Portaveu del Bloc per Mallorca i secretari general del PSM - Entesa Nacionalista
FESTES D'ESTIU ALS BARRIS DE PALMA
bielbarcelo | 09 Setembre, 2007 11:47
Els mesos d'estiu, les diferents associacions de veïnats de Palma organitzen les festes d'estiu. Persones que de manera desinteresada preparen unes festes senzilles però en general molt participatives. Amb l'ajuda de l'ajuntament i el patrocini de comerços i empreses del barri, s'organitzen activitats com cinema a la fresca, teatre, música, sopars a la fresca, concursos de dibuix i altres.
Ahir vespre, com cada any, vaig anar al pa amb oli a la fresca que s'organitzava al meu barri. Però ahir va esser diferent, perquè la Comissió de Festes m'havia demanat que fes el pregó de les festes, un pregó en el qual m'havien precedit pesonatges com Gabriel Ensenyat, Felix Pons o Camilo José Cela. Us en pas un extracte.
PREGO DE LES FESTES DE LA BONANOVABon vespre a totes i a tots:Aquest és el primer pregó que he fet mai, i per tant, vos deman disculpes d'entrada pel resultat que en pugui sortir. De fet vaig quedar molt sorprès quan la Comissió de Festes de l'Associació d'Amics del Santuari de la Bonanova em va demanar per fer aquest pregó. Sorprès pels meus pobres mèrits, però a la vegada també molt agraït i orgullòs de poder dirigir-me a tots els meus veïnats en el marc d'aquestes festes de la Mare de Déu de la Bonanova.De fet la meva relació amb la Bonanova, tot i colaborar des de fa uns anys amb la Comissió de Festes, és relativament recent. Desprès d'haver viscut un temps en dos barris propers, primer en el Terreno i després a Portopi, fa uns pocs anys la meva família i jo ens establirem aquí. Triarem la Bonanova, perquè el consideram un lloc privilegiat: amb l'avantatge de viure a Palma, però amb la manca de renous i la tranquilitat que ens ofereix aquest barri (llevat d'alguna moto que puja a tota velocitat pel carrer Francesc Vidal Sureda). (....)Això sí, una barriada bàsicament residencial, i per tant amb pocs serveis: només un autobus cada mitja hora (esperem que el nou Ajuntament millori les freqüències i la informació de les aturades), una apotecaria, un forn, una perruqueria i poc més; dèficit pal·liat, això sí, per la proximitat de serveis de Joan Miró i Portopi.Com que no us podia contar la meva infantesa a la Bonanova, he fet una cosa més fàcil per a mi i per a un pregó: una recerca històrica sobre la Bonanova, que tot i que la majoria de vosaltres coneixereu, sempre pot resultar interessant recordar. Recerca històrica que tampoc no és mèrit meu, perquè m'he ajudat del que havien escrit altres abans que jo, en concret l'historiador Antoni Marimon, i l'arqueòleg, Joan Manuel Pons, als quals com amics meus, no els importarà el plagi.Així he volgut fer un recorregut per l'evolució urbanística i social del barri.El barri de la Bonanova, entre Gènova i el Terreno, pren el nom de l'oratori en el qual ens trobam. Aquest té el seu origen en una ermita que potser ja existís en el s XIV, però que només és documentada el 1675. Aquesta ermita estava dins la possessió de la Bonanova, que formava part de la cavalleria de Son Vic. Al voltant d'aquest oratori sorgí el nucli inicial de la Bonanova, a la segona meitat del segle XIX. El 1694 els religiosos carmelitans compraren el rafal (de deu quarterades) i l'oratori. A la darreria del segle XVIII, l'església estava en ruïnes i s'hi edificà el temple actual, que fou beneït el 1794. (....)Aquest santuari de la Mare de Déu de la Bonanova, en el segle XIX era un dels santuaris més importants de Mallorca. El culte a la mare de Déu de la Bonanova es remunta al s XVII, però pareix esser que foren els carmelites els que intensificaren el culte i la devoció a aquesta Mare de Déu. Molta gent relacionada amb la mar hi anava per demanar auxili per als navegants, pero també era normal que hi anàs gent de Palma. Així mateix, eren molts els joves que hi anaven per tenir sort en el sorteig de les quintes per fer el servei militar.En aquella època hi havia revetla amb ball el dia abans de la festa, el primer diumenge després del dia de la Mare de Deú de setembre, practicament tal com ho celebram avui en dia. L'endemà, una multitud anava a la Bonanova on es deien diverses misses. Segons l'arxiduc Lluís Salvador passaven per la Bonanova tres o quatre mil persones. (....)Cap a 1854 la zona de Gènova i la Bonanova tenia un total de 770 habitants. Durant la segona meitat del s XIX s'inicià un lent creixement entorn de l'oratori, però encara en els anys cinquanta del s XX era un petit llogaret situat entre diverses possessions. El creixement s'inicià en els anys seixanta quan arribaren immigrants acomodats i la zona es convertí en un barri residencial de Palma. Per altra banda, la barriada veïna de Gènova també va anar creixent lentament durant el primer terç del segle XX. Es va convertir en un important nucli d'estiuejants i hi varen anar a viure molts d'estrangers. Així, no és extrany que el 1922 s'inauguràs el tramvia a Gènova per la Bonanova, amb un trajecte de 3,6 km. Aquesta línia funcionà fins al 1958, quan fou substituïda per autobusos. Una línia de tràmvia que de ben segur duu molts de records als veïnats més majors, i alguns no tant majors, de la Bonanova. Per cert, serà difícil tornar a veure el tramvia per aquí, però sí que és cert que la recuperació d'aquest mitjà de transport seria ben desitjable per la nostra ciutat, i almanco, sembla que de moment, els projectes ja comencen a prendre forma.(...)El procés urbanitzador de la Bonanova continuà en els anys vuitanta quan s'establí Son Buit, on inicialment tot era garriga i bosc de pins. De fet, fou a finals dels noranta en què com a regidor de l'Ajuntament de Palma vaig veure la retolació dels carrers de Son Buit, que, fins aleshores no eren més que simples números. Aquests darrers anys de finals de s XX i principis del s XXI hem viscut encara una revifada urbanitzadora del barri, que ha vist acabar d'omplir la pràctica totalitat dels solars que quedaven buits, o la substitució d'antics xalets per finques de pisos. Procès paralel al que s'ha viscut per altra banda a tota Mallorca, amb uns canvis en què en general ha primat el negoci per sobre de la preservació del territori i el paisatge, i que ens han de fer reflexionar sobre quina Mallorca volem en el futur. Una Mallorca preservada o una Mallorca lliurada a l'especulació.(....)Amb això acab. Esper no haver estat massa pesat ni avorrit, i vull desitjar-vos a tots i totes que passeu unes bones festes.Moltes gràcies.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (46) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Recentment
- CAS CDEIB
- PP I PSOE SEGUEIXEN DISCRIMINANT LES BALEARS EN EL FINANÇAMENT
- MÉS CANVIS AL GOVERN
- CONFIRMATS ELS CANVIS AL GOVERN
- TREMPONADA DE FI D'ESTIU A SA POBLA
- SOPAR A LA FRESCA EN ES JONQUET
- ENTREVISTA AL MALLORCA MAGAZIN
- ELS DOBLERS SEGUEIXEN MARCANT L'AGENDA POLÍTICA
- UN ESTIU MOLT MOGUT
- PLENARI SOBRE LA SITUACIO DE CRISI
Ahora es cuando toca dejar atada y bien atada la protección del territorio. No estamos dispuestos a tolerar más traiciones como la de la señora Nájera y otros de su gobierno, en relación a la ampliación del puerto de El Toro. Es una oportunidad única para adquirir las fincas mencionadas para alejarlas de la amenaza de la depredación. Es una oportunidad única para comprar TERRENO RÚSTICO imprescindible para la protección de un ANEI. ¿No querrá alguien esperar a que cambie la calificación del terreno para que esté atado y bien atado?
Los ciudadanos confiamos en la integridad ética y moral del resto de partidos de izquierda sensibles a la conservación del territorio. Sabemos que en PP, PSOE y UM no podemos confiar.
Me tendré que presentar, ya que mucha gente de inmediato me descalificaria al momento.
Mi madre es de la peninsula, mi padre mallorquín, toda la familia con la que me relaciono es mallorquina, hablan mallorquín.
No soy ningun españolista, es mas quiero que el catalán, ya sea el de Cataluña o el que se habla en las Baleares se conserve y llegue a ser un dia la lengua vehicular de los habitantes de esta tierra. Para ello apoyo todo tipo de campañas que promocionan la lengua, aunque prefiero que no esten politizadas.
Mi lengua materna es el castellano, no sé mallorquín ya que mi familia siempre me hablao en castellano, se catalán pero el estandar, no se hablar de la misma forma que hace mi padre, mi abuelo etc.
Estoy llegando a la conclusión que la cultura balear se esta perdiendo, el catalán que se habla aqui ( mallorquín, menorquín etc ) se esta perdiendo y no por la influencia del castellano, sino por los lingüistas y politicos standarizantes o catalanizantes.
Esto es un secreto a voces, los intelectuales callan, pero en la calle, los mismos jovenes catalanistas se preguntan ¿ por qué debemos hablar igual que se habla en cataluña? o mejor dicho igual que se habla en barcelona, principalmente?.
El mallorquín cuando se mueran nuestros padres habrá desaparecido, palabras literarias habrán desaparecido, el idioma se habrá estandarizado. Por qué¿? a los castellanoparlantes, a los inmigrantes en general, se les enseña el catalán estandar, no se les dice nada de las variedades de nuestra tierra y a los catalanoparlantes se les intenta volver catalanistas para que apoyen a la causa catalana, y asi se apoyen ellos mismos. Ninguno dentro de una generacion hablará mallorquín , menorquín etc, ya que se sustituyen todas las formas y ni siquiera los profesores de catalan comentan las variedades insulares...
Por qué todos ABSOLUTAMENTE todos los profesores de Baleares son Procatalanista en el sentido que estan DESTROZANDO la cultura balear? ( reconozco que la cultura balear proviene en una grandisima parte de la cultura catalana ). Por que en las escuelas públicas no se enseñan las variedades del catalán que hay en las islas? porque todo se CATALANIZA( catalanización pro-Barcelona), mirad este articulo http://lostiemposquesenosavecinan. blogspot. com/
Para cuando un debate sobre este tema? dejando a un lado los españolistas que buscan división entre los catalanoparlantes para arreigar sus fines.
Para cuando un debate de nuestros intelectuales? o ya han sido todos catalanizados? no queda ninguno auctoctono?
Para cuando un debate sin patrias ni banderas, solo sobre lengua y cultura? es tan dificil pedir esto?
Por qué no podré JAMÁS hablar como mi padre, por qué? es injusto, me frustra y no creo que sea el único.
Me encanta el catalan estandar, pero porque no puedo hablar mallorquín, nadie jamas me lo enseñará ya que nuestros intelectuales se han vendido al mejor postor.
Sinceramente, gracias.
jo que visc a Barcelona, quan sent aquets doi que el català standart és barceloní "flip" o mai no han sentit xerrar un barceloní o hi ha mala intenció en el comentari. Tenc nebots a Mallorca i xerren en un bon mallorquí, els estudiants que conec mallorquins a Barcelona xerren un bon mallorquí, fins i tot els meus fills, només de sentir-me a xerrar a jo, parlen mallorquí.
Jo li diria a aquest senyor que fes un simple exercici a peu de carrer i compti les paraules castellanes que han substituït a les mallorquines en el xerrar de cada dia, i després compti les barcelonines. Qui se menja el mallorquí no és el català standart, és el castellà, tot lo demés són dois. Supòs que ha volgut donar un to cociliador al seu missatge, però nomes fa que repetir lo que diu el Círculo Balear i demés espanyolistes varis. Som moixa vella per deixar-me enganar per arguments que ja fan rialles de tan repetits per la mateixa casta de gent.
Un català standart recull totes les formes mallorquines, fins i tot "idò" està acceptat per l'IEC. La culpa de que no puguis xerrar com ton pare no és del catala standart és l'educació que ells tan donat en castellà, com tu mateix dius.
És positiu que hi hagi castellanoparlants amb una visió positiva i favorable al català, però abans de demanar explicacions als mestres per no aprendre el 'mallorquí', Pep, demana-les a ton pare, que sent d'aquesta terra, et va criar com si fossis en una altra. Si no pots parlar com ell és, senzillament, perquè ell no va voler.
cap mallorquí, menorquí i eivissenc xerrarà de "cultura Balear" només amb aquest detall ja se veu de quines fonts beus.
La primera responsabilidad es de mis padres, yo hablo de cultura balear, porque creo que es bien diferenciada de la cultura de Alicante o de Barcelona.
Eso si, la cultura balear la meto dentro de la cultura catalana, no voy del rollo de "circulo balear" no estoy a favor de los españolistas que usan medias verdades para acabar diciendo " es una pena que no se estudie mas en castellano e ingles lenguas universales bla bla bla..."
Para mi la cultura balear tiene tambien una historia y hechos diferenciados propios. Desde los talayots hasta las costumbres judias que tenemos, pasando por la ley de sucesiones, que nos diferencia de muchos lugares de la peninsula. Pero es mi opinión y no creo que este diciendo ningun "doi".
