facebook twitter flickr youtube Sindicacio

Menu:

Perfil al Facebook de Biel Barceló

Quin estat necessiten les illes Balears?

bielbarcelo | 15 Octubre, 2013 11:12

Juntament amb representants de diversos partits polítics de Balears, he participat aquest cap de setmana al #SeminariBlanquerna a la taula rodona "Quin estat necessiten les illes Balears?"

Vet aquí la meva intervenció:

 

Un Estat espanyol fracassat

 

Hem de constatar com magníficament ha explicat Pere Sampol al seu darrer llibre, el fracàs de l’Estat espanyol com a projecte de convivència democràtica i equilibrada entre els pobles que l’integren, i l’emergència de moviments que qüestionen aquest marc i aposten per construir un estat propi (especialment el moviment sobiranista a Catalunya).

 

Per una banda, Espanya només entén una manera de ser espanyol: la castellana. I ho defensen amb amenaces: Cospedal (recuperar el delicte de convocatòria de referendum), Aznar (reclama conseqüències penals), Aleix Vidal-Quadras (reclama la intervenció de la Guardia Civil),....

 

Les sentències del TC cada vegada més partidista, amb sentències clarament polítiques: contra l’Estatut de Catalunya, contra la immersió i contra el català (la darrera la sentència a favor del Govern Bauzá en relació a la llei de funció pública que relega el català a l’administració pública).

 

I quina ha estat la resposta de l’Estat espanyol a la crisi?

 

Per a l’Estat espanyol, la culpa de tot la tenen les autonomies. El Govern espanyol, atiat pels sectors més rancis del nacionalisme espanyol, ha posat en marxa un procés recentralitzador que pretén buidar progressivament de competències les CCAA i eliminar la diversitat cultural i nacional existent. El marc de la crisi econòmica i social, i la crisi de deute que afecta les administracions públiques, ha exacerbat les pulsions centralistes de les institucions de l’Estat, que pretenen carregar els esforços de reducció del dèficit públic damunt les CCAA (amb efectes nefasts per a l’estat del benestar, ja que les CCAA presten els serveis públics bàsics de sanitat, educació i serveis socials).

 

A més, el sistema de finançament actualment en vigor ha demostrat que no és capaç de regular d’una manera justa i equitativa el flux i el repartiment dels fons públics entre els diferents territoris de l’Estat. Les Illes Balears som els més perjudicats per aquest sistema (balança fiscal negativa del 14% del PIB), que també perjudica Catalunya (-9% del PIB) i el País Valencià (-6% del PIB). Si ja han dit que no al tracte diferenciat per Catalunya que demanava el PP català, ja me direu que passarà amb el finançament de les illes Balears, que s’ha de negociar l’any que ve en el marc del nou finançament de les comunitats autònomes.

 

Ja ho hem vist amb els PGE2014 que ens deixa un any més, a la coa de les inversions estatals, només Navarra per darrera (ja voldríem tenir el concert econòmic de Navarra, no caldrien les inversions de l’Estat).

Inversions estatal dels 10 darrers anys, mitjana: 4.628€, Balears: 1.786€.

 

Davant les dificultats de finançament de les CCAA i les dificultats d’aquestes per mantenir els serveis públics bàsics de l’estat del benestar, i davant els intents de recentralització del Regne d’Espanya per part de les classes dirigents espanyoles de l’Estat, una part important de la població (especialment d’aquells territoris amb trets nacionals propis) està prenent consciència de la necessitat que la ciutadania exerceixi la capacitat de decidir per tal de protegir les administracions més properes als ciutadans i que gestionen els serveis públics més sensibles, i per tal de protegir la diversitat cultural i nacional.

 

En definitiva: Espanya  en decadència: política, econòmica i social. Davant aquest fet incontestable: hem de fer el nostre camí com a país, o córrer el risc d’enfonsar-mos amb Espanya.

 

 

El procés sobiranista a Catalunya

 

En aquest context, el poble de Catalunya ha iniciat un procés que té com a objectiu dotar l’administració catalana d’estructures d’estat. L’onze de setembre centenars de milers de persones es manifestaren massivament als carrers i carreteres de tota Catalunya (la Via catalana) per reclamar el dret a decidir del poble català. De manera democràtica i pacífica, es va voler fer evident un sentiment nacional inqüestionable, històricament arrelat, i una clara reivindicació social davant la situació econòmica, social i cultural.

 

Ara Catalunya es dirigeix a una consulta popular perquè els ciutadans decideixin si volen que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa.

 

En front, tenim un Govern espanyol del PP que ataca qualsevol intent d’avançar cap a la sobirania dels pobles de la mateixa manera que ataca el benestar col·lectiu.

 

 

Les Illes Balears davant aquest escenari

 

Davant aquest escenari, en quin lloc queden les Illes Balears, i quin paper hem de jugar?

 

La proposta de la coalició MÉS per Mallorca és clara: les Illes Balears hem d’avançar decididament cap a la sobirania i cap a l’estat propi, perquè exercir la nostra sobirania serà la millor manera de garantir el benestar dels ciutadans.

 

Sabem que caldrà fer-hi molta feina, que serà un camí ple d’entrebancs i que les classes dirigents espanyoles no ens ho posaran fàcil. Tot i així, el poble de les Illes Balears ha de despertar, ha de ser conscient que té tants motius o més d’injustícia i discriminació econòmica, fiscal, social i cultural que el poble de Catalunya per exercir el dret de decidir.

 

I això ho haurem de fer nosaltres: hem de ser conscients que ningú no ens ajudarà a fer aquest procés de despertar de la consciència i d’emancipació nacional. Els catalans no ens esperaran, i bé que faran: han de ser realistes i treballar per l’interès col·lectiu de Catalunya.

 

Si Catalunya esdevé un estat, esdevindrà un exemple, un referent democràtic i pacífic d’emancipació nacional. Obrirà els ulls a molts mallorquins i mallorquines, perquè demostrarà que és possible que la ciutadania agafi les regnes del seu propi destí i decideixi per ella mateixa.

 

Quan la majoria dels ciutadans d’aquest país prenguin consciència de la necessitat d’exercir el nostre dret de decidir, estarem en condicions de fer el nostre camí com a país. Trobarem la nostra pròpia via democràtica cap a la plenitud nacional, cap a la construcció d’un estat propi per a les Illes Balears.

 

La viabilitat d’un estat propi per a Balears: l’exemple de Malta.

 

 

La crisi com a oportunitat per fer un salt qualitatiu i quantitatiu

 

Des de la coalició MÉS pensam que el context actual de crisi econòmica i política és decisiu per fer avançar el moviment social i polític que defensa la sobirania de les Illes Balears, la democratització radical de les institucions, la supressió dels privilegis dels poderosos i un canvi de model econòmic i social.

 

Ho hem comprovat a les eleccions a Catalunya, Galícia i al País Basc: els ciutadans d’esquerres cerquen alternatives que ofereixin solucions a la crisi des d’una perspectiva clarament social i propera a la gent i al territori. Els electors d’esquerres volen opcions que prioritzin les persones, volen opcions allunyades de la partitocràcia PP-PSOE, centrada en Madrid i submisa als poders estrangers i no democràtics. La nostra responsabilitat és ser alternativa i contribuir al canvi que demana la societat.

 

A Balears, hem viscut aquestes darreres setmanes una autèntica primavera verda. La vaga dels docents ha provocat una mobilització mai vista a les Balears. En contra del decret llei de trilingüísme, però també en defensa de l’ensenyament en català, en defensa d’una educació de qualitat, i també en contra de les imposicions autoritàries del Govern Bauzá.

 

Tota la comunitat educativa, pares i mares, docents i alumnes. 120.000 persones als carrers de les 4 illes. Un moviment assembleari, transversal, que ha estat seguit per tot l’Estat: uns amb preocupació (assaig llei WERT) i altres amb interès.

 

Aquesta mobilització ha mostrat el camí a seguir.

 

El nostre horitzó: una Europa radicalment democràtica, al servei dels ciutadans i dels pobles

 

I el nostre horitzó és Europa. Una Europa diferent a l’actual. Una Europa radicalment democràtica, en la qual les institucions comunes estiguin al servei dels ciutadans i dels pobles. No pot ser que Europa estigui en mans del Banc Central Europeu i del Govern alemany. No pot ser que Europa només estigui al servei dels poderosos, del sector financer. En mans d’institucions no democràtiques.

 

Europa ha de canviar, i l’han de canviar els ciutadans i els pobles. Ha de canviar la relació de les institucions europees amb els ciutadans i també amb els pobles que la integren. Molt probablement els moviments sobiranistes a Catalunya, Escòcia, País Basc i Flandes conduiran a la celebració de referèndums d’autodeterminació en aquests països, i a la creació de nous estats que hauran de ser reconeguts al si de la Unió Europea. Serà una primera onada de creació de nous estats dins la Unió Europea.

 

Aquesta primera onada sobiranista canviarà moltes coses, i crearà un precedent molt important. Prepararà el terreny perquè més endavant pugui venir una segona onada sobiranista, en la qual es podran crear nous estats, com ara Galícia, Còrsega, Gal·les... i també les Illes Balears i el País Valencià.

Conclusió: la plenitud nacional de les Illes Balears, en una nova Europa

 

Com a conclusió, apuntaré algunes idees que resumeixen la posició de la coalició MÉS davant els escenaris que se’ns estan plantejant:

 

-       Hem de treballar per aconseguir la sobirania plena de les Illes Balears, per dotar-nos d’un estat propi, com a manera de garantir el benestar col·lectiu davant els atacs i les injustícies que ja estam patint i que continuarem patint per part del Govern espanyol.

-       Aquest camí exigirà molts esforços, molta determinació i molta capacitat de resistència, ja que les classes dirigents de l’Estat espanyol hi posaran tots els entrebancs imaginables.

-       Aquest camí cap al dret de decidir és indestriable del procés de democratització radical de les institucions europees. Europa ha d’estar al servei dels ciutadans i dels pobles, no al servei dels poderosos.

-       En la mesura que avancem cap a la plenitud nacional de les Illes Balears en el marc d’una Europa més democràtica, podrem avançar cap a la trobada amb la resta dels Països Catalans. En pla d’igualtat, amb estructures compartides de tipus confederal.

 

 

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix