Biel Barceló i Milta

Entram en la darrera setmana de campanya amb el guió preestablert: bipolarització total del debat entre PP i PSOE, intentant fer callar totes les altres veus. Amb un canvi important: si des del PSOE primer ens venien l'empat tècnic per afavorir el vot de la por, ara ja ens diuen que el PSOE està més a prop de la majoria absoluta.

I aquest és l'objectiu que cerca el PSOE: no haver de pactar amb ningú, per fer i desfer a la seva manera. Per tant, el nostre objectiu ha d'esser precisament el d'evitar la majoria absoluta, perquè s'han demostrat sempre que son dolentes ( i sinó recordau les anteriors majories absolutes, tant de PP i PSOE, com han acabat: amb prepotència, amb manca de diàleg,....).

Mentre a les Balears, tenim enquestes per tots els gusts: El Mundo i Ultima Hora donaven un empat a 4 entre PP i PSOE, El Pais donava un 5 a 3 a favor del PSOE, i la COPE, dona un 4-3-1 amb l'entrada d'Unitat per les illes al Congrés. Pentura per això, la setmana passada el president del Govern, F. Antich, s'oblidava del seu paper institucional i criticava fort a Pere Sampol (amb uns arguments per cert, que se li poden girar en contra). Perquè si qualque cosa li convé al PSIB-PSOE, precisament és que Unitat aconsegueixi un diputat que pugui reclamar a Madrid, clar i fort allò que el PSIB-PSOE no s'atreveix.

Segons ZP, Solbes ja està fent feina en el nou sistema de finançament que deixarà de discriminar les illes Balears. Me permeti sr. President que exposi els meus dubtes sobre si creure'l o no. Fins ara ha tengut molt bones paraules, però pocs fets: les illes Balears en els pressuposts de 2008 segueixen a la coa de les inversions estatals, el conveni ferroviari que havia d'estar signat abans de les eleccions no arriba, el conveni per compra de finques en el litoral tampoc, els doblers per rehabilitar la platja de Palma encara no estan compromesos,... i així podem seguir.

Segur que Pizarro, que demà és de visita per Mallorca, també dirà que es compromet a arreglar el tema de finançament de les Balears.

Podem creure a PP i PSOE amb aquestes promeses? De moment els fets ens diuen que no.

En un post anterior, em preguntava si hi hauria debat entre Salom, Garcies, Sampol i Ramírez. Al final, com sabreu hi haurà dos debats: dia 22 un debat entre els quatre candidats (Pp-PSOE- Unitat x les illes i EU-EV) i un altra dia 27 només a dos (PP i PSOE). Però seran debats amb trampa. No hi haurà un vertader debat, perquè es preveu un debat encartonat, amb massa condicionants, amb dificultats per a les repliques, sense opció a sortir-se d'un guió pre-establert, tot això per imposició dels dos grans partits. La meva opinió és que PP i PSOE tenen por a un vertader debat. Pens que els periodistes que han de conduir el debat tendran feina per donar-li vertadera salsa a aquests debats. Sobretot en el segon debat, el cara a cara Garcies-Salom que crec que serà més avorrit i menys interessant que el debat a quatre.

Davant aquells que fa molts danys que voldrien que el mapa europeu estigues tancat, ahir Kosovo va declarar la independència de manera pacífica, després d'un procès molt llarg i que evidentment, no ho ha estat pacífic.

La reacció d'alguns governs occidentals, ha estat de reconeixament immediat. El govern espanyol, de moment no té la mateixa reacció i ja han començat les primeres crítiques al procès.

Per la meva part don la benvinguda al nou estat i esper que el govern espanyol canvïi de posicionament.

El periodista Juan Mestre comentava en el Brisas d'aquesta setmana que alguns estan investigant quantes vegades ha votat en Pere Sampol a Madrid amb el PP. Jo contestaré als investigadors: Pere Sampol no ha votat propostes del PP, però sí que alguna proposta de'n Pere (com la dels descomptes aeris per residents extracomunitaris) han comptat amb el vot de distints grups com el PP, i no han tengut en canvi el suport del PSOE (ens hauriem de demanar perquè). Una altra investigació interessant també seria veure quantes vegades han votat plegats PP i PSOE.

S'ha d'afegir la informació que surt avui en el Diario de Mallorca en què el candidat al Senat del PSOE, critica Pere Sampol per esser senador amb els vots, entre d'altres, del PSOE i ara presentar-se per Unitat per les Illes. Idò jo li contestaria a Xavier Ramis, que Francesc Antich és el president de Balears amb els vots del Bloc i d'UM, i que participa als actes electorals d'Antoni Garcies (com ho va fer a la CAEB). Ha de dimitir de president del Govern per fer això? Jo diria que no, però amb el raonament de Xavier Ramis, podriem arribar a aquesta conclusió.

A les passades eleccions autonòmiques i municipals no varem tenir debat entre candidats. Mentre els candidats del Bloc ens mostravem disposats a debatre, els del PP i el PSOE posaven tot tipus d'excuses i trabes per no fer-ho, especialment els primers.

Ara PP i PSOE demanen un debat a dos, entre Maria Salom i Antoni Garcies. Quin sentit té reproduir un debat en petit Rajoy-Zapatero? Ni Salom ni Garcies son candidats a presidir el govern. Per tant, per la pluralitat i l'interès informatiu seria més lògic un debat a quatre amb la participació de Pere Sampol i Marisol Ramírez, a més de Salom i Garcies. De moment el PP i el PSOE no es posen d'acord i el temps va passant. Hi haurà debat o posarem excuses?

Personalment m'agradaria molt veure un debat a quatre. Mecions sobre qui guanyaria?

Ahir sentia unes declaracions de la cap de llista del PP, Maria Salom, en què deia que la pròxima legislatura (si guanya Rajoy, lògicament) hi haurà una reducció dràstica dels imposts.

Sempre s'ha criticat el sistema nordamericà per les seves poques cobertures socials. Quan el candidat demòcrata, Obama, vol intentar canviar aquests situació i anuncia possibles pujades d'imposts per poder aplicar polítiques socials, a Espanya, en canvi, els candidats prometen baixar imposts. També Zapatero, diu que té un superavit i que tornarà 400 euros a tots els que fan la declaració de l'IRPF, independentment dels seus ingressos. Es veu que no sap què ha de fer amb aquests doblers, com si no tenguessim moltissimes necessitats.

Volem imitar el sistema social dels EUA? Els candidats estan caiguent en l'electoralisme de la subhasta, i la reflexió és: si totes les promeses de baixades d'imposts es duen a terme, com aplicarem totes les polítiques sanitàries, socials, educatives, d'infraestructures, amb un Estat que tendrà manco ingressos?

La polèmica entrada de la Conferència Espicopal a la precampanya de les eleccions generals ens fa veure que els cristians progressistes ho deuen estar passant malament.

La Conferència Espiscopal entre d'altres coses diu que no es pot votar als partits que hagin negociat amb els terroristes. A part de que això impedeix votar a bona part dels partits (perquè no ho oblidem, tots els qui han governant al llarg dels anys de la democràcia, en un moment o altra han negociat) té una altra lectura: És cristiana aquesta postura? Probablement no som la persona més indicada per contestar aquesta pregunta, però tenint en compte el perdó com a posicionament clau del cristianisme, no podem considerar contrària als postulats cristians el que ara proposa la Conferència Espiscopal?

En aquest sentit, s'hauria de recordar el paper que l'esglèsia ha tengut en altres conflictes nacionals, com el d'Irlanda amb una gran labor d'intermediació, molt diferent a la postura actual de la Conferència espiscopal espanyola.