Ya sé perfectamente que el standar tiene "muchas palabras" baleares, pero se tiende, en la prensa escrita, en la radio, en la televisión, en los institutos, en la universidad, en cualquier centro cultural a utilizar palabras más barceloninas o bien catalanas del estandar. Los estudiantes menorquines, cuando llegan a la universidad de mallorca, les supone un pequeño shock tener que hablar en standar todo el dia con el profesorado. Esto lo podeis preguntar a cualquiera que conozcais.
Es imposible que nuestras proximas generaciones hablen mallorquín, bon mallorquin, menorquin etc. Ya que en las escuelas no se dedica ni media hora semanal, a hablar de las variedades lingüistas propias de baleares. No se dedica ni 5 minutos a usar palabras literarias que se han usado durante centenares de años sin interrupción en nuestras islas. Ni si quiera 1 minuto.
A mis oidos han llegado rumores, que esta totalmente prohibido, ya que la Generalistat y otros organismos subvencionan a muchos profesores para que ayuden a la cultura catalana y SOBRETODO al catalán standar, por supuesto con variedades peninsulares.
Por que por ejemplo en una isla como Menorca, se tiene que estudiar tanto el catalán standar, cundo no hay otro lugar en los paises de habla catalana que este mejor el catalán.
Por que, como muchos castellanos analfabetos, políticos, profesores y filologos hablan de " acento cerrado " cuando se refieren a los catalanoparlantes de baleares que no usan el standar... Por que este complejo de inferiorisdad que tenemos?
Solo pediria 30 minutos semanales para que se dedicaran a enseñar a los nuevollegados y a los autoctonos las variedades insulares del catalán, no creo que sea nada malo no?
Pep, on vius?
I de paraules castellanes, que no n'has sentides mai, quan ton pare o la teva família xerra en mallorquí? O és que "bueno", "después", "entonses", "adiós", "bones tardes", "alomillor"... són paraules i expressions totalment mallorquines? Pep, tranquil: el mallorquí no es perdrà per la "imposició dels catalanistes", sinó perquè gent com tu, "supermallorquina", no transmeti el mallorquí als seus fills. Així de clar. Quin puta país!!!!!!!
Claro que hay "castellanadas" en el mallorquín, como en todas las lenguas que estan en contacto. En el castellano tambien hay "catalanadas" e incluso "mallorquinadas". Lo que no entiendo es esa obsesión de eliminar las "castellanadas" que llevan cientos de años en el idioma, en Baleares, mientras que en la peninsula, el catalán es bastante mas castellanizado y no se toca.
No soy filologo, pero creo que no es bueno para un idioma que cada X tiempo se cambien las palabras que no son convenientes para los subvencionados de turno. El catalán de la peninsula es bastante menos "puro" que el mallorquín , bajo mi punto de vista, sinembargo solo se toca lo de aqui.
Pero el tema, no va por estos derroteros, el tema es que palabras MALLORQUINAS ( osea catalán de la isla) son sustituidas sistematicamente por palabras catalanas de la peninsula, sobre todo de Barcelona.
El mallorquin lleva conviviendo con el castellano centenares de años y es ahora en el siglo XXI cuando se esta perdiendo, cuando los profesores de catalán corrigen a los niños mallorquines que no hablan el estandar, la lengua esta muriendo. Cuando se obsesionan por cambiar las palabras que han sido cogidas del castellano, la lengua tambien se mure ( ya que las castellanadas del principado no se tocan ). El "pues" como el "pero" pudieron ser antaño palabras castellanas, pero estan tan arraigadas y son tan MALLORQUINAS en el sentido de su utilización que bajo mi pusto de vista es un error eliminarlas.
Te has leido " Mal de lenguas"?
Las lenguas las crean las personas, las adaptan las personas, y los filologos tienen que crear las normas para analizar y regular todo esto. Los FIlologos NO DEBERIAN cambiar palabras, e intentar imponerlo a la sociedad.
Por que las "catalanadas" en el castellano han sido aceptadas y alreves si son en Baleares No?
Por que se ha tocado tanto el mallorquíN? si estaba mucho mas diferenciado del castellano que el catalán que se habla en la peninsula?
Vuestra lengua, la lengua de mis padres y la lengua de mis hijos esta siendo seriamente dañada, ya que NO SE ENSEÑA EN LAS ESCUELAS, ni siquiera 5 minutos. Se prohiben palabras, se impone en la television, radio , prensa etc una lengua matriz pero no la que se habla en baleares.
El catalanismo puede y debe ayudar mucho a la lengua, en cierta forma ha ayudado y me alegro, pero lo UNICO QUE PIDO ES UNA REFLEXION DE LOS INTELECTUALES CATALANOPARLANTES SOBRE EL STANDAR Y LAS VARIEDADES DEL CATALÁN.
Es lo único que pido, una reflexión y al ser posible que los mallorquines, menorquines , ibicencos, puedan usar su lengua sinque se les diga que tienen " un acento cerrado" usan "castellanismos", o "usan palabras incorrectas"... Que recuerda mucho al "hablame en cristiano".
Yo no soy anticatalanista, solo pido una reflexion que no llega.
Por qué nuestros profesores, catedraticos etc son tan procatalan-peninsular? por que reniegan de sus costumbres y de su forma de hablar?
Tendran que ver algo las subvenciones que reciben de la Generalitat?.
Vuestros hijos hablaran catalán como los mios, pero las fomras mallorquinas, menorquinas etc se habrán perdido, solo en 2 generaciones. Mientras que conviviendo con el castellano, el catalan de las islas ha sobrevivido centenares de años
Una reflexión, yo no politizo con este tema y creo que he sido educado.
Jo no sé de què fas, a què et dediques. Però segur que no has estudiat ni filologia ni sociolingüística, ni res que tengui a veure amb la llengua, perquè crec que, tot i ser molt educat, no deixes de dir bajanades que no tenen sentit. Ho sent molt, perquè no basta l'educació. Crec que te fa falta estudiar un poquet més. Comença amb en Saussure: crec que et pot ajudar. Continua amb en Francesc de Borja Moll i pega una ullada a la pàgina del professor Gabriel Bibiloni. Ah! El llibre de Jaume Corbera sobre els barbarismes t'il·luminarà sobre el tema de què estàs xerrant. Sense malícia. De veres.
Pep, con todo el respeto, creo que si no eres capaz de hablar las variedades autoctonas del catalan de nuestra tierra no es culpa del sistema de enseñanza, ni de tu familia, ni de tu padre. El mayor culpable eres tu y el miedo a lanzarte a por ello.
Si fueses un emigrante en Alemania, pais con gran variedad dialectal, ya dominarias el aleman estandart y la varidad dialectal del "land" o región en la que vivieses, y lo harias por pura necesidad.
Eso es lo que hace falta aqui, crear la necesidad (como la que nos han impuesto a todos los catalonoparlantes "constitucionalmente") que de ese empujoncito que os falta a muchos como tu. De todas maneras.... anim i força, és fàcil!!!
Ramon, no és bo perdre temps amb aquest personal, de bon "rollo" t'ho dic.
A la web del sírculo de son banya se sentirà més còmode i acompanyat que aquí, i el nivell d'ignorància respecte de les llengües és molt similar al seu.
De fet, si vos hi fitxau, l'únic que ha parlat de polititzar, de pàtries i de banderes és ell mateix.
Ningú ha ordenat que es “mots balears” hagin d’esser arraconats, però n’hi ha molts que els arraconen. Ningú ha dit que ‘pens’ i ‘pensam’ siguin formes incorrectes, però de cada vegada hi ha més mallorquins que les reemplacen per ‘penso’ i ‘pensem’ (entre d’altres, un articulista des ‘Diari de Balears’ molt nacionalista). Ningú nega que ‘partesqui’ o ‘partesca’ són ses formes tradicionals mallorquines, ben correctes totes dues, però ja ès costum baratar-les amb ‘parteixi’, variant catalana moderna sense tradició literària. En es ‘Diari de Balears’ aquesta substitució ès per sistema i va provocar sa queixa d’un lector que, en una carta, havia emprat sa forma mallorquina i l’hi havien baratada per sa catalana (i es lector no era precisament ‘gonellista’)....
No em solen corregir res, i procur emprar les formes tradicionals mallorquines si puc. El problema, en el meu cas, és no haver estudiat mai català i la dificultat d'escriure segons quines formes. Tenc que recorrer al corrector de Word que no contempla la majoria de formes mallorquines. I per no escriure un desberat, ho faig en standart, però el Balears no en canvia res "per sistema".
afegiré, que al principi de començar a escriure al diari, fa uns tres anys, fins i tot em respectaven el "mos" i altres coses fora de tota normativa.
VISCA EN PEP VALERO .
BON FITXAGE .
PEP , TU PARLA , XERRA , COM VULGUIS , EN CATALÀ ESTANDART O EN MALLORQUÍ , FORA POR .
O CREUS QUE ELS MEXICANS QUE VIUEN ALS USA PARLEN ANGLES ESTANDART ?
O ELS HABITANTS DELS ESTATS DEL SUD ?
O UN ITALO-AMERICÀ ?
O UN NOVA YORKES?
TOT ES ANGLES , NI PITJOR NI MILLOR .
Sense voler ho he penjat al pots que parla d'en Segura, però ho volia penjar aquí per en Pep, el defensor de qui sap quines modalitats i que té tota la "pinta" de llegir el MUndo.
En Piña Valls i les "modalitats"
ja que en Pep se queixa, vos vull mostrar una curiositat, en Piña Valls que ara s'esqueixa les vestidures plorant per la perdua de les famoses "modalitats" l'any 2003 escrivia al nostre diari de capçalera:
“En Mallorca, Menorca e Ibiza, uno quiere crecer con la tranquilidad de que sabrá escribir en una lengua de cultura compatible o idéntica a la que escriben en Girona, Alicante o Reus. El mismo sentido práctico que nos impone querer aprender a hablar y escribir el castellano que usan en Madrid o Bilbao, nos impone aceptar un catalán normativo. Si ese catalán, en cincuenta años, hace que perdamos léxico, usos y acentos particulares, será un mal completamente menor.” (“La valentía de los ignorantes”, El Mundo / El Día de Baleares, 31 de gener del 2003,)
i ara diu
"La mejor forma de acabar con los rasgos de identidad de Baleares no es el castellano, sino el catalán". "A la OCB, lo balear le importa un pito, sólo están absolutamente obsesionados por la uniformidad de los Països Catalans". (El Mundo / El Día de Baleares, 31 d’agost del 2007)
Això és el MUNDO ...
Conxa | 10/09/2007, 22:44
No tiene nada que ver lo que digo con El-Mundo, lo sabes bien.
YO solo pido una reflexión del mundo catalanoparlante para que se estudie almenos media hora semanal las variedades lingüisticas de Baleares sin que se diga que son de "acento cerrado, pueblerino o incorrecto en el standar ".
Pido a nuestros intelectuales, no subvencionados por la generalitat que No reniguen de su cultura, costumbres y forma de hablar.
Actualmente es un tabu hablar de cultura balear, en seguida te llaman facha. Si esto se lo cuentas a un ingles se rie, o si se lo cuentas a un valenciano. Ya es que practicamente ni siquiera se puede hablar de cocina malloruqina, ni tradicion malloruqina, ni de fiestas... Todo queda sustituido por cultura catalana, cocina catalana etc. Y Nadie esta negando que la cultura balear en un 90% DE INFLUENCIA pertenezca a la cultra catalana o de parla catalana.
Es absurdo, os imaginais un andaluz hablando con un riojano y que ninguno de los dos pudiera hablar de " cultura andaluza, cultura riojana... " os imaginais que se les llamara facha por decir algo de su cultura? Os imaginais que catedraticos subvencionados desde Madrid corregieran a el andaluz riojano y les dijeran " no podeis hablar de cultura andaluza ni riojana la unica que existe es la Española, entendido? sino sois unos fachas. Aunque parezca un ridiculo esto es lo que pasa en Baleares, ni se puede habblar de cultura balear, ni de cocina balear ni nada= fatxa , fatxa.
Idò genteta, a mi me pareix molt honesta la reflexió den Pep, almanco ho diu des de una òptica gens renouera, ho fa tranquilament, i tot d'una vos tirau al seu coll i vos posau a la defensiva, mal gest i sobreoto de poca intel·ligència.
Entenc perfectament el que diu en Pep, i no crec que fagi falta estudiar Filologia o Sociolingüistica, per favor, seguem un poc més "de barri" i no volguem ser sempre tan erudits amb aquest tema.
A mi també em preocupa que moltes paraules mallorquines es perdin, i s'hauria de fer feina perque no fos així.
Com diu en Jaume (num.07) és veritat que els barbarismes fan mal a sa nostra llengua, però el camí no és tampoc acabar amb mots mallorquins i substituir-los per varietat de català estàndard, no crec que sigui el camí adequat, igual que perquè quan es parla en forma "periodística" no s'empra l'article "salat"??
Jo estim molt sa meva llengua, el català, però tambés estim molt sa meva parla mallorquina, i això no fa que ja formi part de "Nueva Mallorca", no siguem tan irracionals....
I aturau Son Espases, per l'amor de Déu!
I Port Adriano també, perquè si l'hospital s'atura i és vital per a les illes amb més raó s'ha d'aturar una macroampliació d'un port x a rics.
No li faltava res pus a aquest bloc que ser un contestador de gonelles!
HOSPITAL A SON ESPASES NO!!*!!
