar que sabria actuar amb major cohesió que el del primer Pacte: ha fracassat. Ja en les negociacions s’intentà fer no-res un dels socis i, en la configuració dels equips de gestió, s’han assolit quotes de partidisme i de recel que superen les de l’anterior etapa; havia de demostrar que liquidaria la maquinària clientelar i de propaganda del PP i les substituïria per l’equitat i la transparència, i col·loca un home de partit al capdavant de la televisió pública de les Illes mentre expulsa de la Televisó de Mallorca alguns dels comunicadors més crítics amb el PP (Muñoz, Prunès...); havia de demostrar lleialtat a la llengua i al ser d’aquest país, i no tots els gestos han estat prou entenedors; havia de protegir els mallorquins, i no ha dit pruna quan els nostres drets lingüístics han estat malmenats amb l’aval del delegat de Madrid i del ministre Rubalcaba; havia de demostrar voluntat per redraçar les finances de la Comunitat Autònoma, i regala 100 milions al calaix del senyor Solbes. I havia de demostrar –sobretot, sobretot, sobretot- coratge i valentia en dues qüestions cabdals: la societat balear havia de recuperar la fe en la política després d’una etapa en què la corrupció més descarada s’havia instal·lat en les institucions; i el Govern havia de deixar ben clar que la protecció del territori era una qüestió prioritària, una qüestió de supervivència, una qüestió d’Estat.
No ha estat així. A les decepcions de Port Adriano i ses Fontanelles hi afegim avui la de la Real. No cal exagerar ni un punt: sabíem que el PP havia deixat ben lligades aquestes qüestions i els solars ben sembrats de mines. Però això no ens eximeix del deure de salvar cada pam d’aquesta terra, al preu de les indemnitzacions que calgui, al cost dels plets que s’hagin d’afrontar. Caldran molts de Son Reals, molts d’èxits evidents i innegables en la protecció del territori perquè la balança de la història caigui cap a l’esquerra i posi aquest govern –que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no del dels seus enterradors. Per seguir per aquest camí que vàrem emprendre el mes de juny passat caldrà molta de fe i molta de confiança. I d’això no ens en queda: ens l’han consumida tota en només tres mesos. El PP és pitjor, no n’hi ha cap dubte, però els primers cent dies d’aquest Govern no ens renoven, precisament, les esperances.
Perquè el pitjor de tot, encara més greu que la pèrdua de credibilitat en matèria territorial o econòmica, és la fallida de la confiança. Ho ha dit ben clar en Biel Barceló: “la credibilitat del Govern ha quedat tocada”. En Joan Lladó (Esquerra) no ha estat menys dur “el pacte és paper banyat”. I dirigents d’Esquerra Unida es plantegen, seriosament, sortir del Govern.
¿On ens menen aquests socis, el PSOE i UM? La credibilitat del PSOE avui és nul·la: cap de les raons adduïdes per reprendre la tasca de destrucció del PP a la Real no té agafada. El temps, els diners, el fet que les obres ja han començat, la complexitat de tot plegat... són coses que ja se sabien abans de les eleccions. I si se sabien, una de tres: o ens mentiren, o ens prometeren de manera irresponsable, o ara la covardia i la negligència els desborden.
Ni la defensa de la terra ni la credibilitat no són banderes que avui pugui aixecar el Govern de Francesc Antich, un Govern que fins ara ha estat la barraca que guardava les obres aturades de Son Espases. I això, al Bloc, ens deixa en una situació ben complicada: o ens retiram del Govern –i per tant el feim caure- o hi seguim i assumim solidàriament –amb totes les conseqüències- una decisió que ens repugna perquè és injusta i equivocada. Sortir del Govern podria significar el retorn del PPUM i la seva cort de la destrucció; quedar-hi equival a deixar-nos engolir pel cap de fibló i els remolins del descrèdit a què ens mena un timoner definitivament inepte: el president Antich i la seva cort de funcionaris del centralisme i la covardia. I si Antich no és un inepte és encara pitjor: un perillós contrari que es fa passar per capità de la nostra barca. Vius i ungles, que vénen els “amics”.
PS. Encara una altra: cal pensar la manera de trencar l’esquema anterior. Ni deixar que torni el PP, ni deixar-nos arrossegar per l’estela del PSOE. Aixecar un tercer pol, diferenciat i alternatiu al bipartidisme espanyol i depredador : més bo de dir que de fer, sens dubte. Però cal pensar-hi. I aviat, que el vent bufa i la mar xucla.
Blog PSM-Llucmajor
(5-X-07)
em demanes com veig? la meva resposta al diari Balears de dilluns a contraportada. No faré la feina de repetir-lo aquí. Lo que et puc dir és que és una injusticia fer culpable al bloc i demanar-lis que surtin del govern, La Real s'ha perdut, però encara hi ha molt per fer, que un arbre no tapi el bosc.
Ara que per fi s'ha deixat clar que es farà l'hospital a Son Espases, quan vindrà la dimissió del Bloc?
perquè ha de dimitir el bloc? el qui hauria de dimitir és n'Antich que no ha complert la seva promesa electoral, el bloc ha mantingut la seva postura tot el temps. Ja no entenc res. La situació és completament surrealista, la decisió és del PSIB i se demana la dimissió del Bloc.
que vos compri qui vos entengui
... tot aquesta exhibició d'indignació per part del taimado xinito Liang i altres emboscats o és beneitura o és maldat. Jo crec que és maldat i que forma part del guió:
a. el Pp ho fa.
b. santa Um se la bendice.
c. El PSOE diu Jesús! i Amèn!
d. i el Bloc reb totes les garrotades. Amb dues opcions:
d1. es queda en el Govern i reb garrotades per traïdor i fill de puta aferrat a la cadira.
d2. surt del Govern -i, ergo, el Govern cau i el PP o el PPUM guanyen les eleccions i rebem garrotades per traïdors i irresponsables...
Mal si fonyes, mal si no fonyes. Ni els escoltis.
Advertim que el PSOE hauria pagat un cost electoral (el del votant de "centro" perpètuamemnt acollonat per la dreta) si hagués duit les obres de Son Espases a Son Dureta (única opció raonable). Ara, curiosament, el PSOE vol endossar al Bloc la moneda falsa de la seva traïció: i a fe que ho pot aconseguir, pel que es veu. Així, els únics que han cregut en la defensa de La Real -el Bloc- pagaran per la traïció dels que no hi cregueren mai però gesticularen tant com varen saber: Antich, Tomàs, Salom...
Els que fa vint anys que observam el PSOE estam cansats de veure aquesta jugada: l'OTAN, les polítiques neoliberals de Gonzàlez, el GAL, la LOHAPA... tot anava en el mateix camí: evitar que la dreta li menjàs espai ocupant els espais i les polítiques de dreta. Blairisme avant la lettre... I si l'esquerra es bellugava, l'acusaven de fer la pinça amb el PP. I si no es bellugava, esdevenia un satèl·lit del PSOE.
El Shah Patero intenta la mateixa jugada: mirau si més no el desplegament franquista de Policia que anit féu el delegat Socias a Palma només per encalçar quatre pacífics maulets. Digne de Carlos de Meer, l'escena. Això per no parlar de l'escalada espanyolista i liberticida dels darrers mesos. I en Manera va i els regala cent milions d'euros!
Tota aquesta història de que ja vos sabíeu el guió (També surt al blog del traïdor Llauger) està molt bé per despistar una mica del tema, però no és suficient per fer perdre de vista el problema. I de guions, n'hi ha tants com persones.
1. La teva premisa a ja és falsa. El pp encara no havia fet res, i tot el que no està fet és susceptible de ser aturat (Quan hi ha voluntat).
2. Um ho beneeix tot, però t'oblides de dir que ara sou socis de govern.
3. El psoe diu amén (però jo no els he votat)
4. El bloc reb les garrotades que els electors consideren oportunes (no en faltaria d'altra!).
5 L'opció d1 és correctíssima, consider una traició indigna quedar al govern, i una comèdia casposa que fa dos dies acudíssiu a les concentracions anti-hospital de so n'Espases.
6. L'opció d2 és falsa, i ho saps perfectament. No té per què caure cap govern, i les eleccions no són fins d'aquí a quatre anys.
7. Reconèixer que passau per a traidors tant si quedau com si partiu vos hauria de fer reflexionar una mica.
8. Entre ser dolent i ser colló, jo ja sé quin paper triar. I tu?
9. Heu enganyat els vostres votants, tant si t'agrada com si no, això no ho pots negar.
10. M'encanten els que signen com a "Toni" i em consideren emboscat.
CADIRA
En català, cadira. En guaraní, apyka’i. En alemany, stuhl. En portuguès, silha. En sard, cadíra. En hongarès, szék. En albanès, karrige. En xec, zidle. En danès, stol. En anglès, stol. En feroès, stólur. En finès, tuoli. Quan els espanyols assassinaren Antonio Maceo, Weyler va quedar-se’n la cadira de record. Weyler era espavilat, coneixia el valor d’una cadira. Hi ha gent que s’avança a la seva època. Weyler, per exemple. Què havia de portar, de Cuba, als seus fills? Un lloro xerraire, un ocell de coloraines...? Res d’això. Una cadira. Entorn de la cadira gira la filosofia de fer un ca seva. Mies van der Rohe ho va intuir, encara que fos des d’una perspectiva intel·lectual més elaborada que la de Weyler. A l’Exposició Internacional de Barcelona, de 1929, va presentar una cadira de pell, amb cantells metàl·lics, que ben aviat esdevindria una icona del disseny. Va anomenar-la Cadira Barcelona, la qual cosa va suposar tota una confusió per als mallorquins, atès que ja deien Cadira Barcelona a un model tradicional de cadira pintada. Bé, ara això no té importància. Allò que volia recordar és que les cadires d’oficina actuals –tan lletges, tan fredes, tan impersonals–, són derivacions estètiques de la de Van der Rohe. No cal dir que la d’aquest, tot i les comparacions inevitables, era una altra cosa. Van der Rohe, amb el disseny d’una cadira, no es va consagrar com a fuster ni mag de les formes, sinó com a filòsof. Ell en feia, de la cadira, una interpretació filosòfica de la vida. D’alguna manera intuïa que condicionaria l’ètica i el comportament de les generacions futures. Actualment, la cadira té un sentit universal de confort, tan físic com espiritual. Hi ha cadires arreu del món. Amb paraules i sons diferents diem la mateixa cosa en una pila de llengües. En francès, chaise. En italià, sedia. En japonès, isu. En malai, kursi. En polinesi, krzeslo. En romanès, scaun. En rus, ctyn. En gaèlic, cathair. En espanyol, silla. En tagal, sílya. En fi...! En turc, sandalye. En zulú, isihlalo. Heus ací tot el món, seguint l’estela d’una mateixa bandera. Allò que somiava Lenin i no va aconseguir. Allò que somiava, des d’una altra perspectiva, el gran Durruti abans que li clavessin un tret per l’esquena a la defensa de Madrid. Entre els moviments de masses submergits –el ku-klux-klan, l’Opus, el militarisme colpista, etcètera-–, el de la cadira és el més internacional. Et diuen, els coneguts, jo som socialista, jo som del Reial Madrid (bé del Madrid ho són dretes i esquerres, la llotja del Bernabeu n’és testimoni), jo som de la ONG Tal, jo som partidari del reconeixement social de totes les religions, de la sexualitat sense tabús. Molt bé! A partir d’ara, els demanaré: Però, a quin espai preeminent situeu la cadira? Déu modifica algunes línies de l’intel·lecte. Al·là, d’altres. La cadira, en canvi, les modifica totes. Som un home major, en el sentit que tinc moltes hores i molts de dies que s’acumulen a la memòria. Record haver caminat frec a frec amb infinitat de gent bona que tenien ambicions individuals i d’altres de col·lectives. Aquestes, les col·lectives, eren solidàries, marcades per un idealisme gairebé suïcida. La temptació de la cadira (la serp bíblica dels temps actuals) hi era, però no agredia l’estètica ideològica i sentimental del conjunt. Divendres passat, davant el Consolat de Mar, on vaig acudir responent a la crida de la gent de la Real, vaig tenir oportunitat de comprovar com la ideologia de la cadira s’imposa descaradament, sense matisos ni excuses pietoses. On era, divendres, la gent amb la qual, fa tres mesos, em vaig manifestar en defensa de la terra? A hores d’ara la xarxa de govern del nou Pacte de Progrés emmordassa més de tres mil persones, em vaig dir. I vaig concloure que totes les ideologies convergeixen en la cadira. Ni socialistes, ni comunistes, ni anarquistes, ni nacionalistes, tots ells partidaris de protegir la Real, canvien de parer en un batre d’ulls. Els embruteix l’ànima, la cadira. Ho dic sense acritud, més aviat amb desencís. Un vell adagi mallorquí diu textualment: qui a bona cadira seu, bona ventura espera. Potser. Els adagis són retalls de saviesa. Per a tothom, menys per als orats. Beneïts orats. I en queden tan pocs d’orats!
Llorenç Capellà
Diari de Balears (18-IX-07)
Son Espases: aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.
Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. L'esquerra instituconal actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.
Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.
Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)
El post de Liang Sam-pol a Toni (núm. 39) és brodat. Gràcies per traduir els pensaments de gent diversa, Liang.
Liang, el Diari de Balears el podria publicar a la contraportada, el teu post, en lloc de segons quin altre escritet al qual ens remeten des d'aquí.
És un gran mèrit NO enganar la gent. Al govern només hi veig un membre que NO ha enganat la gent en el tema de Son Espases. He de dir de quina formació es tracta?
Però el gran tema en si no és la decisió feta pública ahir sobre l'hospital de referència (que ja era prou coneguda; d'incongnita, no en tenia res) sinó la política absurda i irresponsable de fer bandera de temes que se sap que no poden prosperar bé, d'ignorar les opinions documentades dels experts i els professionals dels gremis afectats i de ser uns socis de govern deslleials.
Si som nacionalistes de la terra i signam amb partits nacionalistes espanyols pacte de govern, no els hem d'oferir un xec en blanc, però hem de saber ser-hi.
En cas contrari...
http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+190575
El Pacte governa per a la dreta
Per Llorenç Buades Castell
14 de setembre de 2007
No es nou. Tot és vell i mal de coure. Els que al llarg dels anys n'hem après de la conducta dels polítics d'esquerra ja no tenim lloc per a les sorpreses. Esment els d'esquerra perquè és sabut que els de dreta no solen mentir i acostumen a fer el que el seu electorat reclama: ports esportius, camps de golf, escoles privades, autopistes, privatitzacions, segregació social.
En canvi els d'esquerra diuen lluitar per la cosa pública i accepten privatitzacions (com ara l'ampliació del batxillerat d'art al CIDE en comptes de fer-ho al sistema públic), finançament del transport privat (com ara els autocars escolars). Diuen lluitar per la cosa pública i privatitzen la costa en el cas d'El Toro. Diuen lluitar per la sostenibilitat i permeten la destrucció de Ses Fontanelles. I a Son Espases, juguen al igual que va fer Felipe González amb el Otan de entrada, no.
Construeixen a Muro, i no han aturat la construcció a Son Quint que ells mateixos proposaren en l'aterior pacte. Autoritzen un camp de golf a benefici dels amics d'UM.
Diuen que ofereixen els llibres gratis, però només arriben a 100 euros i aquests no arriben a l'ESO, i com que els llibres s'han de tornar, possiblement els llibres tornats superin el cost de la subvenció en alguns cursos. La xocolata del lloro: el PP també en posava de llibres gratis en alguns indrets.
S'enriuen de l'electorat. Això és el que fan. Saben que l'electorat els donarà l'esquena una vegada, però que tanmateix, hi tornarà per allò del mal menor.
La política s'ha convertit així en l'art de fotre a l'electorat d'esquerra, perquè el de dreta més aviat està content amb els seus, i quan es preocupa per la cosa pública exigeix polítiques més antisocials en benefici de pocs.
A grans passes l'esquerra institucional cedeix, i lamentablement, els moviments socials, cada vegada més raquítics tornen a situar l'esquerra a les institucions.
Com que mantenir-se al govern és l'objectiu principal de les esquerres subsidiàries del PSOE i de la dreta regional, han après la lliçó del que fan els seus símils europeus: el joc del bon policia i del mal policia.
L'esquerra institucional juga ara al paper del bon policia, com a les comissaries del franquisme, i com va passar arreu d'Europa en el cas de la guerra de Bòsnia, o en les vagues generals, o en el cas de la base militar dels EUA a Itàlia que ha provocat la crisi del govern Prodi, té la poca vergonya de situar-se en el camp dels manifestants. Ara Jekyll, ara Hide. Allò que no farà es dimitir del govern perquè avui en dia el més important de la política són els càrrecs, i allò que fa la política és donar llocs de feina més agradables que a l'empresa privada, i amb més possibilitats de remenar algunes cireres.
I per això mateix, les esquerres abans socialdemòcrates, i les abans filocomunistes, reculen a Europa i avancen els feixismes.
La militància d'esquerra ha davallat en picat, i té moltes raons per fer-ho, perquè mentre no es refaci de la crisi de les direccions de l'esquerra política, qüestió aquesta anunciada per Trotsky en el seu dia, l'esquerra no té més futur que el nominal.
En aquests efectes, el cas del PRI mexicà (Partido Revolucionario Institucional) és un bon exemple de com es tergiversen les paraules.
Allò que ha de fer l'esquerra en el parlament és condicionar les polítiques des de l'oposició parlamentària i social al govern i no implicar-se en sostenir un govern que a la fi només fa polítiques de dreta.
Web Ixent | 14/09/2007, 17:53
NO A L'AMPLIACIÓ DE PORT ADRIANO!
Queden molt pocs dies per veure com destrossan la nostra costa. I des del Govern ningú mou un dit per evitar-ho.
De set o nou puntes. I així ens fuetejam tots una mica més!!!
I és que només ens falta això. Pareix que tots, o gairebé tots, els que aquí escrivim som pesemeros o bloquistes (o això vull creure).... o millor dit "pessimistes" que és una altra manera d'esser "pesemero".
Per que putes ens hem de fuetejar entre noltros? Hem de fer caure als nostres representants? Per que? Quin grau de responssabilitat tenen amb els afers de Son Espases, Fontanelles i Penyes Rotges? o millor encara: De quin grau de maniobra disposen?
El grau de responsabilitat crec que hauria d'anar en funció dels resultats electorals, basats en unes promeses fetes als electors, no?....
Ido... Algú a mirat els resultats als barris del "secar de la real", "establiments" i "son sardina" per posar l'exemple del que afectarà l'hospital projectat?
PP: Baixa de 2155 vots (al 2003) als 1847 (al 2007), càstig!!
UM: Puja de 231 a 334
PSOE: Puja de 968 a 1642!!!!
això és una carrega de responssabilitat!!!!
BLOC: Baixa de 1178 a 604!!!!
I hem d'esser noltros qui paguem els plats romputs????
El poble sobirà, votant, ens va descarregar de moltissima responsabilitat amb el que passas des d'aquest moment.
Varen votar "util".... Ido ja ho tenen!!!!
Els números canten, la gent va confiar amb la "ricitos" zapateril.... Estic per dir: Ido que els bombin a tots!!!!
Liang Sam-Pol, no creus que seria millor fer sang damunt el PSOE que no fuetejar-nos entre noltros. Dius que te va costar votar bloc, a mi també, però els vaig votar, com sempre, PSM, i poc abans me vaig afiliar, PSM, per recolçar quan les coses es posen magres.
Pot esser, i jo ho crec, que el PSM s'ha equivocat amb les seves aliances, però no per això deixare de votar-los, i molt menys fer sang sobre uns dirigents que han dit que assumiran, com no pot esser d'altra manera, el que digui la militància.
Ânim company, hi ha per estar cremat, però no ens cremem entre noltros... que som poquets.... jjjjjj.... El meu germà diu que a les darreres manifestacions pareixem els 300 de les Termopiles.
Llegits tots els posts, no diria que pertanyen a votants del bloc. Només alguns sí hi pertanyen. Molts altres són de gent sensata.
Una persona com en "Liang", a qui crec no coneixer però que segur que tenim molt en comú, votant del bloc i tant dolgut amb el que està passant no és limita a comentar, jo crec que hi ha una mica d'autoflagel·lació i un molt de crida a la reacció.
Ok, pot esser, tal vegada no siguin tots els "comentaristes" votants del bloc. Sempre hi haurà "submarins".
Però estic satisfet, es revel·lador, que els blogs "pessemeros" siguin la "Casa Comuna" de tanta gent que diu que estima aquesta terra, alguns insensats com jo, altres més sensats com tu, supòs. I que ho veus com tenim coses en comú tots els aqui "presents"?
Molt d'acord amb el que diu en Mateu.....Justament d'"aquests" que varen ver vot in-"útil" cap el PSOE en conec a molts que són de La Real, tampoc s'ha de martiritzar, però si el Bloc hagués tengut més representació alomillor un altre gall cantaria...
està malalt, jo m'ho faria mirar. A més a més el teu comentari damunt les putes demostren el teu reble, repugnant, si una puta la sap "xupar" pel teu plaer de mascle, és una bona puta, si la teva fava li fa oi i no la "xupa" bé, és fastigosa, i després amenaces. Jo aniré a la Real, quan em passi per sa poma ( emprant el teu mateix llenguatge) cap mostrenco com tu em privarà d'anar on jo vull. Mà de metge necessites.
totalment d'acord amb vosaltres. Una mica de seny se fa agrair davant tanta estultícia.
som com una padrina acosellant al jovent furiós, coneix primer la realitat de Mallorca, tot això que dius a la nostra terra és completament extern, no sé de quina galaxia has caigut, però toca de peus enterra. Si per molta gent el PSM i ERC són radicals imagina la CUP. És d'agrair que hi hagi jovent que vulgui lluitar per la nostra terra, però el camí és equivocat, el teu problema és que ets molt jove, però això és una malaltia que se cura amb el temps. No em vull enfadar amb tu per dir-me "botiflera" tu encara no havies nascut i jo ja lluitava per Mallorca, lo que em de sofrir mare meva ...
