facebook twitter flickr youtube Sindicacio

Menu:

Perfil al Facebook de Biel Barcelˇ

#DarrerDebatBauzß #DebatIB14

bielbarcelo | 21 Octubre, 2014 18:30

Sr. Bauzá, deu estar content. Ja té un lloc a la història. Perquè ara ja ho podem dir:

“Vostè haurà estat el pitjor president de la història de les Illes Balears”.

I això que n'hi ha un que és a la presó.

Avui matí ens ha dit que estava satisfet. Al mateix temps que hem sabut que ha aconseguit desfer-se del batlle de Palma. Les seves lluites pel poder han passat per davant dels ciutadans. D’això està satisfet?

El balanç del seu desgovern és ben trist, sr. Bauzá. Tot ha estat fum, confusió, imposició i obsessió. Incompliments, retallades, fracàs de gestió i falta de projecte propi de país. Pensi una mica, què es recordarà d’aquesta legislatura? Què deixa a les futures generacions? Jo li diré. L’execució d’uns plans dissenyats a despatxos fora d’aquí, que l’únic que provoquen és més pobresa, precarietat laboral i privatització dels serveis públics. I vostè ha estat l’eina entusiasta per executar aquests plans.

I tot això ho ha fet:

Amb autoritarisme: governant a cop de decret llei, promovent llistes negres (llistes de treballadors; llistes d’alumnes, llistes de professors...); obrint expedients polítics als directors d’instituts de Maó i Marratxí; (expedients que han tengut la barra de mantenir oberts durant més d'un any. I sabien que es tractava d'una injustícia); aplicant una política repressiva amb multes i amb detencions d’estudiants; incentivant als seus sectors més radicals a fer denúncies al més pur estil del maccarthisme.

En qualsevol cas, com va dir en aquesta mateixa Cambra la pitjor consellera d'Educació que hem tengut, defenestrada per cert per seguir les seves ordres: “la història els jutjarà”.

 

Avui matí ens ha dit que anam per bon camí. Les previsions de creixement del PIB milloren, l’atur registrat  baixa, estiu rècord de turistes. Vol dir que realment anam bé? O més enllà de les grans xifres la realitat és una altra?

És cert que sortirem de la crisi. Però a quin preu?

Jo li diré: al preu d’incrementar cada vegada més la pobresa, les desigualtats i la precarietat.

Saben que actualment Espanya se situa a la coa d'Europa en prosperitat i en equitat? Saben que Espanya és el país europeu amb més desigualtat social? I saben quin lloc ocupam les illes Balears? Supòs que s’ho imaginen, però per si de cas jo els hi diré: Balears és de les comunitats amb més desigualtat social.

El que no ha dit avui matí és que la taxa de risc de pobresa en el seu mandat, sr. Bauzà, ha pujat set punts i ja afecta a un de cada quatre ciutadans. No deixa de créixer el nombre de famílies amb dificultats per arribar a finals de mes i 1 de cada 5 famílies simplement no hi arriba. La renda dels ciutadans està per davall de 2011, quan vostè entrà al govern. En plena temporada turística hem tengut 65.000 persones d’atur registrat, un 40% duen més d’un any aturats i un 38% no té cap prestació. Un país que veu com els seus joves han d’emigrar per trobar feina. I tot i que no en parli, molta gent encara perd ca seva, tenim 6 famílies desnonades de la seva llar cada dia. Les seves polítiques d’austeritat han provocat prescindir de milers de professionals formats i preparats, d’aquests a qui vostè avui matí ha agraït la seva feina. Els agraeix la feina però ha tret al carrer 1.200 professionals a sanitat; 400 a serveis socials; 1.000 a educació,…

I tot això passa amb un sistema de finançament que enfonsa les illes Balears. Sigui amb Aznar, Zapatero o Rajoy. Segons les balances fiscals (i això que en Montoro les va fer maquillar perquè sortís una xifra baixa), cada any l’aportació que feïm els ciutadans de Balears és de 1.483 milions d’euros, doblers que se'n van i no tornen. Però la realitat és molt pitjor i la xifra acumulada des de 1986 és d’un 370% del PIB.

Aquest greuge fiscal provoca que tenguem el pressupost de sanitat i serveis socials per habitant més baix de totes les CCAA; destinam a educació només un 2,8% del PIB, lluny de la mitjana espanyola (4,7%) i europea (5,3%).

L'Estat es queda els nostres recursos mentre les pensions i els salaris a Balears estan un 10% per davall de la mitjana espanyola.

En qualsevol cas, si una part significativa dels recursos que se'n van a Madrid quedàs aquí, quants de projectes educatius, socials o sanitaris es podrien dur a terme?

I davant això, senyor Bauzá, enlloc d’exigir al govern espanyol, per totes les vies polítiques i judicials que s'acabi aquesta injustícia, l’únic que ha fet ha estat anar a Madrid a fer capades. No ha aconseguit ni el nou règim especial, ni les inversions estatutàries, ni millorar el finançament. Res. Fracàs absolut.

Ahir mateix el govern espanyol ens tornava dir que “ara no toca”. Hi farà res?

Perquè ho tornam a veure amb els pressuposts del govern Rajoy per a 2015. Uns comptes que una vegada més discriminen les illes Balears i ens deixen a la coa de les inversions estatals. Els darrers. No podem estar més enrere. Hi farà res?

 

Avui matí ens ha parlat d’economia. Estic content perquè convé parlar-ne molt. Convé parlar d’on ens duen i on hauríem d’anar en realitat.

El seu model econòmic només duu a l’afebliment i a la privatització dels serveis públics perquè ens acostumem a tornar pagar per serveis que ja pagam via imposts.

El seu model duu a la precarietat laboral perquè la majoria de llocs de feina són temporals. Dels contractes que s’han fet en el que duim d’any, un 90% son temporals.

N’Aina i na Maria varen ser contractades per una de les grans superfícies comercials d’aquestes que vostè li agrada tant anar a inaugurar. N’Aina va fer feina 3 setmanes i na Maria 3 dies. Sí, han sentit bé, un contracte de 3 dies.

Això és el que vostès no diuen dels llocs de feina que estan creant.

El seu model ens duu al fenomen dels treballadors pobres. Les persones que a pesar de tenir una feina, estan en risc d’exclusió social.

El seu model duu una política fiscal que afavoreix els poderosos. Les grans fortunes, les rendes altes i les grans empreses sempre son les vertaderes beneficiades.

Avui matí ens ha anunciat una baixada d’imposts. En primer lloc, volem constatar que una part d’aquestes mesures ja les hi havíem proposat, sense que n’haguessin acceptat cap fins ara: deduccions a les energies renovables, deduccions per investigació o la supressió de les taxes per avaluar la dependència o incapacitat.

En segon lloc, convé recordar que aquesta legislatura vostès havien pujat pràcticament totes les taxes i imposts. Ara que estam a uns mesos de les eleccions, es volen guanyar el favor dels ciutadans amb una mesura clarament electoralista. Permeti’m que li digui, amb això no ha estat gaire original, era un guió previsible. No enganaran a ningú: els ciutadans estan cansats d’esser tractats com a mercaderia electoral.

En tot cas, convé recordar que el PP ha dedicat els doblers de les retallades de l'educació i la salut al rescat dels bancs. A rescatar als mateixos que fins el mateix moment del rescat es gastaven milers d'euros a traves de targetes negres.

El seu model duu a l’enfonsament de la indústria. Els interessa més l’economia especulativa que l’economia productiva. És molt significatiu que avui matí no ha dedicat ni una sola paraula al sector industrial.

El seu model duu al creixement de les desigualtats. Càritas ens recorda al seu informe de 2013 que a les Illes Balears ha hagut d’atendre un 17% més de persones desafavorides.

 

Quina és la seva proposta de futur? Què han sembrat aquests anys?

La seva aposta ha estat molt clara: casinos, grans superfícies comercials, projectes urbanístics, tornar a la destrucció de territori i a un turisme sense alt valor afegit (el cas de Magaluf amb habitacions a 14€ resulta paradigmàtic).

Un model que fa que amb 13 milions de turistes siguem més pobres que quan en teníem 5. Hem passat d’esser la primera comunitat en renda per càpita a ser actualment la setena. No és ben hora que ens plantegem que està passant i cap on anam? De perquè amb 13 milions de turistes tenim una renda per càpita pitjor que quan en venien 5?

La presentació del nou centre comercial de Ses Fontanelles a la que vostè va acudir la setmana passada ho diu tot:

És una oportunitat perduda per posar en valor una zona humida protegida i apostar per un turisme d'alt valor afegit.

És l'estocada definitiva al comerç local substituït definitivament per franquícies i multinacionals.

És la mostra de l'autoodi que vostè tant ha fomentat, canviant el topònim de ses Fontanelles per un despersonalitzat “Palma Springs”.

És una icona més de la balearització, una destrossa territorial més, aquesta vegada de la darrera zona humida de Palma.

És la constatació que torna el llop, que l'únic que pretenen es tornar al model de hipertròfia de la construcció. No han après res d’aquesta crisi?

 

Avui s’ha presentat com a protector del territori. Quin cinisme! Amb les lleis turística, comercial, del sòl i agrària han posat les bases per seguir urbanitzant i construint.

Aquest model ja l’hem viscut. Ja sabem on ens duu.

I amb aquests projectes quins llocs de feina estan creant?

Llocs de feina com els de na Magdalena que l’han explotada laboralment a un conegut centre de cerveses de s’Arenal, on aquest estiu ha fet més hores i cobrant manco del que deia el contracte?

Llocs de feina com els de’n José que a l’hivern malviu i a l’estiu fa de fregaplats a un hotel obligat a fer la feina de dues persones?

El de’n Daniel que té un contracte de dues hores setmanals a una pizzeria, tot i que en fa moltes més?

Són aquests els llocs de feina que segons el president ens prendrà la gent de fora si els nostres estudiants no apliquen el TIL?

On són els llocs de feina qualificats? On són els llocs de feina que els nostres joves preparats cerquen?

On és l’aposta per la recerca, la innovació i les noves tecnologies?

Quin és el futur del que ens queda d’indústria?

Quin és el futur del nostre sector primari?

Han de tancar més editorials com la Moll, perquè apostem per la nostra indústria cultural?

 

Veus dins el sector turístic reclamen compromís d’obertura dels hotels de mínim 8 mesos a l’any.

Veus expertes reclamen la implicació del sector turístic en el benestar general a través per exemple d’un impost sobre estades turístiques.

O aplicam premises de prosperitat compartida, d’economia del bé comú, de responsabilitat social, o el futur serà de més desigualtats socials i de més patiment per les famílies.

I el compromís ha de venir de les empreses i dels governants.

Ara que xerram de turisme convé recordar que el Govern està interferint en competències pròpies dels consells: és el cas del reglament de la llei turística. O que la transferència de la promoció turística de la que avui matí ha bravejat en realitat té el desacord del Consell de Mallorca i el rebuig total dels sectors empresarials de Menorca i Eivissa. Degut a la mala dotació econòmica i a les poques garanties d’autonomia en l’execució de la competència. I avui mateix el Consell de Menorca també s’afegeix a la crítica i troba que la dotació per la promoció no és suficient.

 

Què necessitaria el país davant la complicada situació social i econòmica que tenim?

Hauríem de tenir un president conscienciat dels problemes de la ciutadania, un president que cercàs el consens, que lluitàs contra la fractura social; un president que volgués ésser el president de tothom; que no fos submís al govern central; que prioritzàs a la seva agenda allò que afecta als ciutadans de Balears; un president que escoltàs.

 

I enlloc d'això, què tenim?

Un president que sap “loquehayquehacer”.

Un president que ha cessat per inútils als que han seguit les seves ordres.

Un president que s'amaga del seu poble.

Un president que fa empegueir els seus batles, que ja han dit que no el volen en campanya electoral.

Un president que troba un problema per cada solució.

Un president que no compleix les seves promeses. Com la tarifa universal pel transport aeri entre illes, o la residència a son Espases per als malalts i familiars que s’han de desplaçar des de Menorca, Eivissa i Formentera.

Un president que parla de seguretat jurídica i de compliment de sentències però que fa tot el contrari.

La seguretat jurídica d'un president que després que el TIL hagi estat declarat nul i suspès pels tribunals, encara vol mantenir la ficció que el seu trilingüísme és vigent. Idò miri, més de 104 centres educatius ja el desmenteixen i han aprovat projectes lingüístics sense TIL.

Recorda el que li dèiem fa un any? Recorda que li dèiem que no era possible gestionar l’educació del país en contra de TOTA la comunitat educativa? Recorda que li dèiem la necessitat d’arribar a consensos? Que les urnes no el legitimaven per fer i desfer el que volguessin sense tenir en compte els criteris pedagògics?

Recorda que li dèiem que havia de destituir la senyora Camps i el seu equip per la seva mala gestió?

Bé, el temps ha posat cadascú al seu lloc. Els tribunals, la mobilització social i especialment la feina dels docents,- als quals hem d’agrair la seva preocupació pel futur de l’educació dels nostres infants-, han aconseguit de fet redreçar la situació caòtica que el Govern ens volia abocar a les aules.

Després d’aquest balanç encara té el cinisme de venir amb ofertes de pactes educatius?

Com deia Bertolt Brecht “quin temps aquest en què encara hem de defensar el que és obvi”.

 

Avui curiosament i a diferència de l’any passat no ha parlat de regeneració política.

És clar, quina regeneració pot oferir?

La regeneració política dels estomacs agraïts, que proposen els seus a Calvià?

Regeneració política aprovant normatives contra la llibertat d’expressió, contra l’autonomia dels centres escolars i contra la llibertat de càtedra?

Regeneració política imposant un consell de direcció de la ràdio televisió pública, és a dir la de tots, en mans exclusivament de consellers del PP?

El seu balanç al front d'IB3 és molt indicatiu de la seva manera de governar. Va posar al senyor Gómez a dirigir directament la televisió pública des de la Conselleria de Presidència, al més pur estil dictatorial; després posa un exsenador del PP que deixa la direcció per ser candidat del PP a Calvià; i finalment deixa IB3 en mans d’un càrrec de confiança del PP a l'Ajuntament d'Inca. Una mostra del seu respecte a la pluralitat i a la imparcialitat, sr Bauzá.

...

I les retallades, sr. Bauzá. Vostè ha volgut ser el número u de l'austericidi. L'alumne més avantatjat de les retallades per fer cas als mateixos que ens deien als ciutadans que havíem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Mentre ells es gastaven milers d'euros en restaurants, discoteques, lenceria i alcohol a costa de targetes opaques. En lloc de solucionar els problemes dels ciutadans s'ha estimat més fer punts davant els poderosos, davant Rajoy i davant la troica.

I li posaré exemples:

Ha fet pagar als pensionistes els medicaments que abans no pagaven. Fins i tot, el president del Col·legi d'Apotecaris advertia que hi ha jubilats que han deixat de prendre la seva medicació per no poder pagar.

Ha aconseguit empitjorar la llista d'espera sanitària que es va trobar el 2011, que ha passat de 51 dies d'espera a 114. Té gairebé 50.000 persones esperant especialista i més de 61.000 esperant proves diagnòstiques. Al mateix temps que té llits buits i quiròfans tancats.

Avui no hi ha fet cap referència ni ha dit una paraula de com ho arreglarà.

En Joan ha hagut d'esperar 7 mesos perquè li fessin una prova que li descartàs una malaltia que podia provocar càncer. Sap quina angoixa ha hagut de patir en Joan i la seva família? I sap que si la malaltia de'n Joan finalment hagués estat greu, el deteriorament després de tant de mesos faria més difícil i cara la seva recuperació?

A diferència d'altres comunitats que s'hi han negat, vostè ha retirat la targeta sanitària a 16.000 persones que viuen a les illes Balears. Una part d'ells són menors. Oblida que va signar en aquesta mateixa Cambra un Pacte per a la  protecció de la infància. Demostra que la seva paraula val ben poc.

Des del seu govern practiquen una política d’apartheid: no sols retira la targeta sanitària als immigrants sinó que han donat instruccions politiques que tampoc no els hi concedeixin rendes bàsiques.