TORNAREM A LLUITAR SI FA FALTA
"En este sentido, Llauger recordó que Son Espases fue uno de los motivos principales que impulsó a más de 7.000 ciudadanos de Mallorca a salir a la calle en una manifestación para protestar contra la destrucción del territorio antes de las pasadas elecciones autonómicas y señaló que actualmente la voluntad de evitar el proceso de urbanización de Mallorca “no ha cambiado” ya que, a su juicio, Son Espases “no deja de ser un hospital ligado a un pelotazo urbanístico”."
I QUÈ ES PORT ADRIANO?
7.000 persones no sortiren només per salvar La Real també sortiren per aturar Port Adriano.
Tots absolutament tots hem aconseguit el canvi de govern i tots ens mereixem el que se'ns va prometre.
Els que juguen a primera divisió no només han de sortir davant els mitjans de comunicació quan només hi ha sospites de no aturar un hospital també han de sortir els primeres espases quan un govern aprova definitivament la macroampliació d'un port esportiu que suposarà la destrucció de la nostra estimada costa mallorquina.
Sobretot quan un govern va signar que no es farien ni més ports ni més macroampliacions i que va dir que es modificaria la llei en aquest sentit.
I no val l'excusa de dir que el port el va aprovar l'anterior govern perquè l'hospital també el varen aprovar exactament els mateixos, hi ha obres començades i solar destruiït.
Els dos temes el PP els va deixar fermats i ben fermats, o millor dit si filam prim va deixar més fermat el tema de l'hospital.
Port Adriano mereix la mateixa atenció que s'està donant a Son Espases. Tots absolutament tots ens tiràrem el carrer aquell dia per Salvar-ho tot ABSOLUTAMENT TOT.
Des de diumenge ençà que m’estava rumiant si contestar, i com fer-ho, un comentari que vaig rebre a la meva web, d’un desconegut que m’escrivia en espanyol, tot i que firmava Pep, hi ho feia en un to d’allò més educat i evitant la confrontació, encara que defensàs el que per a mi són barbaritats, pocasoltades lingüístics presentades com a “cultura balear”.
Ahir em vaig quedar de pedra quan, després de llegir a la pàgina d’en Biel Barceló, en un comentari suposadament referit a l’article sobre les festes de La Bonanova, em vaig topar amb el mateix comentari, fil per randa, i enviat gairebé a la mateixa hora que em va arribar a mi.
Està clar que el tal senyor Pep va escampant les seves deries per tot arreu. A hores d’ara, i després de llegir tot el que he llegit. només en cal dir-li dues cosetes:
1. Si troba que no pot parlar amb son pare senzillament perqué parlen dos registres diferents, que s’ho faci mirar per un logopeda i, en tot cas, que tengui en compte que la culpa no és de l’estàndard, sinó del seu mateix pare i d’altres familiars que no li van parlar de petit el mallorquí que ara tant plany.
2. L’estàndard és necessari, perquè realment és la modalitat –sí, sí, modalitat– de l’idioma que n’assegura la pervivència. Es pot imaginar, el senyor Pep, que un pagès de qualsevol indret d’Andalusia, posem per cas, no s’enten amb un fill seu que ha estudiat a la Universitat i que, per això mateix, parla un espanyol una mica diferent –i probablement millor– del que fan servir al poble.
Les modalitats només són això, un més o menys gran conjunt de mots específics, de frases fetes, d’accents, que en res atempten contra la unitat de l’idioma i que ningú no vol esborrar. No en conec cap de nin o al·lotell que parli el mallorquí amb expressions barcelonines; en canvi, Mallorca n’està plena, dels que fan servir sovint castellanades d’aquelles que fan mal a les orelles. I també a l’oïda.
Fa bé, senyor Pep, de preocupar-se pel futur de la nostra llengua, però erra els trets. Potser ens faria millor servei si esmerçàs esforços per entendre’s amb son pare.
Posiblemente he escrito mensajes parecidos en varios foros, en foros donde se supone ( y eso parece ) que hay expertos en lengua catalana. De nada me sirve decir esto en un foro españolista porque seria acusado de catalanista o vete a saber que. Tampoco en un foro progresista porque dirian que hay probelmas mas graves en el mundo para que me preocupe por esto.
Yo creo que el standar es necesario, primero quedamos que era necesario en forma escrita, después en forma oral formal, ahora en programas de radio, televisión , presentadores y entrevistados ?.. Y cuando se usará el catalÁN " de verdad"?
Claro que entiendo a mi padre y a mi familia, pero me siento extranjero dentro de ella, me siento un "foraster" sin serlo, mi catalán estandar no suena natural. Jamás podré hablar como mi padre y eso me parece bastante triste.
Por qué no se puede dedicar ni 5 minutos a la semana en las escualas a nuestra lengua catalana? La de mallorca por supuesto ( menorca etc ).
Nadie me ha dado una contestación razonable, muchos expertos dicen " no he escuchado a ningún mallorquín que use palabras "catalanas..:" pero si castellanadas ". Eso es totalmente falso. Para empezar todos los mallorquines de padres castellanos que aprenden catalán , solo aprenden catalan standar, jamás mallorquín. Los niños con padres catalanoparlantes, depende mucho de como este estructurada su familia,si tienen mucha relacion con las generaciones anteriores a sus padres, es probable que usen poco catalán estandar, pero actualmente al ser CORREGIDOS en el colegio por los profesores del standar, se estan perdiendo palabras tipicas de aqui. No me lo podeis negar, mi novia es profesora y debe ser de las pocas que no es ultracatalanista-standar, me comenta la perdida automatica de centenares de palabras PROPIAS.
Los grandes ideologos de estos, pareceser que reciben tantas subvenciones de la Generalitat, que se estan cegando, se estan convirtiendo en una elite que da la vuelta al pueblo y estan consiguiendo lo contrario que querian, HERIR A NUESTRA LENGUA.
Una reflexión señores intelectuales.
30 minutos al dia para ensñar a nuestros niños las variedades tipicas de Baleares es mucho?
va tenir tota una vida per ensenyar-te. De petit no xerraves català standart, si ton pare t'hagués parlat en mallorquí, no et sentiries un "estranger". A més a més dius dois quan dius que s'amaga la cultura "balear", la cuina i demés, això són mentides. No t'ho creus ni gat.
Deixau-lo anar, i s'aturarà totsol de dir desbarats.
Vuestra reacción no la entiendo.
Cultura balear? me han llamado en muchos sitios LOCO y fascista por decir que me gusta mi cultura y que existe la cultura balear. Nunca negando de sus origenes hermanados con la catalana, pero con sus particularidades.
Hasta donde vamos a llegar? lo de cocina catalana ya lo he escuchado a muchos eruditos pro-standar
no hem de confondre les coses. Entre les illes no hi ha cap sentiment de balearitat. Cap mallorquí, eivissenc o menorquí dirà que és "balear". Tampoc hi ha una uniformitat cultural ni linguïstica. Hi ha tantes diferències entre eivissa i Mallorca com entre Mallorca i Alacant, per exemple. Jo no parl de cultura catalana, mai m'ho sentiràs a dir, però tampoc de cultura "balear", cada illa és un món. Jo no sé a quins "eruditos" escoltes, no crec que cap digui "frit català" enlloc de "frit mallorquí".
Me diras que nunca has oido cocina catalana , para referirse a la de Mallorca por ejemplo?
Paella catalana? es otro ejemplo esta vez peninsular.
Hay gente que tiene sentimiento balear, es mas se sienten mas cercanos un mallorquin y un menorquin a un mallorquin y catalan o valenciano..
Tienes razon que no es un sentimiento muy prenominante, entre otras cosas por el centralismo que tenemos los mallorquines ( como me suena esto... ) y sobre todo porque ningun politico lo ha pretendido. Si se destinara el mismo dinero que se destina para subvencionar a todos los pancatalanistas ( este termino no me lo tomeis a mal es el que sale por ejemplo hoy en el Ultima Hora ) pues con el mismo dinero habria un sentimiento balear grandisimo. Pero no interesa ni a los españolistas ni porsupuesto a los catalanistas.
Indiferentmente de lo expuesto, negar la cultura balear es un "doi" las conexiones que han tenido desde la prehistoria ( por ejemplo ) entre Mallorca y Menorca por mucho que os subvencionen no las podreis borrar de la historia. Por mucho que la generalitat subvencione, nadie podra ocultar que tanto Mallorca como Menorca son los unicos lugares del mundo que hay TAULAS, sobre todo en menorca. Este es un solo ejemplo, la variedad del catalan que se habla en las islas se parece mas que la variedad peninsular y el "standar"....
La cultura balear como algo geografico tambien es bastante objetivo
ja m'has cansat amb sos teus dois. Paella és un nom català, que han espanyolitzat A més a més a Mallorca abans del boom turístic no se menjava paella, se menjava arròs sec. Segons tu, haurem d'agermanar catalans i eivissenc, tot dos duen barretina i diuen "got, gat i gos". No sé de que me parles de subvencions, bé ja n'hi ha prou de bajanades, per tu es pollastre. Si així ets feliç ...
Faré d'advocat del diable, a veure si arribem a algun lloc.
Potser la meva perspectiva serveixi d'alguna cosa. Jo sóc barceloní, he viscut allà més de 30 anys i conec perfectament el català estàndar que allà es parla, així com les diverses parles del Principat.
Sembla que a Catalunya tothom parli igual, i no és així. Hi han tantes parles minúscules com a les Illes, més o menys pròximes a l'estàndar que predomina. De la mateixa manera, es perden paraules o girs lingüístics fruit de l'evolució de la societat: emigració camp-ciutat, castellanització, simplificació dle llenguatge, etc.
Aquí passa el mateix que allà, amb la diferència que el registre estàndar té menys vitalitat i fa menys temps que està present a l'educació i als mitjans. TV3 ha sigut decissiva per difondre un estàndar molt "català", simplement perquè durant 20 anys no ha hagut una IB3 que difongués un estàndar propi de les Illes.
Inclús TV3 ha pecat de ser massa estandaritzadora, ja que abusava del català central (Barcelona, Girona) i bandejava l'occidental (Lleida, Tortosa), arribat al punt que presentadors d'aquelles terres canviaven el seu accent, "centralitzant-lo". Això ja fa anys que es va superar, però ho recordo molt bé (també TVE ho feia amb el seu castellà de Valladolid). Aquesta és una lliçó que s'ha de tenir en compte.
No veig per enlloc que hagi una invasió ni sustitució de la llengua i cultura de les illes. Simplement, qui volia sentir la seva llengua acudia a TV3 perquè no havia gairebé res més aproximadament correcte. Ràdio? segons quines, de cada tres paraules una castellanada! (i encara avui).
Tampoc podem comparar l'estàndar amb qualsevol parla: per força hauran matisos que els diferencien. Això val per qualsevol parla mallorquina, gironina, alacantina o l'alguerés si el compares amb l'estàndar. El que compta és tenir un estàndar saludable per a les Illes; però igualment diferirà molt de segons quines parles a nivell regional.
A l'educació t'ensenyen el català estàndar, això no treu que puguis mantenir la teva parla habitual típica del llogaret o comarca: això ho transmet la família i el veïnat, no l'escola. Igual fan amb el castellà, no recordo que parlessim massa de l'andalús, asturià o murcià. No deleguis en l'escola allò que es deuria haver donat al teu entorn.
El terme "cultura balear" pot valdre a nivell geogràfic. A nivell cultural i lingüístic cada illa té la seva personalitat.
Ah! i jo sóc castellanoparlant de tota la vida. I a casa parlàvem/xerràvem castellà. Si jo he pogut, tu pots. Tanmateix, el meu castellà no és el mateix que el dels meus pares: és un fet normal, tots evolucionem. Que això passi amb el català també ho és. I si no, tenim els escriptors i literats que recullen i enriqueixen la nostra parla amb les seves obres: no només de la família aprenem a parlar: també la voluntat de fer-ho, llegint i aprenent. Menys planys i més acció.
Mai entendré a tots aquells pares, mallorquins de segles, que parlàvem als seus fills en castellà per substituir-los l'idioma matern. És com mentir-los, desarrelar-los, sotsmetre'ls... que no podien ser bilingües, en lloc de substituir'ls-hi?
El señor de Barcelona me ha gustado su argumentación y en todo momento ha sido muy educado, difiere de otras personas.
Pero creo que no se puede comparar el mallorquín o menorquín con lo que se habla en Lleida por poner un ejemplo. Al estar en las baleares hemos estado "aislados", las diferencias son mas grandes.
El estado de salud tampoco se puede comparar, la lengua catalana de Baleares lleva siglos con tradición literaria, cosa que no se puede decir del standar.
Otro punto que veo un error, es que aqui se podria hacer radio, television etc perfectamente en las variedades de aqui, el catalan en las islas, sobre todo en Menorca goza de una tradicion y salud mucho mas elevada que el catalán peninsular.
Tendria que haber un standar mas adecuado para las islas, en eso estoy de acuerdo, que se utilizaran las palbras de aqui no las de "tierra firme"..
El andaluz no es un ejemplo ya que es un acento. El Argentino si es un ejemplo y alli les ensñean en la escuela las palabras tipicas de argentina , tambien las españolas porsupuesto. En toda sudamerica pasa lo mismo enseñan el castellano " mas o menos standar "( ya que es un poco diferente al hablado en Europa ) y las palabras propias de cada zona con sus acentos.
Por que no podemos aprender de Sudamerica. Esta bien aprender el catalán de Barcelona, el catalan standar, `pero tambien seria adecuado como pasa en todos los paises del mundo aprender las variedades de lingüisticas de cada zona.
Ni siquiera en Estados Unidos intentan hablar con el acento de Gran Bretaña. Por que aquí, nuestros profesores subvencionados quieren copiar todo lo que venga de la peninsula ( Cataluña ), desde el acento , palabras , hasta la forma de hablar, pasando `por los gestos????
A que se debe este gesto , son tan sumisos? o tienen la "butxaca" llena?
La sociedad balear deberia reaccionar, esto individualmente la inmensa mayoria de gente con la que hablado piensa esto. Esto no me lo he inventado yo ni mcuho menos, es la voz c de un pueblo. Aunque oficialmente muchos callan.
SOLO PIDO 30 MINUTOS SEMANALES PARA ESTUDIAR LAS VARIEDADES INSULARES. Por que los mallorqiunes tenemos que ser menos?
Por cierto decirle a la paella valenciana = paella catalana.... en fin no hay palabras
tenc quasi seixanta anys i ni a Mallorca ni, a Barcelona on visc, he sentit a dir mai paella catalana.
Està bé tot lo dit, però la pregunta reflexiva és:
Si la teva familia no es catalanoparlant, anant a l'escola actual quina parla t'ensenyen, el mallorquí o el català estandard?
A Balears s'estudia llengua i literatura catalanes amb llibres específicament fets per la CCAA Balear. La gramàtica, fonètica i ortografia que s'imparteixen són la mateixa pel registre estàndar com per qualsevol de les parles.
A partir d'aqui, el vocabulari i l'accent depenen del cas concret de cada institut i cada professor, doncs cadascun té el seu curriculum propi, sempre ajustant-se al temari i al curriculum aprovat per la Conselleria d'Educació.
Insisteixo que no es pot delegar tot a l'escola. La família, amics, o la televisió influeixen molt en aquest tema. Per cert, per què no demaneu que els grans mitjans de ràdio i TV (Antena 3, Tele r, Cuatro, la Sexta, Cope, Ser, Onda Cero, Punto Radio...) facin una programació en català més àmplia? Sent tant primmirats amb l'ensenyament, pert què no ho sou amb els grans mitjans on el català/mallorquí pràcticament no apareixen, o ho fan farcits de incorreccions i barbarismes? No son mitjans tan balears com espanyols? doncs comencem per aquí.
Això influeix tant o més en els alumnes. I les consoles? n'hi han en català? i videojocs? i música? i revistes? a que no?
I per cert, dir que els professors de llengua catalana estan subvencionats o "amb la butxaca plena" per la Generalitat em sembla una insensatesa, una generalització molt irrespetuosa, i que mostra un recel injustificat vers tot allò català. Qui els paga és el Govern Balear o el seu centre privat corresponent. Deixem de veure fantasmes, conspiracions i invasions fantasmes d'aquesta mena.
Ja estic tip, i no pel fet de ser barceloní: mai li he dit a ningú que parla o escriu pitjor que jo. Que consti.
Nadie ha dicho que los profesores de catalán son subvencionados por la Generalitat. Los "grandes" profesores o mentes "priviligiadas" del standar si que son ( o han sido ) subvencionados por la generalit, desde filologos hasta políticos.
La supervivencia del catalán de las islas debe ser impulsada desde la escuela, los libros que hay en Baleares son de Barcelona, puedes ver donde se han editado y quienes les han editado y alomejor te das cuenta de algo... Mas subvenciones a los catalanistas-standar.
Los libros estan hechos por mentalidad catalana de la peninsula, en lengua catalana de la peninsula, que la disfrazan de standar. Es mi opinion.
No se dedica ni 5 minutos a las variedades insulares. Absolutamente TODOS los profesores son catalanistas-standar ( los de catalán ) y no utilizan ni acentos de baleares y `porsupuesto PROHIBEN las palabras dialectales del catalán.
Es más en pueblos como Muro, Inca, Sa Pobla etc muchos profesores vigilan la lengua que hablan los alumnos catalanoparlantes entre si, llegando a recriminar si no usan el catalán standar. Esto me lo dijeron compañeros de la universidad. Me parece una barbaridad. El mallorquín menorquín etc esta mas perseguido ahora que con los fascistas.
Si los alumnos no pueden usar el catalan de las islas en el patio del colegio, si las televiosiones públicas son en catalan standar, la radio, la prensa etc. Solo les queda la familia. Si los familiares son jovenes y han ido en "democracia" al colegio, ya esta casi todo perdido porque lo normal es que los hayan convertido en catalanistas-standar y haran que sus hijos renieguen a su lengua.
POR QUÉ NO PODEIS AYUDAR A CONSERVAR LA VARIEDAD PRECIOSA DEL CATALÁN?
Es bastante fuerte, que quien más defiende , supuestamente el catalán, son los que se estan cargando las variedades, en definitiva son los que mas perjudican al catalán.
LO UNICO QUE SE ESTUDIA EN LA ESCUELA ES CATALAN STANDAR PERO MUY CERCANO A LO QUE HABLAN EN BARCELONA, sin acentos y prohibiendo las palabras de aqui.
Que costaria 30 minutos a la semana para estudiar la cultura y variedades lingüisitcas de Baleares, es tanto pedir??
Acaso ya no recibirian subvenciones nuestros catalanistas-standar? o el futuro de los Païses de lengua catalana se iria al garete por no haber uniformidad?
Nuestros subvencionados se dedican a enseñar cultura a nuestros hijos o bien a crear futuros independentias o bien futuros catalananistas-standa-subvencionados?
Realmente, no pasaria nada por respetar nuestra lengua yal y como es 30 minutos a la semana, seguiria habiendo independentistas, catsalanistas-standar etc etc...
Una reflexión es lo que se necesita ya...
Em sembla que et contradius constantment. Ara dius que no són els professors els que estan subvencionats per la Generalitat quan vares dir:
"Por que aquí, nuestros profesores subvencionados quieren copiar todo lo que venga de la peninsula ( Cataluña )..."
"... o tienen la "butxaca" llena?"
Això ho has dit en el comentari 34. O no ets conscient, o et contradius.
I m'agradaria saber què entens per "grandes profesores i mentes priviligiadas (sic)". Si et refereixes al IEB o al Ramon Llull, ells no tenen cap poder sobre els professors que critiques. Ells escriuen, investiguen i oden marcar tendències; però no ordenen res per ordre de Barcelona ni de ningú.
Les editores són catalanes perquè Barcelona és la principal seu de la indústria editorial. Editen molts llibres en castellà, i ningú es posa a mirar si surten catalanades.
La reflexió l'has de fer tu també. Estas barrejant llengua i política constantment, amb la idea d'una invasió cultural que no existeix. Si "companys universitaris" o qui sigui t'han dit tal o qual, llavors no ho has vist en directe i t'ho expliquen en funció de les seves idees preconcebudes.
I repeteixo: l'escola NO ES l'unica font d'aprenentatge. Allà t'ensenyen la columna vertebral de la llengua, després l'accent el poses TU.
Puc estar d'acord amb que pot abusar-se d'un estàndar massa central, és un debat sempre saludable. Però d'aquía dir que suposa la mort de les parles és un gra massa, sobretot si a sobre dius que és pitjor que la dictadura.
Quan escriuras amb l'estàndar que et van ensenyar? comença per això.
Intento explicar-te les coses amb paciència, però no fas més que rotar entorn de les mateixes idees: catalanisme, persecució, subvencions, Generalitat... i ja cansa.
Intenta entendre tot el que dic en lloc de repetir constantment les mateixes idees o contradir-te amb elles.
Hablo de profesores subvencionados, no de que todos sean subvencionados.
Mi opinión de que la lengua catalana de Baleares esta mas dañada que con la dictadura la baso en que, en la dictadura se enseñaba castellano, que es un idioma muy diferenciado del catalan de baleares y ahora se estudia catalán standar, casi con todas las variedades del central o de Barcelona ( para que nos entendamos ). No solo no se estudia ni 5 minutos las variedades insulares, sino que a los niños catalanoparlantes se les intenta hacer "QUE HABLEN BIEN" y que usen el catalan standar no solo cuando escriben, sino cuando hablan y al ser posible cuando hablen entre ellos.
Si a esto le añadimos que a muchos se les intenta volver tambien politicamente pro-catalanistas-standar , resulta que cada vez usan menos el catalán de Baleares y corrigen a sus padres por usar palabras incorrectas que no son aceptadas en Barcelona.
Los hijos de estos pro-standar saldran hablando standar, que es el "correcto" es el que "no es publerino", el idioma "europeo" el de sus idolos tanto cantantes, como actores Joel Joan, como politicos etc.
Al ser dos variedades de las lenguas y una se usa como la culta, la preparada, la de futuro ( el standar ) y la otra, la propia , se usa para la familia ( abuelos mayores mas que nada ) y la recogida de patatas en el campo ( los pageses ), EL MALLORQUín, MENORQUIN etc estan condenados a desaparecer.
Es mi opinión
Nadie me ha respondido aún, que porqué no se ensñan ni 5 minutos a la semana las variedades lingüisticas PROPIAS. O es que acaso nuestra lengua es inferior a la hablada en Barcelona? por poner un ejemplo?
Por cierto se perfectamente que la escuela no es el único lugar de aprendizaje, pero he expuesto el porque de la desaparición de nuestra lengua.
Si crees que todo lo que digo es falso es una tonteria que me contestes, por coherencia.
A no ser que dudes si es falso o no, entonces se te ve interesado.
No voy a dar nombres de nada, algunos lo sé cierto otros sospecho, ante la duda no doy nombres,hombre. Pero piensa un poco, mira un poco profesores de filologia , lengua catalana... y encontraras la respuesta.
Y por supuesto que obligan a hablar standar y escribir standar, esto no solo los subvencionados sino casi todos los profesores de catalán, para eso les hacen clases de "reciclaje" para usar el catalán que ellos deciden que es correcto.
Nadie me ha contestado todavia, tan inadecuado es 30 minutos a la semana de catalñan que se habla en las islas?
No lo entiendo, hay mucha gente que si el dictamen no viene de la peninsula, no tiene opinion propia...
El que és una "tonteria", que per cert, en castellà va accentuat, és que segueixis amb aquests dois a tots els blogs que pots.
O per ventura és que no saps cap nom ni un dels que t'he demanat?
Els teus arguments, fins ara, són de l'estil "y por supuesto que la tierra es plana".
I també hi ha gent, massa, que si l'opinió no la llegeix a el inmundo, no compta.
Aquí te quedes amb les teves curolles/mentides, fins aquí arriba la meva paciència amb gent que va contra el que desconeix.
No voy a decir nombre porque no quisiera acusar al que no estoy seguro, pero esto no es nuevo todo el mundo lo sabe, Obra Cultural Balear y demás asociaciones pro-standar estan subvencionadas por la generalitat.
Yo solo digo que hay una parte grande de la sociedad CATALANOPARLANTE que siente pena que el mallorquín, menorquín etc se este destruyendo a pasos agigantados no por los castellanoparlantes sino por los que dicen defenderlo, los catalanoparlantes pro-standar o pro-Catalunya en vez de querer su tierra. Es mi punto de vista, y el de miles de ciudadanos.
NADIE ME HA RESPONDIDO TODAVIA, por qué no se dedican 30 minutos a la semana para enseñar a los alumnos las variedades propias de las islas????????
Es que somos menos que los demás?
Es que nuestro idioma como dijo una persona de OCB es "demasiado cerrado"?
No voy contra lo que desconozco, te he dicho que no soy filologo, pero algo sé sobre este tema, PORQUE NO HAY UNA REFLEXIÓN SOBRE ESTE TEMA?
Por qué el standar ( siempre con palabras al ser posible de Catalunya) tiene que ser predominante en la lengua escrita, radio-tele y ahora tambien se quiere oral... Y el "mallorquín" para que lo usaremos? para hablar con el abuelo? para hablar con las vacas? No os dais cuanta de esta barbaridad?
Por mi trabajo, me recorro todos los pueblos de nuestra isla, y hablo con mucha gente catalanoparlante y excepto los jóvenes, todos me dicen lo mismo. " Aqui nadie quiere el mallorquín se lo estan cargando, solo catalán, catalán y catalán de Barcelona " si les digo que el mallorquín forma parte del catalán , casi todos ( alreves que pasa en valencia ) me dicen que ya lo saben, pero que en la escuela se estudia lo que dicen los catalanes. Y es absolutamente verdad, se estudia la variedad que han decido en las universidades de la peninsula, sin contar con la voz de nuestro pueblo.
Esto no me lo dice ni 1, ni 2 ni 3 ni 4 ni 5 personas me lo han dicho mucho y no hablo de ancianitos de 90 años que echan de menos a Franco, hablo de gente en muchos casos formadas y con un sentimiento de mallorquinidad que han perdido sus hijos.
Podrias contestar a las preguntas, aunque yo te caiga mal estas preguntas las hace gran parte de nuestro pueblo , sobre todo CATALANOPARLANTES
Hola, bon dia a tots. Soc valencià i ja fa molt de temps que em faig dues preguntes:
1.- Per què serà que els secessionistes lingüístics del català, quan escriuen no ho fan en valencià, ni en mallorquí, ni en menorquí, ni en alacantí, ni en montortalenc, i ho fan en castellà?
2.- Per què no els fan por els castellanismes que cada vegada són més freqüents?
I'm agree with you.
I'm agree with you.
Thats true...