Tan paquiderms com els altres
Després d’unes eleccions trucades —després d’un engany—, el príncep Salina i el seu fidel Tummeo surten de caça (El guepard, Lampedusa). Acaba de néixer una nova Itàlia, i a Donnafugata no s’ha recomptat ni un sol vot dissident. El príncep se sent neguitós, no sap ben bé per què, només sap que el seu neguit té relació amb els fets de la política. Finalment localitza la causa del seu malestar: amb aquelles eleccions trucades, s’ha robat la innocència al poble, entenem que s’ha malmès la seva fe. El lector inevitablement projecta aquells fets i amplia la reflexió del príncep a la llum del que ha estat Sicília i del que ha estat Itàlia des de la unificació. Per a contar-ho, a Sicília, hi ha hagut d’haver personatges com Giovanni Verga, Pirandello, el mateix Lampedusa, Leonardo Sciascia, Andrea Camilleri (tan menyspreat per molts, però en últim extrem autor d’una novel·la excepcional, La concessió del telèfon). I el cinema, els mitjans de comunicació. Els pobles enganyats són més donats a l’engany, a l’opacitat. Crec que fou Andreu Manresa qui va definir Mallorca —o va difondre la definició— com Sicília sense morts. Déu n’hi do. Probablement no té gaire sentit, però servidor estic en la la mania que, en un país com el nostre, de llarga, contundent, impietosa tradició de dretes, les malifetes de l’esquerra causen estralls més irreparables en la fe de la gent que no les malifetes de la dreta —tan «normals», què vols, que no els coneixes? Són els de sempre, etc. A l’esquerra —o a allò que passa per ser l’esquerra— li atribuïm uns altres principis, una major proximitat als conceptes d’honestedat política, a una vaga noció de decència, a una certa sensibilitat social, antigament a una intenció cultural. Per això no podem perdonar-les quan ens estafen de manera tan espantosament indigna i barroera. Se’ns humilia i, en conseqüència, se’ns condemna ara a no tenir fe en la política. Sabem que no tots els polítics són iguals, perquè això seria una granja de serps i hienes, però el perill és que nosaltres arribem a ser iguals per als polítics: simplement negligibles, excepte per anar a les urnes i pagar imposts. No us sentiu menyspreats pel president Antich i els seus sequaços? En qualsevol cas, reteniu bé la història —tota la història— de l’hospital, i servareu així un bon argument per si un dia voleu escriure o explicar als adolescents una paràbola sobre allò que no ha de ser la política. O per si voleu escriure una novel·la sobre una terra que és Sicília sense morts —per ara. No penseu, però, que res de tot això els afecti: són tan paquiderms com els altres, de qui els separen algunes qüestions doctrinals i amb qui estan units per un mateix estil de vida.
Guillem Frontera. Escriptor
Diari de Balears (7-X-07)
Se’ns ha girat el sant d’esquena
Aquesta setmana se’ns ha girat el sant d’esquena. Diumenge passat va morir Antoni Roig, una persona cabal. I l’endemà Tomeu Ferrer. Ambdós han estat paisatge d’aquesta terra, veu de revolta. Dijous un fibló va recórrer Mallorca de banda a banda, sense que des del Govern s’adonessin de la proximitat fins que el tinguérem damunt. La senyora Leciñena, que és la consellera d’Interior, va sostenir que l’Institut Nacional de Meteorologia no la va alertar. En conclusió, per fas o per nefas, tots els que havien d’estar a l’aguait eren a la lluna de València. Si en lloc de núvols, allò que ens arribava d’Algèria haguessin estat els sarraïns de Dragut, a hores d’ara no ens lamentaríem de la caiguda d’uns milers d’arbres, sinó del robatori d’ovelles i d’aviram i del segrest de dones i d’infants. De manera que els nostres avantpassats anaven més vius que nosaltres, que en prengui nota la senyora Leciñena. Però anem a pams. El brogit de la tempesta va apagar, momentàniament, els rumors que afirmaven que la decisió de construir l’hospital a Son Espases ja havia estat presa. Tanmateix, ningú no els confirmava. En el programa En obert que dirigeix Rafa Gallego a IB3, Joan Lladó no va voler avançar res d’allò que havia comunicat Antich en el dinar amb representants del Bloc, un dels quals era ell. Cridava l’atenció l’optimisme de què feia gala, Lladó, tot i la catàstrofe climatològica que s’acabava de produir i la que estava a punt de produir-se. Ni la seva mirada ni el posat no reflectien la preocupació de qui passa per moments difícils. Tots els mals vents del món acabaven de sacsejar l’illa. Arrabassaren arbres, feren volar teules, arrossegaren cotxes. Tanmateix, no aconseguiren arrugar-li la corbata, d’un carabassa viu, impecablement nuada sota la nou del coll. Passi el que passi demà amb Son Espases (per divendres) serà un de tants que no dimitirà, vaig dir-me. I ben mirat, per què hauria de fer-ho? Ara mateix s’hauria de sentir renou de cadires a tots els despatxos de l’administració pública. Això, si visquéssim en un país normal. Però, aquí, els que venen muls amb tinya per cavalls de carreres, van onsevulla amb la cara ben alta. He personalitzat el meu mal humor, que és el de molta gent, en Joan Lladó. I som injust, potser. Ho sento, però el vaig veure a IB3 i és, la seva, la darrera fesomia d’un líder del Bloc que he retinguda. Hauria pogut ésser la de qualsevol altre. Pels votants d’esquerra, qualsevol d’ells simbolitza el perfil de la decepció. Que continuen en el govern per a garantir-ne l’estabilitat? Tot i que han estat prou hàbils per a llençar un missatge en positiu, la gent se sent traïda fins al moll dels ossos. Tant per ells, els del Bloc, com pel PSOE. Torno a citar IB3 per fer referència a l’entrevista que, abans de les eleccions, va haver d’emetre amb el socialista Antonio Diéguez. Aquest home, Diéguez, té una facilitat de paraula aclaparadora i va ésser especialment brillant en la denúncia de les obres de Son Espases. Em demano com se’n sortirà, demà, si en arribar al Parlament li ho retreuen des dels escons de la dreta. I com s’ho farà per a recuperar la credibilitat dels electors? No sols ell, sinó ell i altres i tants d’altres. Antich, concretament, disposa de tres anys i escaig per a guanyar crèdit. Però, de bell antuvi, ha dilapidat sentiments, adhesions, esperances, bona fe, i tot un cabal que, més endavant, li farà falta. Diuen que tot poble té el govern que es mereix. En el nostre cas, no és cert. Diguem-ho sense embuts: aquells que han fet fora el Partit Popular de les institucions més representatives, no es mereixien que la nova l’entesa de govern els prengués literalment el pèl.
Llorenç Capellà, escriptor
Diari de Balears (7-X-07)
El nivell baixa en picat (Jaume, Conxa...)
No és el primer pic.
Els articles penjats avui, molt interessants.
Aquí hi ha comentaristes que no han votat bloc ni ganes i no són submarins, simplement pengen els comentaris en un lloc públic.
Amfitrió i acòlits haurien d'agrair-ho perquè així baixa una mica la intensitat de la "il·luminació" habitual del lloc.
No sé l'amfitrió, ni els acòlits, però jo no puc més que agrair les aportacions fetes en aquest lloc públic, les barroeres i les fetes des d'altes talaies, que sensatament jutgen el nivell dels participants. De tot s'aprèn.
I pel que fa al lloc, he de dir que, francament, està tan ben "il·luminat" que ens congrega aquí a tots noltros, fins i tot als etiquetadors sense etiquetar.
Així doncs: Enhorabona Biel el teu Blog és, vulguin o no, un referent per a molta gent.
En aquests moments dificils sols et vui demanar molt de seny. Posa les coses bones a un costat i les dolentes a l' altre i estria. Aqui i a tos els blogs hi ha molta gent amb noms inventants i segurament molts de la dreta que intentan fer mal. No caiguem en la temtació.
Això que dius tu (que aniràs a La Real quan et passi per la poma) és EXACTAMENT el que va fer na Cirer! La prepotència del poder vos fa a totes iguals! Dimitir? Mai! Dignitat? Mai! Tant de bo na Fina de Santiago us passi la mà per la cara i us deixi encara més en evidència!
He decidit escriure aquest article abans que la sang arribi al riu –bé, donades les particularitats illenques al torrent– i un dia abans que es prengui la que sembla que és la decisió més transcendental de la història política mallorquina recent: on punyetes fer el nou hospital de referència. La veritat és que el debat Son Espases sí o Son Espases no, em cansa, i bastant. Per això he decidit fer l’article un dia abans de la decisió, perfectament conscient que en el moment que el llegiu ja hi haurà una part de l’ou esclovellat –si no anirien mal dades.
El tema me cansa perquè des del meu punt de vista només hi ha un grapat de coses que queden clares: sigui quina sigui la decisió final, hi hauria d’haver dimissions. Sigui quina sigui la decisió final hi hauria d’haver escissions, rebomboris polítics de primer ordre i supensió de la governabilitat d’aquesta comunitat, ja de per si feble, almanco fins passat Nadal, quan les coses es calmassin, perquè ja se sap que la nostra és una memòria de peix, d’aquelles de tres segons (per als alarmistes diré que el moment màxim de l’orgasme, el culminant, supera de poc aquesta fracció de temps en els millors dels casos, o sigui, que hi ha temps per enrecordar-se’n), i que clar, per Nadal, passat el cava i començada la costa de gener, Son Espases ens semblarà un record del passat.
El que em fot de l’assumpte és que aquí hi va haver tot un seguit de promeses fetes a persones, a gent, que com sempre, seran els damnificats de la manca de responsabilitat de la nostra classe política. Perquè de ben segur que hi haurà damnificats, persones que dipositaren dins una urna les seves esperances i ara han rebut per l’esquena una ganivetada d’aquelles putes, de les que no et maten però et deixen per sempre a una cadira de rodes recordant-te la putada que t’han fet. Això per no parlar del sistema democràtic, de la democràcia, de la política a aquestes illes, que està tocada de mort, independentment de si s’ha pres la decisió de Son Espases o si no s’ha pres.
Mirau, quan tot un seguit de polítics comencen a posar en dubte les seves promeses, és que van errats d’osques. El problema no és si Son Espases es farà al voltant de la Real o si es farà a una altra banda. El problema és que se n’hagi generat un debat, aquesta és la tragèdia de l’assumpte. Molts ciutadans varen votar per impedir que aquest hospital es fes allà. El pacte és pacte perquè la ciutadania va fer la feina que l’oposició no va fer durant quatre anys. El pacte és pacte perquè els ciutadans varen dir que prou autopistes i que prou desgavells. El pacte és pacte perquè el PP va perdre les eleccions, no perquè els altres les guanyassin, i les va perdre pel seu mal cap i per les seves ànsies de destrossar unes illes que un temps foren un paradís i que els hotelers, el desenvolupisme franquista (vaja contradicció en terme), i el desgovern popular han convertit en un mur de ciment. Els polítics, per guanyar les eleccions ho prometen tot, però després no se’n recorden que han de governar i que haurien de complir les seves promeses.
Ara, sigui quina hagi estat la decisió, el mal ja està fet, perquè hem vist un debat que no s’hauria d’haver produït mai, i hem vist divisions internes en un pacte que no deixa de ser això, un pacte. Jo esper que si finalment la decisió ha estat son Espases hi hagi crits al cel, baixes de militants, traspassaments de militants d’unes files a unes altres segons quines siguin les actituds, dimissions, refundació del pacte i càstig electoral. Fort, dur, una hòstia terrible. Això no vol dir votar el PP, clar. Vol dir no anar a votar en massa, que l’abstenció fregui el 100%. Llavors tendrem un problema seriós. Clar que els qui li han de posar remei se’n tocaran allò que no sona (i durant més de tres segons).
Sebastià Bennasar. Periodista
TRANSCRIC UN COMENTARI DEL BLOC DE NA NANDA RAMON QUE SUBSCRIC:
Rigor i dignitat, si us plau!
Blanca Aguiló Segura | 08/10/2007, 09:50
Quan s'estava formant el Pacte, feta ja l'entesa entre PSIB-PSOE i UM, es va plantejar la possibilitat que el Bloc donàs suport al Govern sense entrar-hi. És a dir, fer el que va fer UM fa 8 anys! Això obligaria als acords puntuals i al consens. Aquesta manera de governar, habitual a les democràcies europees, són donar molts de rèdits als partits que donen suport al govern. El cas de Suárez, governant en minoria, amb suports puntuals de CiU i del PNV varen ser bons per Catalunya i Euzkadi (ara tot s'està perdent!). En el cas de Palma, la mort de PSM i PC l'any 1979 va ser entrar en el govern de Ramon Aguiló (això que heu fet ara des del Bloc). El 1983, PC i PSM varen ser fagocitats pel PSOE! Cal aprendre de la història. Crec que, de no haver entrat en el govern, Son Espases s'hauria pogut salvar, perquè la força del Bloc hauria gaudit d'independència per advertir d'un canvi radical de postura en cas de burlar la promesa electoral. Allò que no puc compartir de cap manera és la hipocresia i el cinisme. El PSOE diu que la culpa és del PP. El Bloc diu que la culpa és del PSOE. La culpa és DE TOTS IGUAL! Això fa que la gent conclogui que o tots són igual o tots actuen igual.
És evident que no em val el comentari de na Conxa (en línia amb l'article de Conxa Forteza d'avui al Diari de Balears) advertint que "hi ha més coses per salvar". PROU D'AMENACES INNOBLES! Els qui fan part del govern no poden dir que és cosa de "part del govern". La gent de La Real s'ha vist burlada. Els darrers articles de Guillem Frontera són clarividents. El futur negre. La gent esperava que algú fes una alçada de cul. Si ningú no fa res es farà més fort que mai el bipartidisme. No tendrà cap sentit tornar votar el Bloc i no el PSOE directament (si no serveix de res?). Pitjor encara, l'abstenció creixerà a les totes! A les eleccions de març, si no hi ha una reacció urgent del Bloc o del PSM, la gent que encara tengui consciència política anirà a votar CONTRA en Rajoy i, si no hi ha ningú que representi la dignitat, faran vot útil. Això en el millor dels casos, perquè el més segur és que el vot en blanc s'incrementi tant com l'abstenció.
Els del Bloc (ho he vist a altres posts que no vull ni comentar) només saben dir que vaja injustícia que pateixen de ser criticats tan bons i coherents que són! Doncs no ho sou. Jo, per descomptat, no us tornaré a votar. He rebut un correu que circula recollint firmes que jo, tot i no saber l'autoria, he signat gustosa i conscient, perquè l'he rebut d'una persona que em mereix credibilitat i, sobretot, perquè estic d'acord amb les dues peticions que reclama AL BLOC (sí, perquè dels altres ni això!). Diu el correu que només havíeu de fer dues coses senzilles:
1. Demanar perdó públicament per haver estat incapaços d'impedir la malifeta, per haver demostrat que la vostra entrada en el govern no pinta una regadora, fins al punt de dir que "la decisió no és cosa nostra".
2. Abandonar el govern.
Naturalment que els que diuen que no (Lladó, Sampol i companyia) no tenen ètica ni credibilitat per fer-ho, perquè defensen els seus interessos personals (sí, Conxa i Nanda, la seva cadira!). D'això va la crítica. Necessitàvem que algú aixecàs la veu de la dignitat per dir NO, per dir PROU! Tal com, fa pocs mesos, varen dir tots els que ara argumenten que hi ha més coses a salvar... o a fotre!
Potser a partir d'aquest correu que circula algú demanarà perdó (fins ara ningú no ho ha fet, Nanda). Allò que crec és que ningú (si no és la consellera d'Esquerra Unida) no dimitirà per "l'Estafa Electoral" que denuncia el correu que acaba amb una frase per reflexionar: El pessimista quan hi ha una oportunitat veu una catàstrofe. L'optimista enmig d'una catàstrofe veu una oportunitat. L'oportunitat de la dignitat hi és. Només calen persones dignes que l'aixequin!
N'hi haurà alguna?
HEU PERDUT LA XAVETA?
Heu perdut el seny i la mesura? No hi veu en Nofre? Pensau que la gent que inunda de comentaris els posts de Nanda, Groske, Barceló i companyia són (som) del PP? Jo només veig votants del Bloc decebuts. Que el PSOE és pitjor? No m'interessa! El PSOE és el partit de Roldan, del GAL, dels que "cepillan" estatuts, dels que empresonen (PRESOS POLÍTICS L'ANY 2007!) un partit basc, dels que demanen 15 mesos per cremar la foto d'un borbó, dels que protegeixen els qui practiquen abusos contra els catalanoparlants, dels que beneeixen la piscina de Pedro J. El Bloc governa amb aquesta gent! Els còmplices em fan tant d'oi com els delinqüents, perquè a més de tapar les putades dels altres són covards. Tan covards que no volen escoltar els seus electors a qui han embaucat! Es dediquen a dir que sense ells seria molt pitjor! Vaja quins salvadors de la pàtria! La pàtria és la tera dels pares. La Real un símbol. Ells només salven la culàtria i la nominàtria! Si no fan allò que toca (demanar perdó i abandonar el govern) no tornaran tenir el meu vot. Així de clar!
els altres no són meus encara que vagin firmats com a Conxa. No és el meu estil.
Aquí també s'entra per veure quin és la darrera parideta que han penjat, no ens enganem!
I les rabietes per Son Espases es curen presentant un llibret, batiant un carrer (això sí amb un nom com més progre millor), muntant una exposicioneta o publicant les bases d'un concurset
PER COHERÈNCIA I DIGNITAT, ANEU-VOS A CA VOSTRA
“No ens faran callar” (Toni Roig, en la memòria)
Senyor Antich, senyores i senyors del Govern de les Illes Balears:
La vostra decisió de continuar amb la pilotada especulativa del nou hospital en Son Espases no és una decisió qualsevol. Aquesta era la prova del nou de la vostra coherència política i, arribat el moment decisiu (perdonau l’expressió), l’heu cagada. I no valen llàgrimes de cocodril, ni mostrar electrocardiogrames de mala consciència. El defensar la Real era i és la lluita emblemàtica per una Mallorca sense corrupció, mirall d’altres lluites en defensa de la democràcia, en el sentit més autèntic del termini, i no en la caricatura que l’haveu convertit. El salvar La Real, més enllà de la seva enorme importància, és el símbol d’aquesta altra Mallorca possible i necessària, com així ho hem dit milers de ciutadans (no fa gaire, vostès també) al carrer. Fa sis mesos sabíeu el que ara sabeu, sobre Son Espases. I si ignoràveu el que tothom sabia, encara és més inquietant: vos el podríeu haver imaginat, mirant com se les gasten les màfies d’aquesta terra, amb antecedents com el de l’any 1999, amb la incineradora de Son Reus, i tants d’altres exemples. Llavors, per què vàreu prometre en campanya electoral el que sabíeu que no sou capaços de complir? Per ventura serà perquè no pensàveu (ni potser volíeu, donada la “qualitat” del vostre treball com a oposició) arribar al Govern? En aquesta hipòtesi, vos vàreu permetre el luxe de fer una mena de carta als reis màgics, com a programa electoral, tan enfora de l’abast de la vostra capacitat política?
Ara voleu adornar la vostra decisió, prometent “protecció boscosa”, i altres “proteccions” per al Monestir de la Real. Per favor, deixeu d’insultar la intel·ligència de la gent! Heu ignorat (amb la complicitat i el silenci dels mitjans de comunicació, com en temps del PP) les raons exposades per la Plataforma Salvem la Real, que van alertant sobre que el macro-nyarro hospitalari ho fareu sobre una torrentera humida, i un jaciment arqueològic, que ja ha estat arrasat en part, amb total impunitat, fets pels quals no sereu capaços de demanar responsabilitats. El apel·lar a raons de necessitats sanitàries també sona a buit, atenent a la renúncia d’aprofitament dels recursos actuals, que menyspreau, independentment dels arguments (aquests sí, progressistes) que posen en qüestió que l’atenció sanitària de la població hagi de passar per la construcció de macrohospitals gestionats pel negoci privat. El frau que ara protagonitzeu està nu, no ja de política d’esquerres, sinó fins i tot dels mínims criteris de gestió racional de recursos. Senzillament heu cedit al xantatge, obrint una autopista als especuladors i oportunistes, més perniciosa que les d’asfalt. El vostre grau de beneitura arriba fins a acceptar fer la feina bruta, on altres s’han omplert les butxaques.
Senyores i senyors dirigents del Bloc: també tot això val per a vosaltres. D’alguna manera, especialment per a vosaltres. El que forma part d’un pacte de govern, dient que és d’esquerres i nacionalista, i no se’n va tot d’una davant d’aquest atemptat a Mallorca i a la democràcia, és còmplice. Ja heu dit que no marxaríeu, amb l’argument que, si ho feu, “vindrà la dreta”. Perdoneu que vos digui que, vist el que hem vist, la dreta no se’n ha anada, del Consolat de la Mar. És més: el que realment du la dreta política al poder, és l’actuació de governs com el d’Antich, del que formeu part. No és la primera vegada: recordau el pacte “de progrés” (amb la dreta d’UM, com ara, que ningú no se’n oblidi). També el felipisme dugué de la mà l’aznarisme, i potser que Zapatero vagi pel mateix camí. La vostra situació i les vostres decisions tenen molt a veure amb el model vertical de construcció del Bloc, on la base militant pinta ben poc, i ara se sent marginada i traïda. Però tot això, per raons d’espai, ho comentarem un altre dia.
Uns i altres heu perdut la credibilitat, per no defensar els valors de l’esquerra, i per incomplir les vostres promeses. Vos creieu que teniu el poder polític quan, en realitat, sou com el majordom (primus inter pares) que, això si, per demostrar la seva vàlua, posa més interès, en mantenir l’ordre de la casa, que el propi fill de l’amo. Rectifiqueu aquesta decisió, si sou capaços. Si no, heu de sabre que ja no representeu als que vos varen votar. I perduda la legitimitat, si al manco vos queda coherència i dignitat, vos heu d’anar a ca vostra.
Pep Juárez,
Secretari d’Acció Sindical de CGT-BALEARS
octubre de 2007.
Jo no som militant de cap partit, us he votat i no vull que sortiu de les institucions: sou l'única garantia que tenim que PSOE i UM s'ho pensaran al manco abans de fer-ne una altra! Que ho facin, ja és una altra cosa: tenim el govern i el pacte que tenim, però jo m'estim més això que tornar mig any enrera. No és el moment de plorar ni de cridar més: el moment era el 14 i el 29 de setembre davant Consolat i Cort... i no érem més de 300 persones. Som pocs i hem d'estar ben avinguts, no podem perdre el temps en amargar-nos aquests quatre anys. Quedau a les institucions, hi ha molta de feina per fer. El govern és cosa de tres i el Bloc hi pot tornar a quedar en minoria, com ha passat amb son Espases. Ens hi hem d'acostumar i seguir fent feina. Ni una passa enrera!
Els blogs serveixen, entre altres moltes coses, per a que la gent que no disposa d'una columneta als diaris, per exemple, puguin donar la seva opinió.
Per tant, per favor, deixau de fer els punyeteros "copy-pastes" d'articles de diaris i donau la vostra opinió! I si no en teniu i voleu dir que estau d'acord amb algun escrit, doncs digau-ho enganxant un enllaç.
A part que estau cometent una il·legalitat reproduint un contingut del que no en teniu cap dret ni permís, es perd la continuitat del debat, que és el més interessant d'aquest mitjà de comunicació.
No a Son Espases, no als copy-pastes, mecagüen to lo que se menea!
¿l'única garantia que tenim que PSOE i UM s'ho pensaran al manco abans de fer-ne una altra?, es un xiste?, m´es val abandonar es govern.
Estic admirat de la ciència jurídica que demostra "un tal anònim". Qualifica d'il·legal incorporar a un bloc lliure un article (ep sobre el tema a debat) i que segurament molta de gent desconeixia? No sé a quin món vius! A mi no em fa gens de nosa! Al contrari, m'han agradat molt tant l'article de Llorenç Capellà com el de Guillem Frontera. Sobretot, perquè són persones que no han de demostrar el seu compromís social i cívic!
També m'han agradat el 60 i el 61. Aquest darrer, el del bloc de na Nanda Ramon, m'ha obert definitivament els ulls!
Dilluns 8 d'octubre, 4 dies després del desastrós dia de sant Francesc.
L'amo del bloc encara no ha cregut convenient dir una pu.. paraula sobre el tema que ha consumit una seixantena llarga de posts (supòs que deu ser un rècord).
Seguim escrivint i passant de plenaris on-line, paraules buides i manca total d'autocrítica.
En Grosske i en Llauger ho tenen més clar: ja han encetat altres posts amb temes diversos, que si cremar fotos del rei d'espanya, que si ib3, com veis temes d'actualitat rabiosa. Veurem si aconseguiran l'objectiu marcat, amagar el cap, parlar d'altres coses i fer veure que no en són culpables .
N'hi ha que arriben a dir que la culpa de tot plegat és dels veinats de la Real, Establiments i voltants, que poguent votar bloc, varen triar psoe.
Seguirem esperant explicacions i seguirem escrivint del tema "mític".
Per sort, i per demostrar que "no tots són iguals", llegesc en Pep Juárez, els d'iu de Pollença o en Cil, i veig que no és cert. El que sí és cert és que cada vegada n'hi ha més d'"iguals" que no ens pensavem.
Però algú pot creure que realment el Bloc ha tengut la possibilitat d'optar per no incerir-se en aquest Govern.
Donar suport extern a un govern PSOE-UM???
Creus que UM es deixaria engrunar d'aquesta manera? creus que UM deixaria que li prenguessin el seu paper de frontissa???
Si ho haguessim plantejat UM hagues tornat a pactar amb el PP, o hagues donat suport extern a un govern PP. Ells si poden fer-ho gaudeixen d'una posició privilegiada.
Noltros no, ens toca callar i rebre: Traïdors si possibilitam un govern de dretes i traïdors en un govern d'esquerres(?) on tenim el menor marge de maniobra i un pes específic menor.
Pes específic atorgat pels votants.... El bloc va baixar el 50% tant pel que fa a Palma com als barris del secar de la real, establiments i son sardina.
I hem de pagar els plats trencats????
Clar que dona redits electorals donar suport extern a un govern, però tan de deixar poder exeercir aquesta opció!!!!
No teniu vergonya. Mos heu enganat a tots. Mai més vos tornaré a votar.
I m´importa una merda si no vols publicar aquest comentari.
si no anassis tant calenta sabries que al bloc d'en Biel no hi ha cap tipus de filtre, tal com escrius se publica. Encara no he llegit enlloc que cap votant del PSIB digui que no els tornarà a votar. És fàcil fer llenya dels més dèbils. Si tots els que diuen que no els tornaràn a votar els haguessin votat, per ventura les coses hagussin anat d'un altra manera, ara resulta que tothom ha votat al bloc.
Mateu, crec que ja t'han contestat més amunt, però t'ho recordaré:
Per possibilitar un govern d'esquerres que fa política de dretes, no feieu cap falta.
I que el bloc no possibilita fer escorar el govern cap a l'esquerra ha quedat ben clar des del cap de fibló.
La poca o molta força del bloc al govern és la mateixa que fa tres mesos.
Segueix (seguiu), si ho trobes, donant la culpa als electors que no saben votar com toca, al cap i a la fi, som els qui vos podem passar factura.
Però és com qui no sap llegir i dóna la culpa als llibres.
Per cert, què vol dir "incerir-se"?
Estaria bé deixar decidir a la militància la conveniència de mantenir-se al govern o fugir-se.
si no és cvonta amb la militància, la militaincia pot deixar de contar amb el partit, com passa a la meva agrupació
DONADA LA GRAVETAT DE LA SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL A LA NOSTRA COMUNITAT AUTÒNOMA, A CAUSA DE LA DECISIÓ DEL GOVERN DE FRANCESC ANTICH DE CONSTRUIR L'HOSPITAL DE REFERÈNCIA A SON ESPASES, DES D'ALGUNES ENTITATS DE LA PLATAFORMA PER LA DEMOCRÀCIA I LA GLOBALITZACIó SOCIAL VEIM LA NECESSITAT DE CONVOCAR UNA REUNIÓ, PER DEBATRE EL TEMA I PRENDRE, SI CAL, ACORDS AL RESPECTE.
LA REUNIÓ ES CONVOCA PER AL PROPER DIA 10 D'OCTUBRE, DIMECRES, A LES 19,30 HORES, AL CASAL D'ENTITATS CIUTADANES, DEL CARRER MONTENEGRO, NÚMERO 8, DE PALMA.
No hi falteu. Ens hi jugam molt.
Jo he votat el Bloc i no vull que hi hagi cap abandó de les institucions. Només els militants no representen el vot d'un partit, hi ha més opinions. Jo vaig votar Bloc per garantir la presència dels nacionalistes progressistes a ls institucions i per aturar el que poguessin, amb el marge mínim que sabia que tendrien.
He fet una volteta per cinc o sis blocs i a tots m'hi he trobat na Conxa (Forteza?), fent uns esforços inimaginables i, fins i tot, perdent els papers. M'imagin que té vacances o una feina que li permet badocar. Em fa enveja que disposi de tant de temps. Allò que no m'agrada tant són els esforços per intentar justificar allò que no és justificable. La defensa saguntina que fa del Bloc, estrafent tota lògica és pròpia de gent sectària que no vol escoltar ni admetre els errors de la nostra gent. El temps posarà aquest episodi al seu lloc. Es veia venir. Tothom sabia que el compromís electoral tenia un petit defecte: havia d'anar a missa o amollar el mac! No voler veure això és tenir el cul untat de cola de fuster. Ara, a mesura que passen les hores, la racionalitat va agafant pes. Puc entendre que els que defensen la seva nòmina es dediquin en cos i ànima a intentar fer veure la conveniència de continuar en el govern per evitar "mals majors". Deuen voler dir per continuar com a col·laboracionistes! El PSM, ERC i EU-Els Verds, de moment, són com el govern de Vichy de França: els aliats dels nazis "com a mal menor". Sembla mentida que una dona lluitadora com na Conxa (Forteza?) els faci el joc, vull creure que per idealisme. Per idealisme el de les persones coherents! Avui s'ha fet una reunió a La Real. N'hi ha una altra convocada per un grup de persones d'esquerres, gent autèntica no acomodatícia. És evident que si el Bloc no aixeca la bandera de la dignitat, l'agafaran uns altres! El mes de març serà amarg, molt amarg, per na Conxa! Aleshores descobrirà l'error majestuós del seu mal consell. Ella votarà amb els de les cadires. Ballaran amples! Com més tard es reaccioni, pitjor!
Bon vespre Liang.
He de polir la meva ortografia és "inserir-se", integrar-se. Creus que el Bloc va poder triar aquesta opció, o li va venir imposada pels resultats electorals.
Estic completament d'acord amb tu: La força del bloc és molt minsa, esteim en una posició marginal. I d'això en son "culpables" els electors, clar que si, tenim el govern que hem triat. I l'altra gran part de culpa la tenen els partits per no haver engrescat millor a la gent per fer variar l'equilibri de forces i poder triar un govern diferent al que ara tenim. O no? Trist.
I efectivament,no feiem cap falta per fer una política de dretes, ni pareix que poguem redreçar el govern cap a posicions més d'esquerres.
I precissament per tot això, per aquesta incapacitat fruit, crec, d'uns resultats febles, crec que no se li pot exigir més al Bloc que al PSOE. I això és el que s'està fent. El dia que s'inauguri l'hospital les floretes les recollira n'Antich, les garrotades noltros i ara. Ho trobes lògic? A qui han de reclamar les 600 persones que canviaren Bloc per PSOE només en aquelles barriades... n'has vist res al respecte?
El PSM tendra part de responsabilitat, és clar, i la primera la de no haver engrescat a més gent a les eleccions.
I finalment company, si em permets la familiaritat, a mi ningú m'ha de passar factura... ho dic per aquest "vos". Jo som un mileurista a base de trienis... jjjjj... tal vegada per això vot esquerres, votant del PSM de sempre però aquest darrer pic me va costar molt (sobre tot a les municipals). I per això vaig fugir cap endavant, me vaig afiliar, ja veus, per veure si des de dintre entenia res.... jjjjj.... he asistit a un parell de reunions i el que he vist (esperança, tristor, ràbia, empenta, ànim...) m'ha engrescat.
Tal vegada d'aquí un temps ho vegi diferent, esper que no, però ara per ara aquesta és la meva opció. Opció massa recriminada i castigada pels seus mateixos al meu parer.
Si els militants tenen el mateix valor que qualsevil altre ciutadà en un projecte Tià, alomillor cal passar al sector dels votants.
La posició marginal del Bloc és volguda i cercada amb les seves propostes, els seus programes i, sobretot, les seves actuacions. I no ve d'ara.
Ara bé, el bloc dóna governabilitat. Per tant, té responsabilitat plena en les decisions i execucions que fa el govern.
No deixereu decidir a les bases idoi
Em sap greu, però no podré assistir demà vespre a aquesta reunió, tot i que els que hi vagin tenen permís per fer ús dels meus comentaris. Ara mateix n'he penjat un al post d'en Grosske, perquè l'espectacle de la desfeta ja ha començat i sembla mentida que neguin l'evidència. Sabeu que em recorda tot això? L'enfonsament del Titànic. Els del Bloc són els que toquen els violins!
Desig que vagi bé la reunió. Si el Bloc no assumeix les responsabilitats derivades de la burla als votants, hem de prescindir d'ells i crear un espai nou. Sé que s'estan fent reunions a distints àmbits amb aquest objectiu. Jo només demanaria que es procuri unificar els esforços i generar una plataforma única en defensa del territori. SALVEM LA TERRA I LA VERITAT seria un bon nom?
Estic segura que informareu de la reunió. Gràcies i sort!
Però a veure, què hagués passat si el Bloc enlloc de 4, hagués tret 10 diputats? És una pregunta complicada, i no resol molts de dubtes, però deixa entredit que el pes que té ara mateix no li deixa molta capacitat d'influència.
Me pareix molt grotesc que caigui d'aquesta manera tota la ira cap el Bloc, i que la postura "purista" sigui la de tirar pedres sobre els ÚNICS que poden defensar la nostra terra des de les institucions...
Que s'hauria d'abandonar el govern?
Hi han moltes raons per fer-ho, però també moltes per no fer-ho, i supòs que s'estaran fent molts d'analisi en el si del partit per veure quina és la millor sol·lució, esperem que primi el sentit comú i que s'obri en favor d'aquesta terra, només això.
EL BLOC dóna governabilitat, si, però la seva responsabilitat no és "plena", és COMPARTIDA, i hauria d'esser proporcional a la seva representativitat. I això no està essent així. No es tracta de defugir responsabilitats, però si d'assenyalar als màxims responsables de la malifeta.
Al meu parer les darreres mobilitzacions no els hauriem d'haver fet davant el consolat de mar o l'ajuntament, sino davant la seu de PSOE, ells són els qui canviaren d'opinió després d'haver recaptat als descontents electoralment, ells són la medul·la d'aquest govern i per tant els màxims responsables (no únics) del que està passant.
Saps d'altre partit que hagi posat doblers de la seva butxaca per afiançar un litigi urbanístic. Jo només en se del PSM, que junt amb el GOB han fet possible el estar tornant enrera el cas de Ses Covetes, i lluitant contra un PP que defensava judicialment als promotors amb dobles de l'ajuntament.
Si en saps d'altre cas, no a nivell local, a qualsevol nivell t'agrairia que ens ho fessis saber.
Son aquestes les actuacions que ens fan marginals segons tu?
Coloms a la Sala de Felanitx també ho va fer.
Ho ignorava. Amb quin tema va esser? com va acabar el litigi? Va esser en temps d'en Tomeu Estelrich?
Que n'ha estat dels Coloms? la veritat és que montaven unes mogudes espectaculars.
em sap greu si t'han molestat les meves intervencions en els Blocs, ja veig que em retreus tudar el temps, perdò, no sabia que a aquestes alçades qualcú em faria els comptes. Per ventura si visgués a Mallorca i pogués xerrar amb la gent, no estaria tan abocada als blocs, torn a demanar perdó si he ofés al personal expressant la meva opinió. No era la meva intenció. Torn a repetir que hi ha comentaris que no són meus, no tenc per costum ésser tan grollera. Res, ja vos ho fareu, això em passa per ficar-me allà on no me demanen.
Salut
Conxa, em permetràs que et digui que crec que aquí, i en aquest moemnts, no crec que sobri ningú. El que passa és que anam tots tan cremats que arribam a perdre els papers.
Si algú et diu que badoques per haver escrit en 5 o 6 blogs, se li pot respondre que ell badoca igual passant pels mateixos blogs i fent-te un seguiment.
Esteim perdent els papers, ens fuetejam i fins i tot ens insultam entre noltros. I estic ben segur que si estiguessim fent un cafè discutint-ho cara a cara ens adonariem que és molt més el que en uneix que el que ens separa.
Tot plegat és molt trist. Només esper que de tot això en surt qualque cosa positiva.
Què bo tio!
Envejant a na Conxa perquè té molt temps lliure per escriure als blocs. Però home, tenir temps de llegir cinc o sis blocs, tampoc no està gens malament, punyetero...
Em discuteixes la legalitat, tot un advocat col·legiat? Contraportada de qualsevol "Diario de Mallorca":
"(C) Editora Balear, S.A. Todos los derechos reservados. Prohibida toda reproducción a los efectos del artículo 32,1, párrafo segundo, de la Ley de Propiedad Intelectual, ni en todo ni en parte, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, sea mecánico, fotoquímico, magnético, electrópico, por fotocopia, o cualquier otro, sin permiso previo de la editorial".
Suposo que al DdB deu surtir algun avís semblant, ara justament no en tenc cap a ma.
Que aixequin la mà tots els que tenen permís de l'editorial! Tranquil advocat, el meu post només era per tocar una mica els nasos, canviar un poc de tema i amollar la tensió...
i si un mateix autor ho vol reproduïr a un altra mitjà ha de menester permís del diari?
No ho sé Conxa, potser n'"Advocat col·legiat" ens podria oferir una mica de llum.
Si jo escric un llibre i el venc a través d'una editorial, suposo que molt legal no deu ser que en tregui còpies amb la meva impressora i les vagi repartint, fins i tot, ni que en tregui cap benefici. Amb això estic causant un perjudici a l'editorial.
Bé, estic divagant, no em facis massa cas!