facebook twitter flickr youtube Sindicacio

Menu:

Perfil al Facebook de Biel Barcelˇ

FESTES D'ESTIU ALS BARRIS DE PALMA

bielbarcelo | 09 Setembre, 2007 09:47

Els mesos d'estiu, les diferents associacions de veïnats de Palma organitzen les festes d'estiu. Persones que de manera desinteresada preparen unes festes senzilles però en general molt participatives. Amb l'ajuda de l'ajuntament i el patrocini de comerços i empreses del barri, s'organitzen activitats com cinema a la fresca, teatre, música, sopars a la fresca, concursos de dibuix i altres.

Ahir vespre, com cada any, vaig anar al pa amb oli a la fresca que s'organitzava al meu barri. Però ahir va esser diferent, perquè la Comissió de Festes m'havia demanat que fes el pregó de les festes, un pregó en el qual m'havien precedit pesonatges com Gabriel Ensenyat, Felix Pons o Camilo José Cela. Us en pas un extracte.

PREGO DE LES FESTES DE LA BONANOVABon vespre a totes i a tots:Aquest és el primer pregó que he fet mai, i per tant, vos deman disculpes d’entrada pel resultat que en pugui sortir. De fet vaig quedar molt sorprès quan la Comissió de Festes de l’Associació d’Amics del Santuari de la Bonanova em va demanar per fer aquest pregó. Sorprès pels meus pobres mèrits, però a la vegada també molt agraït i orgullòs de poder dirigir-me a tots els meus veïnats en el marc d’aquestes festes de la Mare de Déu de la Bonanova.De fet la meva relació amb la Bonanova, tot i colaborar des de fa uns anys amb la Comissió de Festes, és relativament recent. Desprès d’haver viscut un temps en dos barris propers, primer en el Terreno i després a Portopi, fa uns pocs anys la meva família i jo ens establirem aquí. Triarem la Bonanova, perquè el consideram un lloc privilegiat: amb l’avantatge de viure a Palma, però amb la manca de renous i la tranquilitat que ens ofereix aquest barri (llevat  d’alguna moto que puja a tota velocitat pel carrer Francesc Vidal Sureda). (....)Això sí, una barriada bàsicament residencial, i per tant amb pocs serveis: només un autobus cada mitja hora (esperem que el nou Ajuntament millori les freqüències i la informació de les aturades), una apotecaria, un forn, una perruqueria i poc més; dèficit pal·liat, això sí, per la proximitat de serveis de Joan Miró i Portopi.Com que no us podia contar la meva infantesa a la Bonanova, he fet una cosa més fàcil per a mi i per a un pregó: una recerca històrica sobre la Bonanova, que tot i que la majoria de vosaltres coneixereu, sempre pot resultar interessant recordar. Recerca històrica que tampoc no és mèrit meu, perquè m’he ajudat del que havien escrit altres abans que jo, en concret l’historiador Antoni Marimon, i l’arqueòleg, Joan Manuel Pons, als quals com amics meus, no els importarà el plagi.Així he volgut fer un recorregut per l’evolució urbanística  i social del barri.El barri de la Bonanova, entre Gènova i el Terreno, pren el nom de l’oratori en el qual ens trobam. Aquest té el seu origen en una ermita que potser ja existís en el s XIV, però que només és documentada el 1675. Aquesta ermita estava dins la possessió de la Bonanova, que formava part de la cavalleria de Son Vic. Al voltant d’aquest oratori sorgí el nucli inicial de la Bonanova, a la segona meitat del segle XIX. El 1694 els religiosos carmelitans compraren el rafal (de deu quarterades) i l’oratori. A la darreria del segle XVIII, l’església estava en ruïnes i  s’hi edificà el temple actual, que fou beneït el 1794. (....)Aquest santuari de la Mare de Déu de la Bonanova, en el segle XIX era un dels santuaris més importants de Mallorca. El culte a la mare de Déu de la Bonanova es remunta al s XVII, però pareix esser que foren els carmelites els que intensificaren el culte i la devoció a aquesta Mare de Déu. Molta gent relacionada amb la mar hi anava per demanar auxili per als navegants, pero també era normal que hi anàs gent de Palma. Així mateix, eren molts els joves que hi anaven per tenir sort en el sorteig de les quintes per fer el servei militar.En aquella època hi havia revetla amb ball el dia abans de la festa, el primer diumenge després del dia de la Mare de Deú de setembre, practicament tal com ho celebram avui en dia. L’endemà, una multitud anava a la Bonanova on es deien diverses misses. Segons l’arxiduc Lluís Salvador passaven per la Bonanova tres o quatre mil persones. (....)Cap a 1854 la zona de Gènova i la Bonanova tenia un total de 770 habitants. Durant la segona meitat del s XIX s’inicià un lent creixement entorn de l’oratori, però encara en els anys cinquanta del s XX era un petit llogaret situat entre diverses possessions. El creixement s’inicià en els anys seixanta quan arribaren immigrants acomodats i la zona es convertí en un barri residencial de Palma. Per altra banda, la barriada veïna de Gènova també va anar creixent lentament durant el primer terç del segle XX. Es va convertir en un important nucli d’estiuejants i hi varen anar a viure molts d’estrangers. Així, no és extrany que el 1922 s’inauguràs el tramvia a Gènova per la Bonanova, amb un trajecte de 3,6 km. Aquesta línia funcionà fins al 1958, quan fou substituïda per autobusos. Una línia de tràmvia que de ben segur duu molts de records als veïnats més majors, i alguns no tant majors, de la Bonanova. Per cert, serà difícil tornar a veure el tramvia per aquí, però sí que és cert que la recuperació d’aquest mitjà de transport seria ben desitjable per la nostra ciutat, i almanco, sembla que de moment, els projectes ja comencen a prendre forma.(...)El procés urbanitzador de la Bonanova continuà en els anys vuitanta quan s’establí Son Buit, on inicialment tot era garriga i  bosc de pins. De fet, fou a finals dels noranta en què com a regidor de l’Ajuntament de Palma vaig veure la retolació dels carrers de Son Buit, que, fins aleshores no eren més que simples números. Aquests darrers anys de finals de s XX i principis del s XXI hem viscut encara una revifada urbanitzadora del barri, que ha vist acabar d’omplir la pràctica totalitat dels solars que quedaven buits, o la substitució d’antics xalets per finques de pisos.  Procès paralel al que s’ha viscut per altra banda a tota Mallorca, amb uns canvis en què en general ha primat el negoci per sobre de la preservació del territori i el paisatge, i que ens han de fer reflexionar sobre quina Mallorca volem en el futur. Una Mallorca preservada o una Mallorca lliurada a l’especulació.(....)Amb això acab. Esper no haver estat massa pesat ni avorrit, i vull desitjar-vos a tots i totes que passeu unes bones festes.Moltes gràcies.

Categoria: General. Comentaris: (75). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix