facebook twitter flickr youtube Sindicacio

Menu:

Perfil al Facebook de Biel Barceló

Indign-acció!

bielbarcelo | 22 Maig, 2011 11:17

El pamflet d’Stéphane Hessel Indignez-vous (Indignau-vos) s’escampa arreu del món. El seu èxit és molt més que un fenomen editorial, ja que ha esdevingut un manifest de presa de consciència democràtica dels nostres dies. Escrit als seus 93 anys i amb el bagatge d’una dilatada lluita contra l’opressió, el text de Hessel és un toc d’alerta contra els perills que amenacen les cansades democràcies dels nostres dies: l’empobriment de les persones, els atacs contra els drets humans, el deteriorament del planeta i l’extensió de l’autoritarisme.

 

Indignau-vos, s’exclama Hessel davant els mals del món, pensant sobretot en els joves. Aquest clam de l’antic presoner en el camp nazi de Buchenwald és, però, un crit a favor de la responsabilitat i el compromís. Com bé sap Hessel, no hi pot haver millor reacció contra els mals del món i les mancances de la societat que lluitar-hi en contra amb compromís ferm.

 

La indignació que proposa Hessel és un antídot contra el menfotisme i la resignació. Aquestes dues tendències solen ser respostes habituals davant la complexitat de la gestió dels problemes econòmics, socials i polítics d’avui dia. El Jo me’n fot, el Tanmateix, no hi ha res a fer o el Tots són iguals esdevenen expressions del fatalisme que ens menen a la impossibilitat de resoldre res. I no cal dir que la passivitat sempre beneficia qui està darrere aquests problemes.

 

La indignació, però, no pot quedar en una mera reacció emotiva. Tampoc pot ser una reacció purament verbal. Fan falta anàlisis i formes concretes d’actuació davant els reptes de la nostra vida pública. Només la reflexió i l’acció ben combinades poden fer que encertem en la resposta i la solució.

 

Avui dia, a Mallorca i a tot el món, tenim motius sobrats d’indignació: la crisi que fér els més dèbils i provoca l’empobriment general de la classe mitjana enfront dels beneficis dels especuladors i dels grans financers; el malbaratament de recursos naturals i la degradació del planeta enfront de les apostes per energies nuclears i petrolieres o l’acumulació de fems; l’espoliació fiscal del nostre país i la posada en qüestió de la capacitat d’autogovern enfront de la deriva centralista dels partits espanyolistes i els seus corifeus mediàtics; les dificultats de la viabilitat social de la nostra llengua enfront de les denúncies hipòcrites dels homogeneïtzadors.

 

¿Quina rebel·lia més eficaç i potent no hi pot haver ara que prendre compromís per la gent, sortir a denunciar les injustícies, fer propostes pel país, convèncer els indecisos i votar reflexivament i amb esperança?

 

Indignació davant el mal, sí. Però, com a resposta, ni passivitat ni derrotisme: indign-acció!

Categoria: General. Comentaris: (6). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix