facebook twitter flickr youtube Sindicacio

Menu:

Perfil al Facebook de Biel Barcelˇ

El canvi comenša avui. #AcordspelCanvi

bielbarcelo | 30 Juny, 2015 14:30

Aquest és el meu discurs al debat d'investidura d'avui: 

El 24 de  maig, els ciutadans vàrem triar entre dos models:

-     El model que ens ha duit a aquesta duríssima crisi social i econòmica, o

-     El de la dignitat i el rescat ciutadà

 

I la gent vàrem votar per:

 

1.- Un canvi real de polítiques, no un simple canvi de persones.

 

2.- Un govern al servei dels ciutadans i no un govern contra la gent.

 

3.- I per poder decidir des d’aquí sobre totes les qüestions que ens afecten.

Des de MÉS vàrem dir que arribaríem a acords amb aquelles formacions que:

 

1.         Confïin en l’escola i apostin per un increment de recursos educatius.

2.         Amb aquelles formacions que apostin per una millora del model econòmic per crear feina de qualitat. I

3.         Amb aquells que defensin aquesta terra. Per defensar aquí i davant el govern estatal la millora del finançament, la insularitat i la cogestió dels aeroports.

 

Per això, MÉS estarà en aquest govern. Hi estarà perquè és des d’on es duran a terme una bona part dels canvis que els ciutadans hem reclamat. Perquè tenim capacitat de governar i hem entès el missatge de la gent: que totes aquelles forces que volem aquests canvis, ens entenguem.

 

 

I des de quina situació partim per començar a fer feina?

 

1.- Tenim el pitjor finançament de totes les autonomies:

-     Les illes Balears aportam un 14% del nostre PIB. Més que ningú.

-     2.000 milions d’euros anuals se’n van i no tornen, una xifra equivalent a la suma de tot el nostre pressupost d’educació i salut.

-     Som els que més pagam i els que manco rebem.

-     I conseqüència de tot això, som dels darrers en inversió per càpita en educació, en salut, en serveis socials, en recerca i innovació, en universitat,…

 

2.- Estam molt per davall de la mitjana en inversió via pressuposts generals de l’estat o via fons europeus.

 

3.- Conseqüència de la insuficiència de recursos, tenim un endeutament que ja arriba als 8.400M d’€.

 

4.- El nou govern haurà de fer front a una important desviació de l’objectiu de dèficit imposat des del govern estatal. Amb les necessitats actuals dels serveis públics, i el finançament que tenim, és impossible complir amb un objectiu de dèficit que no te per res en compte la nostra precària situació. I les decisions de despesa preses per el govern sortint en època preelectoral, han empitjorat encara aquesta situació.

 

5.- Ens trobam amb les pitjors retallades patides mai pels nostres serveis públics, principalment en educació i salut.

 

6.- Ens trobam amb unes llistes d’espera sanitària inassumibles. Que provoquen greus problemes de salut.

 

7.- Tot i la millora de la situació econòmica, tenim moltíssima gent sense feina encara o molt precària.

 

-     130.000 persones aquest hivern aturades

-     Precarietat amb quasi un 90% de contractes temporals

-     Increment de la desigualtat: 5 punts més de pobresa.

-     Baixada de la renda per càpita aquests darrers anys.

 

8.- Ens trobam amb la nostra llengua, cultura i educació menyspreades i menystingudes com mai, amb un govern que no només les ha ignorades, sinó que anat a la contra.

 

9.- S’ha incrementat el fracàs escolar.

 

10.- Hem seguit sent notícia per la corrupció política.

 

11.- Tenim un poder de decisió absolutament limitat:

 

-     Model educatiu (LOMCE)

-     Model comercial (decrets liberalitzadors de Rajoy)

-     Aeroports (gestió centralitzada i privatitzada)

-     Imposts (no tenim sobirania fiscal)

 

12.- Per últim, tenim la perspectiva d’un govern estatal totalment a la contra almenys fins a les eleccions generals.

 

 

Però tot això ja ho sabíem. No ens ha de fer por. No ens fa por.

 

Els ciutadans hem volgut una majoria ampla de partits d’esquerres i sobiranistes. 34 diputats de 59.

 

34 diputats i diputades de MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, de PSIB-PSOE, de Podem i de Gent per Formentera.

 

Una majoria d’esquerres com mai hi havia hagut en aquesta terra.

 

Però com deia Albert Camus conscients que “no és difícil tenir èxit. El que és difícil és merèixe’l”.

 

Les dificultats son grosses, les sabem. Són muntanyes.

 

Però la gent hem volgut aquest canvi. La gent esperam aquest canvi.

 

Canvi que també ja hem vist a molts dels ajuntaments de les illes. Canvi que també es veurà als consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa. I la continuïtat de Formentera, l’únic que ja tenia una majoria d’esquerres.

 

Per això, totes aquestes formacions que he esmentat hem elaborat uns Acords pel Canvi. Amb un programa del qual parlaré ara i que suposen donar el suport avui a la investidura de Francina Armengol com a presidenta del Govern.

 

En uns casos des de l’assumpció de la responsabilitat de governar. En altres casos des del suport extern i la coresponsabilitat.

 

Però tots amb la voluntat que es puguin materialitzar aquests Acords pel Canvi.

 

Que la transparència, el diàleg, el compromís i la corrupció zero, s’imposin. Que els freds nombres, (del PIB, del dèficit, de l’IBEX,...) no ens facin perdre de vista que el vertader objectiu ha d’esser lluitar contra el patiment i la desigualtat que sofreix molta gent.

 

Perquè com deia també Albert Camus, “no podem posar-nos al costat dels que fan la història, sinó al servei dels que la pateixen”.

 

Estam davant una Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera emergents: un país de nous consensos, de nous valors irrenunciables. Per primera vegada, una àmplia majoria social a les illes sap què vol i no està disposada a renunciar-hi.

 

Per això, ens hem marcat tota una sèrie de reptes, dels quals jo en vull destacar 10.

 

1.- Corrupció zero i transparència.

 

Farem passes decidides a favor de la transparència i per fer front a la corrupció.

 

Entre moltes altres mesures, crearem una Oficina anticorrupció.

I la nova Conselleria de Participació, Transparència i Cultura impulsarà una llei de consultes i una llei de transparència.

També la memòria històrica, la nostra llengua, el català, i la nostra cultura recuperaran el lloc que mai havíem d’haver perdut.

2.- Aposta pels serveis públics.

 

Si volem preparar els ciutadans de demà, hi hem de destinar més inversions públiques. Per això augmentarem la inversió en educació.

 

Però l’educació no només necessita més finançament. També necessita consens. I el Pacte per l’Educació amb la comunitat educativa ens mostra la línia a seguir.  

 

I, sobretot, el nou govern confiarà en la nostra escola i li donarà suport.

 

3.- Canvi de model econòmic i creació de feina de qualitat

 

Un model econòmic només basat en els serveis i la construcció crea molts de llocs de feina, però en general de poca qualificació i amb molta temporalitat.

Per això elaborarem una estratègia de diversificació econòmica consensuada amb tots els sectors i agents, imprescindible per poder crear prosperitat compartida i llocs de feina de qualitat. Per aconseguir una economia basada en 3 pilars: millor turisme, més indústria i Economia del Coneixement.

 

El gran repte de les societats desenvolupades és el de generar ocupació i benestar material per a tothom. Per això hem de començar ja a canviar el nostre model: la innovació, la recerca, les noves tecnologies, la qualitat,... són el futur i no podem quedar enrere. No podem quedar en el passat.

 

I ho podem fer. Tenim els elements, tenim l’experiència i “saber-fer” en aquests tres sectors. En turisme: tenim un paisatge de primera, i una indústria turística puntera. Tenim un teixit industrial que molts altres voldrien: calçat, moble, bijuteria i joieria... Indústries agroalimentàries. I també un important teixit en sectors més nous i emergents: fotografia, disseny, publicitat, fabricació de teixits, arts gràfiques, edició...

 

A les Illes Balears, ens hem d’especialitzar en activitats que ens permetin vendre sense intermediaris, ni sense la necessitat de grans inversions o grans capitals. Petites produccions, amb segell de qualitat, que ens distingiran de la resta. A Balears no podem competir en quantitat. Això sí, com ja feim en el cas del vi, de la música d’Antònia Font o dels productes d’informàtica que exportam a fora, guanyam per la qualitat i singularitat dels nostres productes.

 

I com ho farem?

 

 

1.- Primer, amb suport públic: per impulsar noves empreses, consolidar les existents, apostant per l’exportació de productes.

 

2.- En segon lloc, ho hem de fer amb una formació infinitament millor: cursos de formació professional molt especialitzats, com fan a Catalunya o Alemanya. Cursos per aprendre a fer els oficis tradicionals (vidrier, fuster...); i també els nous perfils que demanda el turisme o cursos de formació en les indústries emergents.

 

3.- I la construcció orientada cap a la rehabilitació. Infraestructures adaptades i dimensionades a un territori fràgil. Res de macroestructures impactants i amb costos inassumibles per a la nostra economia i pel territori.

 

I 4.- model comercial propi. De comerç de proximitat, de comerç urbà. D’aposta clara per la nostra xarxa de petita i mitjana empresa. Enfront del model de despersonalització comercial en grans àrees a la perifèria urbana, aposta per un model mediterrani. Per un model que aposti pel cooperativisme, per l’economia social, per l’economia verda. Hi ha un gran potencial de creixement i de creació de llocs de feina si en lloc de vendre les illes, potenciam els nostres emprenedors.

 

Hem de canviar aquesta economia. Perquè no volem més joves illencs preparats fent feina a fora. Els volem aquí. 

 

Quart objectiu: Promoure l’economia del coneixement. La innovació i la recerca.

 

Les ciutats del nostre voltant s’estan especialitzant en activitats d’innovació i en coneixement: programes informàtics, articles biotecnològics, productes audiovisuals,…

 

Perquè les illes Balears tenguin com a motor la innovació i el coneixement hem de crear un ecosistema urbà que faciliti aquesta nova economia.

 

El Parc Bit és una excel·lent iniciativa com a incubadora d’empreses, però ara ho hem d’estendre. A cada una de les illes.

 

Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera,… necessitam això. Com ho estan fent a Barcelona, a Malta o a Canàries. Els hi està funcionant i noltros no podem quedar enrere.

 

 

El cinquè compromís: Aplicar una Taxa de Reinversió Turística per a la millora de la destinació i el medi ambient.

 

És de sentit comú: si tots els nostres competidors estan cobrant taxes turístiques, i després ho estant destinant a millorar la destinació, això també ho hem de fer noltros.

 

Per millorar la destinació turística, cal reinvertir constantment. En Medi Ambient, en Formació, en Innovació.

 

Cercarem el diàleg i el consens amb tots els implicats: residents i els agents turístics privats.

 

Perquè hem de trobar la manera de compartir la prosperitat.

 

Aquesta Taxa ens ajudarà a millorar la destinació i a crear llocs de feina de qualitat.

 

6è repte. Aposta per la sanitat pública.

 

L’accés a la Sanitat és un principi universal. No podem tenir sanitat a dues velocitats: els que se la poden pagar (privada) i la resta.

 

Ja ho he dit abans: amb les llistes d’espera ens hi jugam la salut de les persones. Ha de ser una prioritat la reducció de les llistes.

 

I tornar a donar a l’Atenció Primària tota la importància que es mereix. Perquè és a l’Atenció Primària a on es resolen més del 80% de les demandes en salut de la població.

 

I també retornar la targeta sanitària a totes les persones que viuen a les Illes Balears: perquè no hi pot haver diferents drets entre les persones que vivim aquí, en funció d’on hem nascut.

 

7: Establir una Renda Garantida per a les famílies sense ingressos.

 

La precarietat i la mala qualitat dels llocs de feina provoca que moltes famílies no puguin garantir uns ingressos mínims durant tot l’any: la gent ha de poder cobrir les seves necessitats bàsiques.

 

En altres paraules: mentre uns altres rescaten bancs, noltros volem rescatar persones     

 

8.- Incrementar la producció d’energies renovables.

 

Avui, una de les principals amenaces del planeta és el canvi climàtic. L’escalfament global provoca més desastres ecològics, climes extrems i la pèrdua futura de les nostres platges i costes. Hem de pensar en les generacions futures, aquesta és una de les prioritats.

 

Però és massa fàcil criticar el canvi climàtic i no fer res des d’aquí. Avui, només el 2,5% de l’energia consumida a Balears prové d’energies renovables. I això, a un país amb 300 dies de sol, amb vent i rodejats de la força de la mar i les onades.

 

9è repte: el de Creixement urbanístic Zero.

 

1.- El principal recurs que tenim a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera és la natura: un paisatge i entorn natural excepcionals: que tothom vol visitar. Però alhora és un territori fràgil i limitat.

 

2-. El nostre creixement econòmic no pot anar lligat a més ciment, autopistes i macrorodones. Aquest és el model del segle passat. Necessitam un canvi de model territorial i econòmic des de la sostenibilitat, el creixement urbanístic zero i la potenciació dels espais naturals.

 

3.- També la nostra mar ha de formar part d’aquest territori protegit. Tenim el repte de recuperar i utilitzar de forma sostenible els recursos marins. A més d’un no rotund a les prospeccions, entre altres iniciatives, ampliarem el parc nacional de Cabrera.

 

10. I el darrer repte: el finançament de les Illes Balears, el reconeixement de la insularitat i la gestió pròpia dels nostres aeroports.

 

Volem protegir els més febles, volem oportunitats per als nostres joves, volem preservar la nostra riquesa natural, volem compensar les desigualtats, volem un nou model econòmic, volem que la cultura i la llengua siguin lloc d’enriquiment i trobada, volem defensar l’estat del benestar,...

 

Però tot això, no ho podem fer sense finançament.

 

Després de 38 anys de democràcia, tots els sistemes de finançament que s’han aprovat han castigat sistemàticament els ciutadans de les Illes Balears. Tots, independentment d’on hàgim nascut, del que votam o de la llengua que parlam ens hem vists perjudicats.

 

Idò això s’ha d’haver acabat. Senzillament, volem decidir sobre com gastam els nostros impostos.

 

Els partits que hem signat els Acords pel Canvi ens hem compromès amb la millora del finançament, el reconeixement de la insularitat, i la cogestió aeroportuària.

 

Ara s’ha de materialitzar en acords concrets si no volem seguir amb uns serveis públics insostenibles econòmicament, perjudicant sobretot als ciutadans que menys tenen.

 

 

 

Aquests són alguns dels reptes d’aquest nou govern i dels que hi donen suport.

 

Reptes que es transformen en mesures concretes. Totes lògiques. Totes possibles. Totes per a la gent.

 

Podríem pensar que són impossibles.

 

Però en aquest cas, convé recordar al batle republicà de Palma, Emili Darder.

 

Darder va creure en l’educació fins a l’obsessió, i va treballar incansablement per dignificar-la i estendre-la. Ell no pensava que fos un impossible.

 

Què hauria sentit Emili Darder, si hagués vist 100.000 persones al carrer, en defensa de l’educació, de l’escola pública i del català? Pareixia un visionari, però ja ho veis: ara és tot un país el que defensa la seva escola.

 

Aquestes idees, no són la dèria d’uns quants. És el sentiment d’una gran part del país, la voluntat de tot un poble. Voler decidir des d’aquí. Voler invertir més en Educació i voler canviar i millorar el nostre model econòmic, per generar més i millor feina.

 

A pesar del que alguns voldrien, som un poble. I per això hem de decidir el futur d’aquest país: no podem deixar que ho decideixen per noltros a Madrid.

 

Per això, el compromís de MÉS amb aquests Acords pel Canvi per dur a terme totes aquestes ambicioses transformacions.

 

Com deia Pep Guardiola: “Si ens aixecam cada dia ben d’hora i feim feina, sense retrets, serem un país imparable”

 

Moltes gràcies

 

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
Comentari anterior »

Comparteix