Biel Barceló i Milta

Un poc tard, però aqui estan algunes imatges de l'Acampallengua d'aquest cap de setmana, passat per aigua, però exitòs en quant a participació.

Amb Toni Noguera (jen-psm), Fina Santiago (consellera d'Afers Socials), Enric Morera (Bloc Nacionalista Valencià), i companys del PSM de son Servera (Toni Oliver).

Amb Enric Morera (BNV) aprofitarem per parlar d'iniciatives conjuntes per impulsar la llengua i cultura comunes de les illes Balears i el País Valencià.

Cala Blanca (Andratx), protegida per la Llei per un desenvolupament sostenible, impulsada pel Bloc. 

Les movilitzacions socials per la protecció del territori i la recentment aprovada Llei Vicens (conseller del PSM) o llei de mesures territorials són esmentades expressament a la sentència del cas Andratx, com a mostra del consens social a favor del territori:

"Se reclama que se ajuste la aplicación de la ley a su letra y espíritu, y ya hemos tenido oportunidad de transcribir lo que se dice en exposiciones de motivos como la de la Ley de Espacios Naturales o de las Normas Subsidiarias para el municipio de Andratx. Y si de la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas se trata, solo recordar que no hace mucho más de un año, una importante parte de esta sociedad se movilizó bajo el lema de "Salvem Mallorca", y cada vez son más numerosos los colectivos ciudadanos que demuestran honda preocupación por el desarrollo urbanístico en la isla, preocupación social que ha tenido su último hito, a través de los representantes elegidos democráticamente, en la muy reciente aprobación de la Llei de mesures urgents per a un desenvolupament sostenible a les Illes Balears, desarrollo del mandato contenido en el artículo 23.2 del Estatut d'autonomía de les Illes Balears cuando precisa que "Els poders públics de la Comunitat Autónoma han de vetllar per la defensa i la protecció de la naturalesa, del territori, del medi ambient i del paisatge. Han d'establir politiques de gestió, ordenació i millora de la seva qualitat harmonitzant-les amb les 

Publicat al diari de Balears: 

A la premsa d'avui en un diari, es pot llegir en relació a la intervenció de despusahir al Senat de Pere Sampol a la compareixença de Rodríguez Zapatero que el senador "cometió el error de afirmar que hablaba en nombre del Bloc" quan "está en el senado en representación del Parlamento balear".

En realitat els senadors autonòmics representen al Parlament en representació proporcional dels grups polítics, i de fet són designats a proposta d'aquests. Aixó és tan així, que l'altra senador autonòmic, Joan Huguet, està integrat en el grup del PP, i ahir mateix va defensar una proposta en nom del PP a favor de garantir l'ensenyament del castellà a tot l'Estat (demagogia pura perquè el que no està garantit és la defensa de les llengues minoritàries i que entra en contradicció dels estatuts d'autonomia i de les competències en matèria d'educació transferides a les comuntitats autònomes). Curiosament aquest fet no mereix l'atenció del comentari periodístic: Sampol no pot parlar en nom del BLOC, Huguet sí pot parlar en nom del PP. El mateix podriem dir de la resta de senadors autonòmics que històricament han representat el Parlament. Tots ells sempre s'han integrat en el seu grup polític corresponent.

Miquel Payeras escriu avui un article sobre la reforma de la llei electoral analitzant una possible proposta d'increment de l'actual nombre de diputats (350) que passaria a 400. Payeras analitza els hipotètics beneficiaris d'aquesta reforma, bàsicament els tres partits estatals (PP, PSOE i IU).

El que no s'analitza són les conseqüències que podria tenir el fet que una part dels diputats fossin elegits d'acord amb els resultats a nivell estatal (una de les demandes d'IU). Perquè de tirar envant una proposta d'aquestes característiques podria donar lloc a determinades aliances entre els partits nacionalistes arreu de l'Estat per poder-se beneficiar d'una reforma com la que exposa avui Miquel Payeras. És prest per analitzar-ho més a fons perquè és possible que la reforma electoral ni tan sols tiri envant, però el fet de juntar vots de diversos partits nacionalistes com es fa a les eleccions europees, podria també ser una possibilitat estratègica en unes generals amb un canvi de la legislació electoral com l'esmentat.

No vull acabar el post d'avui, sense enviar una felicitació a tots els que han propiciat el canvi de noms dels carrers de Palma, i especialment a la regidora del Bloc, Nanda Ramon. És una iniciativa necessària i valenta.

Després d'uns mesos de tramitació s'aprova la que serà una de les lleis més importants d'aquesta legislatura. Després de 4 anys de destrucció territorial tant a Mallorca com a Eivissa, avui el Parlament aprovarà aquesta llei per un desenvolupament territorial sostenible impulsada per la Conselleria d'Ordenació del Territori encapçalada per Biel Vicens.

Vull destacar la feina feta pel director general d'Ordenació del Territori, Bernat Aguiló (res a veure amb el seu antecesor), que avui veurà culminada una feina de mesos per aconseguir una important protecció del nostre territori.

Entre d'altres mesures aquesta llei preveu la obligació de destinar un mínim del 30% de les noves urbanitzacions per habitatge de protecció pública, deroga la llei de camps de golf, deroga i corregeix tota una sèrie de mesures d'urbanisme a la carta aprovades pel govern del PP, i protegeix tota una sèrie d'indrets al litoral d'Eivissa i de Mallorca, com per exemple, Cala Blanca, Muleta, Cala Marçal, Can Vairet, Cala Carbó, Regana, i d'altres. 

La destinació de nombrosos cultius en la producció de biodiesel i l'especulació posterior debuda a l'increment dels preus de determinats aliments, ha produít un titular esfereidor: segons determinats experts en els pròxims anys la lluita contra la fam en el món pot sofrir un retrocès espectacular. La fam en el món es pot extendre a 600 milions de persones més, no atribuibles únicament a la problemàtica de la pujda dels preus, lògicament. Hem de recordar també entre d'altes qüestions  la problemàtica de la distribució de l'aigua.

Molts experts ja han fet arribar el crit d'alarma: la lluita contra el canvi climàtic a través dels biocombustibles no pot esser a costa de l'increment dels problemes alimentaris en el món. 

Tothom s'haurà de conscienciar d'aquesta problemàtica, i com sempre, sobretot els països del primer món. Us recoman en aquest sentit la lectura d'un article de Sami Nair publicat recentment.

Ahir la batlessa de Palma presentava el model urbanístic de Palma. No va inventar res, però la major part del que va presentar era interessant i necessari per Palma. Un model urbanístic que es basarà amb els eixos civics, els corredors verds, l'obertura al mar i el transport públic. Un model similar al que des del Bloc i des del PSM defensam i proposam.

Però en la seva exposició va parlar també d'una nova ronda per descongestionar el trànsit. És evident que no va concretar quin tipus de nova ronda, però tots tenim en el cap el segon cinturó o similar. Una nova ronda pot ser una nova pressió urbanística damunt el territori de la ciutat, i pot ser una aposta per un model de mobilitat equivocat. La mobilitat exigeix apostes de futur, i pens que un segon cinturó o segona ronda o el que li volguem dir no és la solució adequada. El nou model de mobilitat ha de passar pel transport públic, per propostes compatibles amb una millor qualitat de vida, amb evitar l'ús i abús del vehicle privat, i que no entrin en el cercle viciós de més cotxes, més vies, més cotxes, més vies,....

Sí que és cert que s'hauran d'abordar reformes en el viari d'accés a Palma consensuades i mesurades però que poden significar ampliacions de carrils o de carreteres, o solucions per determinades rodones amb accessos per tunels o ponts.