I a més a més han donat instruccions a les treballadores socials perquè no ofereixin l'ajuda econòmica a les famílies de persones amb dependència. No sigui cosa que més persones s'hi acullin. Presumeix que paga el deute de dependència, però no diu que no incorpora ningú a aquesta prestació econòmica.

Avui ha recordat que han modificat la llei de Serveis Socials per poder concertar amb les entitats del tercer sector. De fet, a petició de les entitats, els hi donàrem suport. Però que és el primer que fan desprès de la seva aprovació? Llevar la gestió del servei d'autonomia personal a la “Federació de persones amb discapacitats físiques”. Aquesta és la seva idea de concertar amb les entitats socials.

Per cert, encara es recorden les espantoses declaracions de la Consellera de Família i Serveis Socials que per justificar-ho va explicar que els treballadors d’aquesta Federació guanyaven massa. Ella, que cobra un sou de consellera, dietes del Parlament i dietes de l’ajuntament, troba que un sou de 1.300 euros nets per professionals qualificats és elevat.

Però el sr. Bauzá ens ha fet veure que sí que hi ha doblers per allò que interessa al PP.

No hi ha doblers per cobrir el professorat de baixa, però hi ha doblers pels concerts educatius amb l’Opus. No hi ha doblers per garantir que tots els ciutadans tenguin atenció sanitària, però hi ha doblers per concertar amb clíniques privades. No hi ha doblers per la dependència però sí que hi ha doblers per acabar el Palau de congressos, 91 milions ens ha dit avui,…

 

Fa uns dies ens va alertar del suposat caos dels pactes d'esquerres i va bravejar de l'estabilitat del PP.

L'estabilitat que ens ofereix és la que ha tengut l'ajuntament d'Eivissa aquesta legislatura?

O l'estabilitat que ha tengut el seu propi Govern?

Que en tres anys i mig ha tengut: 3 consellers de salut, 3 d'Educació, 3 de Serveis Socials, 2 d’Economia, 2 de Turisme, 3 d'Interior, 3 responsables del SOIB, 4 gerents a l'IB-Salut, 4 directors a iB3,...

Això és estabilitat?

Estabilitat és carregar-se el batlle de Palma perquè li fa nosa i per no obeir les seves ordres?

Estabilitat és tenir els tribunals escandalitzats de la seva gestió?

Avui ha agraït la feina als treballadors de l’IBANAT. Després d’haver acomiadat a bona part dels treballadors d’espais naturals. Ara els tribunals estan condemnant el Govern a readmetre i a pagar importants quantitats a aquests treballadors per no haver negociat la reducció del sector públic instrumental.

Estaven advertits que duien a terme centenars d'acomiadaments a les empreses públiques sense les garanties legals i laborals.

Això és bona gestió?

Bona gestió és tenir treballadors públics que cobren per no anar a fer feina?

Bona gestió és acomiadar amb una indemnització a un treballador que li queden pocs mesos per jubilar-se? És aquesta la bona gestió del PP de la que braveja?

No vulgui prendre el pel als ciutadans: són molt mals gestors. Però molt. Ineficaços i amb tics dictatorials,....

 

Però fins aquí hem arribat. Ja n'hi ha prou. D'aquí uns mesos no hi serà. Així que és el moment de xerrar del futur.

I el moment dels agraïments.

Perquè no tot han de ser retrets. També li volem donar les gràcies. Sí, sí, li volem donar les gràcies per tot el que ha fet per aquest país. Un servei impagable.

En primer lloc, gràcies perquè ha aconseguit acabar amb els tòpics històrics de la dreta a Balears.

Primer tòpic. Que son eficaços i bons gestors. Ens podem remetre a les sentències laborals o educatives que han perdut, o com han gestionat la Conselleria d'Educació, els hospitals, el Palau de Congressos o la Simfònica. El PP només gestiona bé la salvació dels mals gestors (Bankia, CajaMadrid,..)

Segon tòpic. Que les Balears són de dretes. A les darreres europees vostè va aconseguir que la dreta perdés les eleccions, el pitjor resultat de la dreta en 30 anys.

Tercer tòpic. Que un Govern de dretes es més estable que un govern d'esquerres. Tan estable que un 65% de càrrecs del seu govern entre consellers, directors generals, gerents i assessors ha dimitit o ha estat cessat.

Quart tòpic. Que la dreta genera benestar i prosperitat. Aquests anys de gestió seva han generat més pobres, s’han incrementat les dificultats de les famílies per arribar a finals de mes i els sous son cada vegada més baixos.

I cinquè tòpic que cau. Que la dreta defensa els interessos de la classe mitjana i de les petites empreses. En tot cas han defensat les grans superfícies comercials de Sóller, ses Fontanelles o es Coll de'n Rabassa i han deixat que centenars d’empreses familiars o petites empreses caiguin.

...

I en segon lloc gràcies també sr Bauzá molt especialment perquè mai no havíem estat tant conscients, tant forts i tant units.

Realment vostè ha aconseguit mobilitzar les consciències. Ha provocat un país capaç de treure 100.000 persones al carrer a les 4 illes per defensar l'educació dels seus fills. Milers de persones defensant la nostra llengua i cultura, la nostra Orquestra, els serveis públics, la dignitat laboral,...

Ens ha passat allò que deia Gandhi: “Quan hi ha tempesta els ocellets s'amaguen, però les àguiles volen més alt”.

Ara tenim un país viu, capaç de volar alt, amb aspiracions,... aspiracions que no passen per vostè.

I això ens ha encoratjat. Gràcies.

 

I per això xerrarem de futur.

Perquè des del grup MÉS volem un futur que avanci en democràcia, en participació, en transparència, en benestar social, amb un model econòmic que no estigui al servei dels de sempre.

Així que el primer que farem, ara que el naufragi del TIL s'ha consumat, serà dur a terme un pacte educatiu pensat i preparat amb i per la comunitat educativa. Una proposta que apostarà per la qualitat i no per les retallades. Que millorarà l'ensenyament de les llengües estrangeres aplicant models d’èxit no imposats. I que respectarà l'autonomia dels centres.

 

L’ensenyament de l’anglès serà un dels objectius de la millora de l’educació en aquest país. I es farà de manera consensuada amb els directors, docents, pares i mares... Es farà amb un sistema fonamentat en criteris pedagògics i no en criteris partidistes. I dotat de recursos suficients. L’ensenyament de l’anglès deixarà de ser l’excusa per arraconar la nostra llengua. Sí, senyor Bauzá, l’únic que està obsessionat amb la idea que el problema de l’educació és la llengua és vostè.

Per això, el nostre objectiu prioritari serà la lluita contra el fracàs escolar. Amb els recursos que calguin, l'esforç que calgui i el diàleg que calgui.

 

La segona qüestió que plantejam pel futur és invertir les prioritats: les decisions de govern cercaran la prosperitat compartida, no l'enriquiment dels de sempre.

No pot ser que la Conselleria del Deute sigui la principal conselleria del Govern. Sobretot quan aquí podríem tenir recursos suficients, però se’n van i no tornen.

No pot ser que mentre es destinen un de cada quatre euros als bancs, es retallin les partides per polítiques d’ocupació. El pròxim Govern tendrà com a prioritat els aturats i no els bancs.

Una de les primeres decisions que prendrà el pròxim Govern serà garantir una renda bàsica per totes les famílies que no tenen cap ingrés.

I consensuar un model econòmic de futur entre tots els agents econòmics i socials que permeti generar llocs de feina de qualitat i estables.

Amb una aposta per una indústria turística responsable, de qualitat, compromesa amb el país, compromesa amb l'economia local, que aposti pel productes i proveïdors d'aquí; amb bones pràctiques laborals.

S'ha d'acabar mirar cap a un altra banda davant les contractacions abusives. Es regularà el tot inclòs, les party boats, el turisme residencial (que és una realitat agradi o no al lobby hoteler). El nostre model no pot ser el del pub crawling.

Ja que no ho han volgut fer vostès, el pròxim govern afrontarà un necessari Pla d'Indústria. El pes de la indústria en el PIB no pot seguir caient. Ha de millorar. S'ha d'apostar per les noves tecnologies, la innovació i la investigació. Com ja estan fent els britànics, estudiarem la creació d'una conselleria de l'economia digital.

Les decisions que prendrem des de l'Administració seran sempre a favor del teixit empresarial local, a favor de la micro i petita empresa. En definitiva, a favor de la realitat econòmica balear, no a favor dels mercats financers o les grans corporacions.

El pròxim Govern assegurarà els serveis públics essencials. Enfront de l'austericidi apostarem per uns serveis públics de qualitat.

Els ciutadans exclosos de la targeta sanitària la recuperaran; no es privatitzaran serveis bàsics com han fet vostès permetent que una empresa obtengui beneficis del tractament de malalts de càncer a Eivissa. Tractament de radioteràpia que encara esperen a Menorca i Eivissa (avui no s’ha atrevit a donar cap data). No es destinaran doblers a clíniques privades mentre hi hagi recursos públics disponibles, no com ara, amb llits i quiròfans tancats.

I es farà front a la pobresa i a les desigualtats. Ens comprometem que la signatura del Pacte contra la Pobresa de la setmana passada no quedi en paper banyat.

I una altre proposta si volem avançar en democràcia: el dret de decidir.

Els ciutadans i ciutadanes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, hàgim nascut on hàgim nascut, hem de poder prendre les decisions sobre tot allò que ens afecta:

-      Hem de poder decidir quina part dels nostres imposts es destina a la solidaritat amb la resta de pobles de l’Estat i del món, i quina part es dedica a finançar la nostra sanitat pública, el nostre sistema educatiu, els serveis socials...

 

-      Hem de poder decidir aquí si volem arriscar la nostra activitat turística i el nostre medi ambient amb prospeccions petrolíferes o no ho volem.

 

-      El Govern de l'Estat entrega la gestió dels aeroports a empreses privades mentre ens nega als ciutadans de les illes Balears que hi poguem participar. No és acceptable que el Govern i els Consells no hi tenguin cap presència. Hem de poder decidir sobre la gestió dels nostres aeroports, com element fonamental que són de la nostra economia. No podem estar subjectes a decisions preses fora d'aquí; a vegades fins i tot amb interessos contraposats als nostros.

 

S’ha de poder decidir tot, i tot s’ha de poder decidir des d’aquí.

El país necessita un model econòmic propi,... un projecte de país propi,... i una estratègia política pròpia per fer possible el futur. El país necessita confiança, ambició i compromís.

Estic convençut que el país se’n sortirà. Tenim gent innovadora, gent emprenedora, gent preparada,... sempre mos n’hem sortit. Empresaris, treballadors, professionals,... decidits a tirar endavant perquè siguem capaços, entre tots, de construir un futur millor.

...

Però ja no es preocupi de tot això, sr Bauzá. Li hem estat proposant tota la legislatura. Ara ja és massa tard. Perquè sent el Tic-tac? 5 mesos per la convocatòria i 7 mesos per les eleccions i ja haurà acabat. De fet tots farem un alè. Perquè ha estat una legislatura perduda, que tothom vol veure acabada.

I que li podríem demanar així en unes circumstàncies com aquestes?

Poca cosa, francament.

En tot cas, li demanarem que faci un únic servei al país.

Li demanarem que se'n vagi a Madrid (on li agrada tant anar, i d'on no ha aconseguit res, ni finançament, ni aturar les prospeccions, ni inversions), que se’n vagi a Madrid i els hi expliqui amb quin país haurà de dialogar en Rajoy a partir del maig.

Poc temps tendrà Rajoy també és cert. Però així i tot li expliqui que trobarà un país diferent, valent, segur de sí mateix i dels seus drets.

Perquè s'ha acabat la por, perquè som ciutadans i no súbdits, perquè tenim clar que les persones seran primer.

Perquè li expliqui també a tots els que han abusat del poder, a tots els que s'han corromput, a tots els que ens han enganat, els hi expliqui que s'ha acabat.

Ho ha entès, sr president? El darrer servei al seu país. Se'n va a Madrid i els ho conta. I miri que li dic, que ja s'hi pot quedar. Que allà també passaran coses ben interessants. Moltes gràcies.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix