facebook twitter flickr youtube Sindicacio

Menu:

Perfil al Facebook de Biel Barcelˇ

Homenatge a SebastiÓ Serra Juan

bielbarcelo | 31 Maig, 2014 13:27

A la reunió del Consell Polític del PSM-Entesa que hem fet avui a Algaida hem volgut retre un modest però ben merescut homenatge al company Sebastià Serra Juan que ens va deixar fa una setmana. Aquestes han estat les paraules que li he volgut adreçar:

A l’amic Sebastià Serra:

Des del PSM-Entesa volem retre un homenatge modest però molt sentit a Sebastià Serra. En Sebastià ens ha deixat d’una manera sobtada, massa prest. De manera injusta la vida se li ha acabat quan encara tenia moltes coses a fer. Quan encara volíem demanar-li que fés moltes més coses.

Fa uns pocs mesos, li deia a Sebastià: “ara que te jubiles, encara podràs dedicar més temps al PSM”. I somreïa. En Sebastià va lluitar a l’antifranquisme, va protagonitzar una vaga de fam, va estar detingut, va ser objecte d’amenaces,...

Però ell mai va defallir, mai es va rendir. Sempre des del tarannà optimista, vital, carregat de raons per defensar els seus posicionaments que eren els nostres,...

Darrerament anava a les tertúlies de Canal 4 i tots els seus contertulians, inclosos els més allunyats ideològicament li reconeixien la seva capacitat de defensar les seves propostes amb un gran sentit comú i amb una tranquil·litat absoluta. Mai s’enfadava. O jo almenys mai li vaig veure.

Amb en Sebastià vaig tenir una relació més enllà de la política. Va ser ell qui un bon dia me va proposar entrar a treballar a l’Stei-Intersindical. Quan el sindicat estava en ple procés d’obertura, un procés del qual en Sebastià n’era un dels artífex. En aquells moments em va demanar de ser l’assessor jurídic del sindicat, i d’aquesta manera a la meva militància política vaig tenir la oportunitat d’afegir la militància sindical. Que vaig compartir amb en Sebastià i altres companys i companyes de l’Stei.

I encara vaig poder compartir aficions, com el padle o el bon menjar a la finca de can Morro. Precisament això encara va fer que ens sobtàs més la seva mort. En Sebastià es cuidava molt. Mirava el que menjava, feia esport, excursions, viatges,....xalava de la vida,...

I tenia temps per participar del moviment veïnal, implicat a la Federació de veïns i a l’associació de veïnats des Pont des tren, a més de la seva militància política i sindical.

En Sebastià l’enyorarem molt. L’enyorarem perquè era un bon company, un bon amic, un home de propostes, de feina, de sentit comú i de radicalitat a la vegada, ....

Vull encoratjar i donar tot el nostre suport a na Mercè, en Josep i a n’Aurora. Companyes també de militància i que han demostrat aquests dies el seu coratge. Un dia després de la pèrdua de’n Sebastià eren a la concentració silenciosa organitzada pels docents. I un dia després del seu funeral eren a la manifestació de les camisetes verdes cap al Consolat. Hi eren tal i com hi hagués estat en Sebastià. Moltes gràcies a n’Aurora i na Mercè també pel seu compromís i el seu suport. Ens teniu amb voltros.

El millor homenatge que podem fer a Sebastià, es agafar amb més força que mai la seva lluita per una Mallorca lliure i sobirana, per una Mallorca i uns Països Catalans millors.

Per acabar voldria llegir uns versos de Miquel Martí i Pol en record de’n Sebastià:

Em costa imaginar-te

absent per sempre,

tants records de tu

se m’acumulen,

que ni deixen espai

a la tristesa,

i el visc intensament

sense tenir-te.

 

Gràcies, Sebastià.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix